Resultats de la cerca

El nevus és un increment localitzat de pigmentació cutània deguda a una acumulació de melanòcits o nevòcits Gairebé totes les persones en presenten, sobretot lentígens o pigues Segons els estudis efectuats en aquest sentit, hom calcula què tothom té entre 10 i 15 pigues, bé que pot ésser difícil de comprovar-ho perquè les coloracions i les formes són variades i, en general, només criden l’atenció les que es troben en les zones més visibles del cos Els nevus es poden presentar des del naixement, però són més freqüents durant la infantesa i l’adolescència En general, es mantenen iguals durant…

Les infeccions respiratòries agudes , denominació que inclou trastorns molt variats, constitueixen un dels tipus d’afeccions més freqüents durant l’embaràs La més usual és el refredat comú , que pot ésser degut a diversos microorganismes Els símptomes que provoca, com ara secreció nasal, mal de coll, febre escassa o cefalea, es poden reduir mitjançant un tractament simptomàtic amb utilització mínima de medicaments antitèrmics suaus i vaporitzacions En general es guareix sense complicacions al cap de pocs dies, per bé que de vegades es manté una secreció aquosa nasal durant molt de temps, a…

La darrera fase del part és la de deslliurament , que és com s’anomena el període que inclou des de la sortida del fetus fins que la placenta i les membranes que l’acompanyen són expulsades del tot Durant aquesta fase continuen les contraccions uterines, que solen ésser més intenses que en el període anterior Tanmateix, però, no solen ésser doloroses perquè l’úter ja es troba gairebé buit, i a més la dona se sent molt més relaxada Quan comença aquesta fase, la placenta encara es troba adherida a l’úter, però les successives contraccions en van provocant el despreniment Aquest procés pot ésser…

Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti després d’haver begut o…

Malgrat saber que la inhalació del fum del tabac pot produir diversos trastorns, l’hàbit de fumar està molt estès en la nostra societat Les primeres experiències solen causar alteracions, de vegades notòries, però de tota manera moltes de les persones que proven el tabac insisteixen en el seu consum, fins que arriben a considerar-lo plaent i pràcticament imprescindible per a mantenir llur benestar Els mecanismes que indueixen a consumir tabac són complexos, però tan potents que han fet que el tabaquisme s’estengui com una autèntica epidèmia

L’ esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques L’augment de la grandària de la melsa pot ésser degut a diversos trastorns no hematologies com ara cirrosi hepàtica, mononucleosi infecciosa o paludisme Entre les malalties de la sang que poden causar esplenomegàlia cal destacar les anèmies…

La tuberculosi pulmonar, anomenada també antigament tisi o fímia, és la forma de presentació més comuna de la tuberculosi, malaltia infecciosa causada pel bacil de Koch o Mycobacterium tuberculosis Si bé la tuberculosi pulmonar ha estat una causa important de mortalitat abans de l’aparició dels antibiòtics, actualment aquesta malaltia es pot guarir del tot si es tracta de la manera adequada La tuberculosi pulmonar es contagia habitualment a través de les gotetes de saliva expellides en parlar o tossir per una persona que pateix de la malaltia i que no efectua encara cap tractament o bé l’…

Es denomina immunocompetència la capacitat del sistema immunològic per funcionar adequadament, amb efectivitat en tots els mecanismes defensius Es diu que el sistema immunitari d’una persona és competent quan pot afrontar els gèrmens amb què més o menys habitualment pren contacte, ja sigui impedint les infeccions dels més innocus, o controlant les que desenvolupen els més virulents Així, un subjecte immunocompetent no patirà cap infecció per gèrmens que, en condicions normals, són sapròfits, com ara la Candida albicans , i controlarà les causades per gèrmens patògens, com els virus de la grip…

Fins fa uns anys hom considerava que la febre constituïa una resposta normal de l’organisme per a defensar-se d’una infecció Actualment, però, se sap que en el cas de les infeccions la febre es produeix bàsicament per l’alliberament de pirògens per part dels microorganismes causants de la infecció, i que l’augment de la temperatura corporal no comporta cap benefici per a l’organisme Temps enrere es pensava que la febre podia ésser beneficiosa en les malalties degudes a virus que no es poden reproduir quan la temperatura de l’entorn supera els 37°C, però s’ha constatat que aquesta hipòtesi no…

Durant el puerperi, la dona pot facilitar el procés de recuperació del seu organisme adequant l’activitat física en cada moment a les fases del puerperi i efectuant alguns exercicis físics especials Durant aquest període, l’aparell locomotor de la dona s’ha de recuperar de les importants transformacions que ha experimentat durant l’embaràs Perquè la dona torni a tenir la mateixa silueta que tenia abans de l’embaràs, els músculs de la paret abdominal han de recuperar la força, les estructures de la pelvis s’han d’enfortir i la columna vertebral s’ha de redreçar La dona pot collaborar en aquest…