D’ençà del tercer any de vida, la proporció entre les racions dels diferents grups bàsics d’aliments és igual a la dels adults, per la qual cosa els nens poden començar a consumir pràcticament els mateixos plats que llurs pares i germans grans, per bé que en quantitats inferiors. Això no obstant, el nombre total de racions continua sent, proporcionalment, superior al dels adults, ja que els nens desenvolupen una activitat física més intensa que aquests i el seu organisme es troba en ple període de creixement.
Per exemple, un nen sa de 7 anys d’edat i de pes corporal mitjà, és a dir, al voltant de 23 Kg, necessita una quantitat de racions diàries similar a les d’un adult sa de pes mitjà, és a dir, unes 14. Igualment, la distribució entre les racions dels diferents grups d’aliments és similar, és a dir, 4,5 del grup de les farinàcies i 1,75 de cada un dels restants grups, amb el límit d’1 per als greixos. Tanmateix, les racions, per les raons que hem esmentat, han d’ésser més petites.
És molt important que els nens aprenguin a seguir una alimentació variada, no solament per a cobrir llurs requisits nutritius, sinó per tal que adoptin hàbits concordants amb una alimentació sana. En aquest sentit, és convenient que des de petits s’acostumin a alternar aliments que pertanyen a un mateix grup, per exemple, un dia peix, un altre pollastre i un altre carn de vedella, xai o porc, etc; i a més, de manera molt particular, que s’habituïn a consumir verdures i fruites, ja que en aquests grups d’edat la utilització d’aquests aliments sol ésser inferior a allò que és recomanable.
Els adolescents, a causa de llur intensa activitat física quotidiana i al creixement de llur organisme, solen tenir molta gana, la qual cosa fa que ingereixin un nombre de racions més gran que els adults, o bé racions més voluminoses. Aquest comportament és normal. Això no obstant, per tal de mantenir l’equilibri nutritiu i que no s’acostumin a consumir quantitats excessives d’aliments que podria portar a un excés de pes, o a una futura tendència a engreixar-se, és important que satisfacin llur fam a base de menjars variats i equilibrats des d’un punt de vista nutritiu. Molts adolescents s’habituen, per exemple, a consumir racions molt grans de pasta o d’arròs, amb poca salsa o formatge ratllat o entrepans enormes, d’escàs contingut nutritiu. És preferible, per contra, que ingereixin plats de pasta i d’arròs menys voluminosos però amb l’addició de salsa de carn i de formatge ratllat, o entrepans més petits, però amb racions més grans de formatge, pernil o altres productes, i que complementin aquests plats amb amanides, fruita fresca o greixos. D’aquesta manera, no habituaran llur organisme a ingerir quantitats excessives d’aliments, mantindran un equilibri nutritiu i satisfaran igualment la fam.
Quan s’elabora un menú per a adolescents és important de tenir en compte aquests criteris. Així, per exemple, un adolescent sa de 15 anys d’edat i de pes corporal mitjà, és a dir, d’uns 50 Kg, si fos adult requeriria unes 10 racions diàries de mida estàndard; essent adolescent probablement en necessiti, però, unes 13 i tan grans com les d’un adult.