Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
La carn i els seus derivats
Són anomenades genèricament carn les parts toves i fibroses dels mamífers i de les aus, fonamentalment les que corresponen al teixit muscular La carn és un aliment molt complet, ja que és rica en proteïnes, en lípids, en vitamines i en minerals Tanmateix, el seu contingut d’hidrats de carboni és pràcticament nul La carn crua conté entre un 50 i un 70% del seu pes d’aigua Durant la seva cocció, la major part de l’aigua s’evapora i, per això, la carn cuita és una mica més seca i dura El contingut de proteïnes de la carn oscilla al voltant d’un 20% Tanmateix, hi ha certes diferències en alguns…
Digestió i absorció dels lípids
La major part dels lípids que són ingerits amb els aliments són triglicèrids En menor mesura també són ingerits fosfolípids, colesterol i àcids grassos en forma pura Els primers, que són atacats pels enzims digestius, són absorbits en forma d’àcids grassos i monoglicèrids En canvi, el colesterol, els fosfolípids i els àcids grassos lliures són absorbits directament en la mucosa intestinal Durant els processos de masticació i de trituració gàstrica, els lípids continguts en els aliments són fraccionats en partícules petites o en gotes de greix que arriben així al duodè De tota…
Els peixos i els mariscs
Són anomenats peixos diferents animals marins o d’aigua dolça comestibles, que són trets de l’aigua amb el fi de servir d’aliment La qualitat nutritiva dels peixos és, a grans trets, similar a la de la carn, tot i que hi ha algunes diferències notables La diferència més important és que el greix del peix conté, en general, quantitats més baixes de colesterol i d’àcids grassos saturats i, en canvi, proporcions més altes d’àcids grassos insaturats D’altra banda, hom fa una distinció dels diferents peixos segons que sigui llur contingut en substàncies grasses Així, es diferencia el…
Dieta hipocolesterolèmica
La dieta hipocolesterolèmica , és a dir, d’escàs o nul contingut en colesterol, té com a objectiu de reduir la concentració d’aquest element en la sang i està indicada per a la prevenció i el tractament de la hipercolesterolèmia, és a dir, l’augment de la concentració sanguínia de colesterol i de les seves possibles i freqüents conseqüències, fonamentalment aterosclerosi, malaltia coronària i accidents cerebrovasculars El colesterol és un compost lipídic d’origen animal produït pel propi organisme humà, però que també és assimilat per aquest després de la ingestió i digestió de diversos…
Hipoderma

Anatomia humana
L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci L’hipoderma…
Evitar l’excés de greixos
Tots els experts en alimentació coincideixen a afirmar que la dosi energètica lipídica, és a dir, la quantitat de calories que són incorporades diàriament a l’organisme a partir dels greixos, ha d’oscillar al voltant del 30% de la dosi energètica total, és a dir, de la quantitat total de calories que tots els nutrients aporten diàriament a l’organisme Tanmateix, les estadístiques indiquen que en el nostre medi la dosi energètica lipídica se situa, en general, al voltant del 40% de la dosi energètica total, la qual cosa vol dir un 10% per sobre del percentatge recomanat La interpretació d’…
El que cal saber de l’eritema nodós
Patologia humana
L’eritema nodós és una inflamació de les parets de teixit conjuntiu que separen els lòbuls de greix subcutani, caracteritzada per l’erupció de nòduls vermellosos i dolorosos, i que es localitza en general en la cara anterior de les cames És deguda a un mecanisme immunològic poc conegut, habitualment desencadenat per unes malalties determinades o l’administració d’uns medicaments concrets Les lesions pròpies de l’eritema nodós guareixen al cap d’unes tres setmanes a sis, i no provoquen complicacions Això no obstant, com que l’erupció sol anar acompanyada de símptomes generals, com…
Metabolisme dels lípids
Després d’ésser absorbits en la mucosa intestinal, la major part dels lípids són reagrupats a l’interior de les cèllules superficials d’aquesta mucosa en forma de quilomicrons, els quals estan constituïts bàsicament per triglicèrids, fosfolípids i colesterol Els quilomicrons són drenats inicialment per la limfa, però després d’uns minuts són abocats a la circulació sanguínia, on romanen en concentracions elevades durant unes dues o tres hores després dels àpats La depuració dels quilomicrons de la sang depèn de dos mecanismes En un d’ells intervé un ferment sanguini que té la capacitat de…
El que cal saber de la hiperèmisi gravídica
Patologia humana
És anomenada hiperèmesi gravídica una complicació de l’embaràs caracteritzada per la sensació de nàusees i vòmits tan intensos que afecten l’estat general de la gestant, de vegades posant en perill la continuació de l’embaràs i la salut de la dona Si bé és normal que la gestant pateixi nàusees i vòmits, especialment durant els tres primers mesos, cal consultar el metge si els vòmits dificulten l’alimentació i no hi ha increment de pes, ja que aquest és el principal signe d’aparició de la hiperèmesi Els vòmits se solen reduir repartint l’alimentació en àpats freqüents de poca quantitat,…
El que cal saber de l’hèrnia de hiat
Patologia humana
Es anomenat hèrnia de hiat o hèrnia hiatal el desplaçament d’una part de l’estómac a l’interior de la cavitat toràcica efectuat de manera que travessa l’orifici pel qual l’esòfag passa a través del múscul diafragma Per bé que el trastorn és ocasionat bàsicament per una debilitat constitucional de les estructures anatòmiques que subjecten l’estómac a l’interior de la cavitat abdominal, diverses circumstàncies que incrementen la pressió intraabdominal poden precipitar-ne l’aparició l’embaràs, els traumatismes, l’obesitat o els tumors abdominals Si bé es tracta d’una alteració molt freqüent,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina