Resultats de la cerca

El diafragma és un múscul en forma de làmina que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Té forma de volta, amb la convexitat adreçada cap al tòrax Les seves fibres musculars s’insereixen a la cara anterior de la columna lumbar, als arcs inferiors de les últimes costelles i a l’extrem de l’estern El diafragma és dividit en dues meitats, a cadascuna de les quals es distingeixen quatre parts la part vertebral, que s’origina a la cara anterior de la columna vertebral lumbar, mitjançant unes estructures tendinoses denominades pilars interns del dia fragma la part lumbar, que es forma entre les…

La vagina és un òrgan únic situat a la part més baixa de la cavitat pèlvica, entre la bufeta urinària i el recte Es tracta d’un òrgan buit, apte per a la copulació, ja que té una forma de beina adequada per a la recepció del penis Té una longitud d’entre 8 cm i 12, i el diàmetre és molt variable, ja que les parets són molt elàstiques Manté una direcció obliqua de dalt a baix i d’enrere cap endavant A la part superior fa prominència el coll uterí —la porció anomenada musell de tenca— de manera que entre el sostre de la vagina i el coll es formen a la part anterior i la posterior uns plecs…

Les fístules anals són canals anormals que comuniquen el conducte anal amb la pell de les zones adjacents o d’altres òrgans, com ara la bufeta urinària o la vagina, que es produeixen a conseqüència d’una infecció i es caracteritzen per la secreció de pus pels orificis d’entrada o de sortida En molts casos, les fístules anals constitueixen la primera manifestació de diversos trastorns intestinals crònics com ara la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa Per tal d’establir el trajecte de les fístules anals que desemboquen a la pell, sovint cal introduir per l’orifici de sortida de…

Definició És anomenada fimosi l’estretor de l’obertura del prepuci —l’embolcall de pell que cobreix l’extrem del penis o gland en el cas contrari es tracta d’una veritable fimosi Causes i freqüència La fimosi se sol manifestar des del naixement, per bé que en la majoria dels casos no constitueix un veritable trastorn sinó una variant del desenvolupament normal de les estructures penianes Durant el període fetal, la pell del gland i la de la paret interna del prepuci es troben unides i, si bé la separació en dues capes diferenciades ja ha començat en el moment del naixement, en general encara…

Definició És anomenada placenta prèvia una complicació de l’embaràs que consisteix en la inserció de la placenta a la part inferior de l’úter, situant-se de manera prèvia a la part més baixa del fetus, que ocasiona hemorràgies al tercer trimestre d’embaràs i dificulta el procés del part Freqüència, causes i tipus La placenta prèvia constitueix un trastorn relativament freqüent, ja que es presenta aproximadament en 1 de cada 200 embarassos que arriben a terme Les causes exactes d’aquesta alteració no es coneixen en detall, però s’ha comprovat que es manifesta especialment en unes…

Definició És anomenat fístula anal un trastorn que es caracteritza per la formació d’un canal anormal, amb un orifici d’entrada que es localitza al conducte anal i amb un orifici de sortida que se sol trobar en la pell de les zones adjacents Les fístules anals, que poden ésser úniques o nombroses, es produeixen com a complicació de diverses afeccions, com ara fissures anals, abscessos ano-rectals, malaltia de Crohn o colitis ulcerosa Aquest trastorn sol resultar indolor, per bé que es pot observar, en la majoria dels casos, perquè des de l’orifici de…

Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims, amb un extrem en forma de…

Les galtes constitueixen les parets laterals de la boca Es componen de quatre capes de teixits La capa més externa és la mateixa pell o teixit cutani A sota de la pell hi ha una capa subcutània que conté teixit adipós o gras Per sota del teixit subcutani hi ha la capa muscular, formada pels músculs masseters i buccinadors Els músculs masseters apropen i allunyen entre si els ossos maxillars són els músculs més involucrats en la masticació Els músculs buccinadors , per la seva banda, estiren i retreuen l’orifici bucal La capa més interna és la mucosa bucal o oral , que és formada…

Definició Les afeccions de la vàlvula tricúspide o valvulopaties tricúspides són trastorns caracteritzats per una alteració de la funció de la vàlvula que comunica l’aurícula dreta amb el ventricle dret Aquesta alteració pot consistir en una insuficiència tricúspide , en què una part de la sang reflueix anormalment des del ventricle cap a l’aurícula dreta o bé en una estretor o estenosi tricúspide , en què es dificulta el pas adequat de la sang des de l’aurícula dreta fins al ventricle del mateix cantó Anatomia i fisiologia La vàlvula tricúspide es compon de tres valves implantades en l’…

Les afeccions de la vàlvula mitral o valvulopaties mitrals són un conjunt de malalties caracteritzades per l’existència de lesions en la vàlvula que obre i tanca el pas de la sang des de l’aurícula esquerra fins al ventricle d’aquest mateix cantó La causa més freqüent de lesions en la vàlvula mitral és la febre reumàtica, una alteració autoimmune desencadenada per una infecció del bacteri estreptococ betahemolítíc Si bé aquesta alteració sol aparèixer durant l’adolescència, les lesions cardíaques que provoca es van desenvolupant progressivament al llarg de deu anys o vint, durant els quals la…