Resultats de la cerca

L’aparell càrdio-vascular, si bé constitueix un circuit tancat, en realitat es compon de dos circuits diferents el sistèmic i el pulmonar La funció del primer és conduir l’oxigen, les substàncies nutritives i altres substàncies metabòliques a la quasi totalitat dels teixits orgànics la del segon, fonamentalment, és dur la sang fins als alvèols dels pulmons, perquè s’hi oxigeni El circuit sistèmic , o gran circuit , comprèn l’aurícula i el ventricle esquerres, l’aorta i les seves ramificacions, les arterioles, els capillars i les vènules de gairebé tots els teixits orgànics —llevat dels…

Reben el nom de traumatismes crànio-encefàlics TCE les alteracions de les estructures nervioses encefàliques causades per un impacte sobre el crani o un moviment brusc del cap, que provoquen l’alteració de la consciència i d’altres trastorns nerviosos transitoris o bé definitius Quan una persona experimenta alteracions de la consciència després d’haver patit un traumatisme al cap ha d’adreçar-se de seguida a un hospital, perquè les alteracions poden ésser degudes a una lesió de l’encèfal que cal diagnosticar i tractar precoçment Encara que inicialment no provoqui trastorns, un traumatisme…

En si mateixos, els viatges no representen un perill per a l’embaràs, però convé d’adaptar-se a les limitacions pròpies d’aquest estat i reduir al mínim les possibilitats d’un accident, que podria tenir conseqüències sobre el fetus Així, sempre que sigui possible, cal procurar d’efectuar els desplaçaments en un medi urbà en les hores de menys aglomeracions, quan els riscs d’una caiguda o un accident són menors, i els índexs de contaminació ambiental no són tan elevats A més, si ha d’emprar un transport públic, és més probable que en aquestes hores trobi seients lliures En els viatges de llarg…

L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul que separa la…

La ceratinització és el procés de transformació que experimenten les cèllules de l’epidermis en el recorregut que fan des de la capa basal fins a la superfície En aquest procés les estructures cellulars esdevenen ceratina, una massa de material resistent, constituïda fonamentalment per proteïnes fibroses, restes de membranes cellulars i d’altres substàncies La ceratina es caracteritza perquè és molt resistent a les transformacions químiques, és impermeable a l’aigua i suporta l’acció de substàncies àcides i alcalines sense que la destrueixin La formació de ceratina s’inicia en la capa basal…

En la pell, hi ha una complexa xarxa de vasos sanguinis per on circula la sang, que conté les substàncies necessàries per a la nutrició de les cèllules La sang, rica en oxigen i substàncies nutritives, que prové del cor ateny la pell a través de nombroses artèries Aquests vasos sanguinis penetren en la pell a través de l’hipoderma, tot solcant els septes que separen els lòbuls de cèllules grasses Al nivell del límit entre l’hipoderma i el derma, les artèries formen una xarxa de vasos parallela a la superfície de la pell D’aquesta xarxa horitzontal sorgeixen artèries d’un diàmetre més petit…

L’ endoscòpia urinària constitueix un mètode d’exploració que consisteix en l’observació de l’interior de les vies urinàries amb un dispositiu constituït per un tub, anomenat endoscopi , que conté un sistema òptic i una font d’illuminació Un dels extrems de l’endoscopi s’introdueix per la uretra fins a l’òrgan que cal examinar i l’altre extrem va connectat a un sistema òptic amb el qual, des de l’exterior, l’operador pot observar l’interior de l’òrgan Aquest mètode permet l’observació directa de les lesions que hi podria haver i l’extracció de mostres de teixit per a examinar A més, té…

L’ ecocardiografía és la tècnica Geogràfica que s’utilitza per a explorar el cor i les estructures anatòmiques pròximes com el pericardi i els grans vasos L’ecografia es basa en la utilització d’ones ultrasòniques Aquestes ones són d’una freqüència superior al llindar de percepció de l’oïda humana, i presenten la peculiaritat de travessar els teixits orgànics Tanmateix, una part d’aquestes ones directament proporcional a la densitat dels teixits orgànics explorats es reflecteix novament cap a l’exterior de l’organisme Aquestes ones ultrasòniques, o eco ultrasònic, són captades per un receptor…

És anomenat via de propagació o difusió el recorregut que efectuen els microorganismes després de passar la porta d’entrada Les vies de propagació són immensament variables segons la localització de la porta d’entrada de la infecció i el tipus de microorganismes de què es tracta N’hi ha, però, de molt característiques Una de les vies de propagació més importants és la determinada pels conductes i els òrgans a través dels quals els teixits orgànics comuniquen amb l’exterior o amb el tub digestiu Així, per exemple, gèrmens que s’estableixen en la uretra poden avançar per aquest…

És anomenat reflux vesicouretera l un trastorn congènit caracteritzat per una anomalia del mecanisme valvular que normalment impedeix el reflux d’orina en sentit ascendent, de la bufeta a l’urèter En general, l’urèter travessa de forma obliqua la paret de la bufeta urinària, i la contracció de la musculatura vesical tanca el pas per aquest trajecte submucós, alhora que impulsa l’orina en sentit descendent El reflux vesicoureteral és degut generalment a una debilitat de la musculatura vesical, de causa congènita, que ocasiona una deficiència en aquest mecanisme d’oclusió de la desembocadura de…