Resultats de la cerca

La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars , els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’ esquerre , que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen posteriorment el conducte hepàtic comú Les…

Els músculs esquelètics, és a dir, aquells que s’insereixen en els ossos o en les estructures articulars, sia directament o per mitjà de tendons, són els que s’encarreguen de mantenir les postures corporals i de desplaçar el cos bellugant-ne els diferents segments Així, doncs, en llur acció està la base de qualsevol exercici físic Cada múscul esquelètic és compost per nombroses cèllules o fibres musculars, molt estretes i allargades, que es disposen parallelament entre elles, i formen fascicles o feixos musculars Cada fascicle muscular, d’uns quants millímetres de diàmetre i una longitud molt…

La mucosa de l’intestí prim té tres tipus d’estructures, gràcies a les quals la superfície d’absorció i secreció d’aquest òrgan, que tot sol ja fa uns set metres de llargada, es multiplica unes sis-centes vegades Aquestes estructures són, per ordre drecreixent segons la grandària, les anomenades vàlvules connivents, les vellositats i les microvellositats Les vàlvules connivents , anomenades també plecs circulars o vàlvules de Kerckring són uns plecs de forma circular o espiral que descriu la mucosa i que es projecten cap a la llum intestinal Aquestes estructures tenen pocs millímetres d’…

La pell, l’òrgan més extern del cos humà, recobreix la superfície de l’organisme i continua, als orificis naturals, amb les mucoses Es compon de tres capes de teixits diferenciats, de les quals la més externa és anomenada epidermis, la mitjana derma i la més profunda hipoderma En conjunt, constitueix una membrana gruixuda, resistent i flexible que en la persona adulta té una superfície aproximada d’1,5 m 2 a 2 i, si hom considera només el derma i l’epidermis, pesa uns 4 kg El gruix de la pell varia d’una persona a una altra, i és diferent segons la zona del cos de què es tracti L’epidermis i…

La pediculosi és una infestació causada per uns tipus determinats de polls que només poden viure com a paràsits de l’ésser humà, xuclant-ne la sang per alimentar-se Sempre que una persona pateix una pruïja intensa que la fa gratar-se, cal pensar en la possibilitat que pateixi una pediculosi En general, la pediculosi és associada a la manca d’higiene Encara que això sigui cert, cal tenir en compte que sovint es presenta una pediculosi en persones que en tenen cura, sobretot pel que fa als casos de pediculosi del cap entre els infants i la del pubis entre els adults Els polls i llurs ous, les…

Els exercicis d’estirament comprenen una sèrie de moviments corporals que cal dur a terme a l’inici de totes les sessions d’entrenament, independentment de quina sigui l’activitat física o l’esport que es practiqui, i que tenen com a objectiu, precisament, estirar els músculs, els tendons i les articulacions, per tal de fer-los més flexibles i preparar-los perquè després es puguin contreure amb més força i velocitat, o també estirar més, segons el grup muscular de què es tracti D’altra banda, la realització d’aquests exercicis d’estirament prevé el desenvolupament de nombroses lesions…

El xancre tou és una lesió infecciosa cutània ulcerada, tova i dolorosa, que es transmet amb les relacions sexuals i que generalment afecta els genitals El trastorn és endèmic i molt freqüent a l’Amèrica Central, Àfrica i sud-est d’Àsia al nostre medi, però, la incidència és relativament baixa Les persones més exposades al contagi són les que tenen una vida sexual promíscua, especialment prostitutes i mariners, a causa de l’elevat índex d’afecció entre les prostitutes dels grans ports Els homes en són afectats més sovint que les dones L’agent etiològic del trastorn és l’ Haemophilus ducreyi…

Quan acaba de néixer, el cos del nadó és cobert per la vernix caseosa , una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dins de l’úter i els primers dies de vida independent Aquesta substància va desapareixent en pocs dies, absorbida per la pell o despresa en rentar l’infant La pell del nounat sol estar enrogida, per bé que també pot tenir una tonalitat blavosa durant les primeres hores Alguns nadons presenten unes taques rogenques i d’altres blanquinoses, a causa d’una immaduresa dels mecanismes de regulació del diàmetre dels vasos sanguinis Així, la pell presenta un aspecte…

L’ estómac és una dilatació del tub digestiu, completament situat a l’interior de la cavitat abdominal, i que té forma de lletra jota majúscula per dalt connecta amb l’esòfag i per sota amb el duodè o primera porció de l’intestí prim La grandària de l’estómac és d’uns 18 cm de llargada i 7 d’amplada, quan es troba buit, i de 25 cm de llargada i 12 d’amplada, quan és ple Aquest òrgan ocupa la regió central i l’esquerra de la part superior de la cavitat abdominal, i s’estén des del diafragma fins a l’altura del llombrígol Les funcions principals que li corresponen són d’emmagatzemar els…

És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels diversos…