Resultats de la cerca

Les proves cutànies consisteixen en la inoculació subcutània de diversos tipus d’antígens, amb la finalitat d’observar la reacció cutània local que es produeix al cap de 48 hores o 72 Amb aquest tipus de proves hom intenta de detectar si l’organisme d’una persona ja ha estat prèviament en contacte amb un determinat microorganisme Si l’organisme no ha estat prèviament en contacte amb aquest microorganisme, després de la inoculació de l’antigen corresponent es produeix només una lleu reacció d’envermelliment que no depassa 1 o 2 mm de diàmetre, deguda a la resposta inflama-tòria inespecífica…

Els aliments frescos o prèviament cuinats poden congelar-se per mitjà de mètodes casolans i així conservar-se durant uns quants mesos, sempre que hom disposi d’una nevera de 4 estrelles, ja que per a procedir a la congelació d’aliments cal sotmetre’ls a temperatures inferiors a -30°C, és a dir, 30 graus sota zero Aquesta temperatura s’aconsegueix quan l’aparell funciona fort quan ja ha estat feta la congelació, l’aparell pot funcionar normal, és a dir, a -18°C, que és la temperatura de conservació Abans de procedir a la congelació dels aliments és convenient de separar-los en unitats petites…

Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o secrecions de…

Els estudis angiogràfícs són les exploracions radiogràfiques de les artèries Com que la densitat dels teixits que componen les parets de les artèries i la sang no és prou diferent de la dels teixits que els envolten, per tal de poder veure en una radiografia la forma d’aquests òrgans cal introduir prèviament en la sang que hi circula per l’interior una substància de contrast, és a dir, una substància intensament radioopaca En general, per a realitzar un estudi angiogràfic, les substàncies radioopaques que s’utilitzen són solucions iodades Segons les artèries que hom vulgui explorar, hi ha…

La cistitis és un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la bufeta urinària, causada habitualment per una infecció Les cistitis són més freqüents en les dones que en els homes, perquè la infecció penetra a través de la uretra, la desembocadura de la qual —en el sexe femení-— es troba relativament a prop de la del recte, on hi ha microorganismes abundants La cistitis no és una malaltia de transmissió sexual, però és freqüent que sigui desencadenada pel coit perquè la compressió dels genitals afavoreix la penetració per la uretra dels gèrmens que prèviament ja es trobaven a…

És anomenada hematèmesi l’expulsió de sang amb els vòmits Per tal que tingui lloc una hematèmesi, cal que prèviament s’hagi produït una hemorràgia a l’esòfag, l’estómac o el duodè quan les hemorràgies s’esdevenen més enllà del duodè, la sang abocada al tub digestiu és expulsada de l’organisme amb les deposicions La sang que es presenta en els vòmits pot ésser vermella, quan és sang fresca, o bé fosca, quan es troba coagulada o parcialment digerida, després de romandre algunes hores a l’estómac En aquest darrer cas, els coàguls de sang solen adquirir una consistència viscosa i s’adhereixen als…

La relaxació o recuperació comprèn l’execució d’una sèrie d’exercicis o l’adopció d’una sèrie de postures que cal realitzar en finalitzar cada sessió d’entrenament, i que tenen com a objectiu evitar les contractures musculars derivades del treball muscular intens, així com facilitar l’eliminació de les restes metabòliques que produeix el treball muscular Cal que la durada d’aquests exercicis sigui d’uns 5 minuts La mecànica dels exercicis de relaxació consisteix concretament a estirar els músculs i les articulacions que prèviament han estat sotmesos a un treball intens Els exercicis de…

La parotiditis o galteres és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric que afecta especialment infants o adolescents, i que bàsicament origina, una inflamació de les glàndules salivals, especialment les paròtides El trastorn sol ésser benigne, i fins i tot en molts casos transcorre de manera gairebé o totalment asimptomàtica, en especial quan afectà infants de menys de cinc anys d’edat En els homes adults, aquesta malaltia pot provocar una òrquio-epididimitis —és a dir, una inflamació dels testicles i epidídims—, que en general és molt dolorosa i que quan és bilateral pot arribar a…

Atelèctasi i collapse pulmonar són dos termes que es refereixen a un trastorn caracteritzat per l’absència d’aire en una zona del pulmó d’extensió variable, ocasionat en general per una obstrucció o una compressió de les vies respiratòries o del pulmó Com que l’obstrucció de les vies respiratòries deguda a taps mucosos és una de les causes més habituals d’atelèctasi, és molt important de dur a terme les mesures oportunes per a evitar la retenció de mucositats en les vies respiratòries quan es pateix d’una malaltia bronco-pulmonar Així, per exemple, en els infants i les persones grans, que…

L’herpes zòster o zona és una infecció vírica que ocasiona una erupció de vesícules en una banda de pell delimitada, generalment el tòrax Aquesta alteració causa dolor, de vegades molt intens L’herpes zòster és degut al virus varicella-zòster o Herpesvirus varicellae Es presenta en persones que han patit prèviament la varicella, en general durant la infantesa No se sap per què, després de molts anys de mantenir-se en un estat latent, el virus es reactiva Hom ha observat, però, que molt sovint coincideix amb malalties que afecten el sistema immunitari, o amb un tractament efectuat amb…