El que cal saber de l’atelèctasi i el col·lapse pulmonar

  • Atelèctasi i col·lapse pulmonar són dos termes que es refereixen a un trastorn caracteritzat per l’absència d’aire en una zona del pulmó d’extensió variable, ocasionat en general per una obstrucció o una compressió de les vies respiratòries o del pulmó.
  • Com que l’obstrucció de les vies respiratòries deguda a taps mucosos és una de les causes més habituals d’atelèctasi, és molt important de dur a terme les mesures oportunes per a evitar la retenció de mucositats en les vies respiratòries quan es pateix d’una malaltia bronco-pulmonar. Així, per exemple, en els infants i les persones grans, que solen tenir dificultat per a expectorar eficaçment, sempre que pateixin de bronquitis o asma bronquial cal mantenir una bona hidratació, i efectuar sessions de drenatge bronquial que evitin la formació de taps mucosos.
  • Per tal d’afavorir l’eliminació de mucositats bronquials quan es pateix d’un trastorn bronquial que s’acompanya d’un increment de secrecions en les vies respiratòries, per tal de prevenir una atelèctasi convé que la persona afectada sigui sotmesa a canvis de posició freqüents, i també són aconsellables els banys de vapor.
  • Cal evitar que els infants manipulin i es duguin a la boca objectes petits com ara botons, monedes o fruita seca, perquè poden aspirar-los accidentalment, i aleshores es produeix una obstrucció d’un bronqui que pot originar una atelèctasi.
  • Les persones que s’han de sotmetre a una intervenció quirúrgica del tòrax o la part alta de l’abdomen poden presentar atelèctasis pulmonars durant els dies següents a la intervenció, especialment si ja patien prèviament d’algun trastorn respiratori, a causa de les alteracions de la respiració degudes a l’anestèsia i l’impediment dels moviments respiratoris normals. Per tal de prevenir la possibilitat que s’esdevingui una atelèctasi postoperatòria, les persones que s’han de sotmetre a una intervenció quirúrgica amb anestèsia general han de realitzar prèviament un examen mèdic de l’aparell respiratori i efectuar el tractament necessari si es detectés alguna anomalia.
  • Les persones que han estat intervingudes quirúrgicament han d’advertir el metge de seguida si tenen tos i expectoració, perquè aquests símptomes podrien ésser indicadors del procés de formació d’una atelèctasi.
  • Cal demanar assistència mèdica immediata si es presenten de manera sobtada dificultat respiratòria, que obliga la persona afectada a respirar de manera ràpida i superficial, dolor toràcic i enfosquiment de la coloració de la pell, perquè poden ésser deguts a un col·lapse massiu de tot un pulmó que pot posar en perill la vida.
  • Pera diagnosticar l’atelèctasi n’hi sol haver prou amb la radiografia de tòrax, però sovint cal sotmetre’s a d’altres proves com ara una fibrobroncoscòpia, per tal de determinar-ne la causa, que cal tractar.
  • En la majoria dels casos, la mesura fonamental per al tractament de les atelèctasis és l’eliminació de les secrecions bronquials acumulades, que s’aconsegueix amb canvis de posició, respiració d’una atmosfera molt humida i percussió de la paret toràcica.
  • En general, les atelèctasis es poden resoldre sense complicacions en un termini d’una a quatre setmanes, per bé que el pronòstic depèn fonamentalment del trastorn causal.