Resultats de la cerca

Es denominen dermatoglifs els patrons o tipus de distribució dels solcs de la pell del palmell i els dits de la mà i de la planta del peu L’estudi dels dermatoglifs consisteix a analitzar els dibuixos característics que resulten de la impressió d’aquests solcs sobre una superfície, segons la disposició de les crestes cutànies i els solcs de flexió de la pell Aquests trets es desenvolupen cap al tercer mes de vida intrauterina i són determinats per factors genètics que segueixen un patró d’herència poligènica Els dermatoglifs són irrepetibles i específics de cada individu, per la…

L’ ecografia és una tècnica diagnostica que consisteix en l’enregistrament gràfic de les ones produïdes en projectar ultrasons sobre la zona examinada Aquestes ones, que no són perceptibles per l’oïda humana, travessen la major part dels teixits del cos, però amb una intensitat variable, segons la densitat del teixit Cada vegada que les ones passen d’una estructura a una altra de densitat diferent, una part d’elles es reflecteix i segueix una direcció inversa a les emeses L’enregistrament de les ones reflectides permet d’obtenir una imatge de les estructures internes Per a practicar una…

Nombroses malalties infeccioses evolucionen amb erupcions cutànies i mucoses , és a dir, amb l’aparició de lesions de diversos tipus en la pell i les mucoses Si bé ambdós teixits solen presentar erupcions conjuntament, s’anomenen exantemes quan les lesions tenen una localització cutània i enantemes quan es presenten en les mucoses Aquestes lesions cutaneomucoses poden ésser originades per diversos mecanismes Els més importants són la disseminació dels microorganismes responsables cap a aquests teixits, l’impacte que hi produeix la presència de toxines que secreten diversos gèrmens des d’…

Per tal de determinar les necessitats energètiques de l’organisme, cal valorar en primer lloc l’anomenada taxa de metabolisme basal o TMB , és a dir, la quantitat d’energia que li cal a un individu determinat per a mantenir el seu funcionament orgànic de manera apropiada i ininterrompuda, en estat de repòs total Cal destacar que aquesta és la quantitat mínima d’energià que un individu necessita obligatòriament per tal de mantenir les seves funcions vitals sense haver de recórrer a la utilització dels seus propis components estructurals i que, de cap manera, en pot ésser inferior, ja que el…

Definició La histèria és un trastorn psíquic caracteritzat per l’aparició de diverses manifestacions que corresponen o bé a una alteració motora o sensorial, o bé a una alteració de la consciència com ara amnèsia o desdoblament de la personalitat Aquestes alteracions no són provocades per l’existència de lesions orgàniques i poden expressar simbòlicament un conflicte intrapsíquic desconegut per la mateixa persona que n’és afectada o procurar-li, també inconscientment, alguna mena d’avantatge La paraula histèria deriva del mot hystéra , que en grec antic significava ‘matriu’ i que fou…

Definició L’ esquizofrènia és una malaltia mental, generalment de llarga evolució, caracteritzada per un trastorn greu de la personalitat, alteracions en les funcions del pensament, una sensació de dominació per part de forces estranyes, deliris de naturalesa diversa, alteracions de la percepció, una afectivitat anormal que no s’ajusta a la realitat i una marcada desconnexió amb el món exterior La paraula esquizofrènia prové del grec antic, llengua en què aquest mot significa divisió o fragmentació de la ment, i s’aplicà a aquesta malaltia el 1910 per Paul Eugen Bleuler, un cèlebre psiquiatre…

Les malalties de l’orella poden causar diverses manifestacions N’hi ha que són considerades inespecífiques perquè no són característiques de les malalties otològiques, com és el cas de la febre En canvi, n’hi ha d’altres que en general corresponen a trastorns de l’orella per bé que es poden presentar com a resultat d’alteracions en altres estructures Així, entre els símptomes de les afeccions ètiques, és a dir les molèsties subjectives, cal destacar l’otàlgia o dolor que afecta l’orella, la sordesa, els acúfens o zumzeigs i el vertigen Entre els signes , és a dir, les manifestacions…

Definició La malaltia de Parkinson constitueix un trastorn crònic del sistema nerviós central provocat per una alteració bioquímica dels neurotransmissors dels nuclis grisos de la base del cervell, de causa desconeguda, i que provoca un trastorn del control dels moviments musculars automàtics que normalment hom efectua de manera inconscient Aquesta malaltia, anomenada així a causa del metge anglès que la va descriure el 1871, James Parkinson, se sol presentar en l’edat mitjana de la vida, i es caracteritza per l’aparició de tremolors, rigidesa muscular, lentitud de moviments i alteracions en…

Definició El terme leucèmia inclou una sèrie de trastorns que, si bé presenten una evolució i un pronòstic diferents, es caracteritzen per la proliferació exagerada de leucòcits, sovint atípics i anomenats en general cèllules leucèmiques les cèllules leucèmiques s’acumulen a la medulla òssia, n’ocupen l’espai sencer i substitueixen els elements cellulars normals, de manera que l’hematopoesi s’altera globalment igualment, envaeixen altres òrgans hematologies com la melsa, el fetge i els ganglis limfàtics, i també teixits i òrgans no hematologies com el tub digestiu, les meninges, el ronyó i…