Resultats de la cerca

Com que el ADN conté tota la informació necessària per al funcionament orgànic, és a dir, perquè totes les cèllules del cos funcionin correctament, cal que totes les cèllules continguin la mateixa dotació de ADN Així, doncs, el ADN s’ha de reproduir cada vegada que una cèllula es multiplica, per tal que totes les cèllules filles disposin exactament de la mateixa informació genètica, per més que en cada una s’empri solament la necessària per desenvolupar l’activitat específica Aquest mecanisme de reproducció del ADN, anomenat replicació , s’esdevé cada vegada que una cèllula ha de multiplicar-…

L’ exploració vaginal , consistent en la inspecció i la palpació de la vagina, és el mètode d’exploració més senzill i un dels que aporten més informació en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital femení Aquest mètode permet d’observar directament les alteracions que es localitzen a la vagina i la part més externa del coll uterí, que es troba al conducte vaginal, i també determinar altres trastorns dels òrgans genitals interns Una part de l’exploració vaginal és el tacte vaginal , consistent en la introducció dels dits de l’explorador en la vagina de la dona examinada per tal de…

El despreniment de retina és una separació entre les dues unitats funcionals de la retina, la retina sensorial i la neural, que normalment es troben adossades Quan s’esdevé el despreniment de retina, es presenta sobtadament una pèrdua de visió, que en un principi pot afectar només una part del camp visual, però que en evolucionar ocasiona una ceguesa completa Abans que es produeixi un despreniment, hi solen haver símptomes visuals, com la visió de punts negres en el camp visual i fotòpsies, és a dir, reflexos lluminosos que semblen espurnes En el moment en què s’esdevé el despreniment, sembla…

La laparoscòpia o celioscòpia transparietal és una prova diagnòstica consistent en l’observació de la cavitat abdominal amb un instrument que s’introdueix a través de la paret abdominal, anomenat laparoscopi La laparoscòpia és la forma més comuna de realitzar una celioscòpia , que consisteix en l’observació de la cavitat abdominal Una altra forma de celioscòpia, poc emprada, és la culdoscòpia o celioscòpia transvaginal , que s’efectua introduint l’instrument d’observació a través del fons del sac vaginal posterior El laparoscopi és bàsicament un tub llarg i prim…

És anomenada bartholinitis la inflamació de les glàndules de Bartholin , anomenades també glàndules vestibulars majors o glàndules paravaginals , dues estructures secretores de moc situades en la profunditat del vestíbul vaginal L’origen de la bartholinitis és habitualment una infecció, que pot ésser deguda a diversos gèrmens Un dels microorganismes que infecta les glàndules de Bartholin amb una relativa freqüència és el bacteri Neisseria gonorrhoeae , causant de la gonocòccia, que se sol transmetre amb les relacions sexuals També poden causar bartholinitis infeccions per d’altres gèrmens,…

La vagina és un òrgan únic situat a la part més baixa de la cavitat pèlvica, entre la bufeta urinària i el recte Es tracta d’un òrgan buit, apte per a la copulació, ja que té una forma de beina adequada per a la recepció del penis Té una longitud d’entre 8 cm i 12, i el diàmetre és molt variable, ja que les parets són molt elàstiques Manté una direcció obliqua de dalt a baix i d’enrere cap endavant A la part superior fa prominència el coll uterí —la porció anomenada musell de tenca— de manera que entre el sostre de la vagina i el coll es formen a la part anterior i la posterior uns plecs…

Són anomenats malformacions d’orella els defectes del desenvolupament d’aquest òrgan que es produeixen abans del naixement, en general deguts a causes desconegudes o, de vegades, a un trastorn hereditari Hom en diferencia les malformacions menors i les grans malformacions segons el grau d’afecció Gairebé sempre, però, constitueixen petites malformacions de l’orella externa, i les més freqüents i lleus són les del pavelló auricular Les malformacions menors corresponen habitualment a petits defectes de la grandària o la forma del pavelló auricular, com ara les orelles molt separades…

El tacte rectal és un mètode d’examen que consisteix en la introducció dels dits del metge a l’interior de la darrera porció intestinal, el recte, per tal de palpar-ne l’interior i, a través de les seves parets, el relleu dels òrgans veïns Aquest mètode és molt útil en la diagnosi de les malalties de l’aparell digestiu que afecten el mateix recte, com les hemorroides o els pòlips, o bé òrgans digestius propers, com l’apendicitis Tanmateix, però, en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital el tacte rectal és també una prova fonamental, perquè molt a prop del recte hi ha òrgans…

Les vies respiratòries són recobertes internament per una mucosa o túnica mucosa , una mena de membrana que revesteix les cavitats viscerals que es comuniquen directament o indirecta amb l’exterior la denominació d’aquest tipus de membrana fa referència al moc , una substància viscosa que la recobreix formant una pellícula fina Per sota de la mucosa hi ha la sub mucosa , constituïda bàsicament per teixit conjuntiu Allí hi ha els vasos sanguinis i algunes glàndules les secrecions de les quals desemboquen a l’interior de la cavitat aèria Com totes les mucoses, la respiratòria es compon…

Les dents o peces dentals , són unes estructures de consistència dura i d’alguns centímetres de llargada que s’insereixen als ossos maxillars superior i inferior, més concretament en uns buits que descriu el teixit ossi amb aquest objectiu i que són anomenats alvèols dentals Hom diferencia en les dents dues porcions la corona dentària , és a dir, la zona de la dent que sobresurt de les genives i en constitueix la part visible, i l’ arrel dentària , la part de la dent que es troba inserida a l’alvèol dentari corresponent El punt d’unió entre la corona i l’arrel és anomenat coll dentari…