Resultats de la cerca

La pèrdua de consciència i l’aturada càrdio-respiratòria són menys freqüents en els nens que en els adults, però no són trastorns excepcionals La pèrdua de consciència per aturada càrdio-respiratòria en la infància sol ésser fruit d’un accident, per exemple un accident de trànsit, una intoxicació accidental, l’ofegament per immersió, o una aspiració de cos estrany Una altra causa d’aturada càrdio-respiratòria en la infància és la síndrome de mort sobtada del lactant , descrit detalladament en el capítol dedicat a la infància La seqüència d’actuació que cal seguir per tal de…

Es denomina pubertat precoç l’inici dels canvis físics propis de la pubertat a una edat inferior a la normal, és a dir, abans dels 8 anys per a les nenes o bé abans dels 10 anys per als nens En la major part dels casos l’inici precoç dels canvis puberals només correspon a una variant de la normalitat, és a dir, que es deu a factors constitucionals, regits genèticament, pels quals es generen prematurament els estímuls hipotalàmics que desencadenen les modificacions físiques pròpies de la pubertat No obstant això, en un petit percentatge de casos la causa de la pubertat precoç és…

Entre els 12 i els 18 mesos d’edat l’infant perfecciona la capacitat de desplaçament Dins d’aquest període, la majoria dels nens se sostenen sols, sense repenjar-se enlloc, i en concloure’l és habitual que l’infant ja camini Cap als 18 mesos, la majoria de nens ja tenen un bon control dels moviments L’infant ja sol ésser capaç de córrer i d’empènyer objectes, quan va d’un lloc a un altre Fins i tot és possible que sigui capaç de caminar cap enrere De bon començament, és freqüent que caigui sovint, i cal, per tant, prendre les precaucions adequades perquè no es faci…

Si bé és freqüent que la respiració del nadó s’Iniciï en forma de plor, aquest fet no indica que l’infant sigui més o menys sa La respiració pot iniciar-se de manera progressiva, fins a Instaurar-s’hi amb tota normalitat, sense que l’infant plori, i no té cap utilitat provocar-li el plor donant-li cops al cul Quan acaba de néixer, el cos de l’infant és recobert per la vernix caseosa , una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dintre de l’úter i en els primers dies de vida Independent És preferible no treure-la perquè li és beneficiosa a més, desapareixerà als pocs dies,…

Durant el primer semestre de vida, l’infant no és capaç de desplaçar-se voluntàriament des del lloc on se l’ha deixat Als 6 mesos, alguns nens ja aconsegueixen de desplaçar-se una mica, arrossegant el cos amb l’ajut dels braços encara es tracta, però, de moviments molt desordenats i poc efectius L’infant no té, realment, cap motivació per a desplaçar-se fins als 7 mesos d’edat, quan ja és capaç de reconèixer els objectes que l’envolten, i d’agafar-los A partir d’aquesta edat, ja tendeix a desplaçar-se amb una intencionalitat, per bé que sovint els primers intents que realitza…

Durant els primers 2 anys de vida, l’infant és molt individualista En tot aquest temps, no necessita ampliar els seus contactes més enllà de la família íntima Per a ell, el més important són els seus pares, i a través d’ells coneix el món que l’envolta i aprèn el que necessita per a comunicar-se Als 2 anys no comparteix el joc amb altres nens, tot i que li agrada d’estar-hi, observar-los i ésser observat A partir del tercer any, l’infant ja ha adquirit totes les facultats mínimes per a relacionar-se amb altres persones i treure’n profit És a partir d’aleshores que pot ésser més…

Tot i que no hi ha una edat definida perquè es produeixi en tots els casos l’inici de la pubertat, sí que hi ha una cronologia pròpia dels diversos canvis Les primeres modificacions se centren en l’inici de l’activitat del sistema reproductor, amb l’aparició dels caràcters sexuals propis de cada sexe En les nenes, el primer canvi correspon a la telàrquia , o increment de la grandària de les mamelles, que augmenten de dimensió en major o menor mesura i amb més o menys velocitat en cada cas, d’acord bàsicament amb les característiques constitucionals individuals També, coincidint amb l’augment…

Els cereals no són un tipus d’aliment imprescindible per a l’infant Les substàncies nutritives que contenen són principalment hidrats de carboni, d’un valor nutritiu que consisteix solament a aportar calories Per aquesta raó, els cereals poden ésser útils per als infants que necessiten un suplement de calories, però els nens que van guanyant pes amb normalitat no necessiten aquest aliment complementari És un error basar l’alimentació de l’infant en farinetes de cereals, que poden desplaçar d’altres aliments de valor nutritiu superior i que podrien aportar una quantitat de…

D’ençà del tercer any de vida, la proporció entre les racions dels diferents grups bàsics d’aliments és igual a la dels adults, per la qual cosa els nens poden començar a consumir pràcticament els mateixos plats que llurs pares i germans grans, per bé que en quantitats inferiors Això no obstant, el nombre total de racions continua sent, proporcionalment, superior al dels adults, ja que els nens desenvolupen una activitat física més intensa que aquests i el seu organisme es troba en ple període de creixement Per exemple, un nen sa de 7 anys d’edat i de pes corporal mitjà, és a dir, al voltant…

Les proporcions corporals del nadó són molt diferents de les d’un nen més gran o d’un adult El cap és relativament gran, i representa la quarta part de la longitud total del seu cos La proporció s’anirà modificant progressivament, a mesura que l’infant creix, fins que el cap faci la vuitena part de l’alçada total de l’adult Igualment que succeeix amb el pes, totes les dimensions del cos del nadó es relacionen amb l’etapa de gestació en què ha nascut Els nens nascuts dintre del terme normal de l’embaràs —entre les 37 i les 42 setmanes de gestació— mesuren, de mitjana, uns 50 cm,…