Resultats de la cerca

Els epidídims són un parell d’estructures de forma allargada, cada una de les quals se situa sobre la part posterior i la superior de cada testicle Cada epidídim es compon d’un sistema de conductes, als quals desemboquen els conductes eferents testiculars, que continua per un altre òrgan tubular, el conducte deferent En l’epidídim es diferencien tres porcions La part superior, anomenada cap , se situa per sobre del pol superior del testicle, al qual es troba adherit íntimament és la part més gruixuda i es compon d’una sèrie de conductes que són continuació dels conductes eferents del testicle…

El tap de cerumen és una acumulació de la secreció pròpia del conducte auditiu extern, que s’obstrueix de manera progressiva fins que queda obturat Aquesta és la malaltia de l’orella més freqüent i, en general, només n’afecta una Hom no coneix exactament la causa de la formació del tap, però se suposa que depèn de factors constitucionals, perquè hi ha persones predisposades a tenir-ne D’altra banda, hi ha trastorns, com ara lesions de la pell o dermatitis del conducte, que en poden afavorir la formació El símptoma més destacat és l’aparició sobtada de sordesa En aquest cas no és progressiva…

És anomenada hèrnia de la línia mitjana o línia blanca de l’abdomen la protrusió de diversos teixits de la cavitat abdominal cap a l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell Segons la localització que presenta, hom diferencia l’hèrnia epigàstrica, situada per sobre del l’ombrígol, i l’hèrnia hipogàstrica, que se situa per sota del melic Les hèrnies de la línia mitjana abdominal se solen advertir per l’aparició d’un bony petit, subcutani i de consistència tova, als marges de la Unia que solca la superfície de la part del ventre, des del pubis fins al tòrax En alguns casos…

És anomenada meteorisme o flatulència la distensió del tub digestiu deguda a l’acumulació de gasos a l’interior El tub digestiu acull diversos tipus de gasos, que es localitzen principalment a l’estómac i l’intestí gros L’estómac conté fonamentalment aire, que hi entra amb el bol alimentari i la deglució de saliva, i que se situa a la regió del fundus , on es forma una gran bombolla A l’intestí gros es troben, entre d’altres, gasos produïts per la descomposició del suc pancreàtic i gasos elaborats per la flora intestinal, és a dir, els bacteris que es localitzen a la llum intestinal, en…

La miocardiopatia hipertròfica és una afecció del múscul cardíac o miocardi caracteritzada per un engruiximent asimètric i irregular de les parets del cor que, en general, afecta de manera especial la paret interventricular igualment, a través d’un estudi microscòpic d’aquest teixit, en aquests casos hom pot veure que les fibres miocàrdiques no es relacionen adequadament entre si, sinó que es troben desorganitzades En la majoria dels casos, aquest trastorn és degut a una alteració genètica que es transmet de pares a fills i en general es manifesta per primera vegada entre 20 anys i 40 En…

La polimiàlgia reumàtica constitueix un conjunt de símptomes, d’origen desconegut, que afecta persones de més de cinquanta anys, i es caracteritza per l’aparició sobtada de dolor i rigidesa en la musculatura del coll, les espatlles, els braços, les natges i les cuixes, com també per una deterioració progressiva de l’estat general, amb febre i malestar La rigidesa muscular genera una pesadesa que s’estén des del clatell fins als colzes, i també es manifesta en les cuixes Provoca dificultat per a realitzar diversos moviments habituals, com els necessaris per a vestir-se i menjar Tot plegat, a…

Són anomenades traumatismes mamaris les lesions que afecten les mames degudes a un impacte extern o una compressió violenta de les seves estructures Els traumatismes mamaris poden ésser de diversos tipus, segons el mecanisme causal i la força de l’impacte Com en qualsevol zona del cos, les mames poden ésser afectades per contusions , és a dir, traumatismes sense esquinçament de la pell, o ferides , traumatismes amb esquinçament de la pell Els símptomes i les complicacions que es poden presentar són els habituals en aquest tipus de traumatismes Igualment, les mesures terapèutiques no…

La pròstata és un òrgan situat per sota de la bufeta urinària, d’una grandària i una forma semblants a una castanya En l’home adult pesa uns 20 g, però les seves dimensions oscillen àmpliament al llarg de la vida La primera porció de la uretra masculina, o uretra prostàtica, se situa pel centre de la pròstata i la part posterior d’aquest òrgan és travessada pels conductes ejaculadors La pròstata es compon bàsicament de nombroses glàndules, és a dir, estructures especialitzades en l’elaboració de secrecions Aquestes glàndules són buides i es troben cobertes interiorment per una capa de…

El fetge , la víscera més grossa de l’organisme, és un òrgan compacte, que en l’adult pesa aproximadament 1500 g, i que se situa a la part superior i dreta de la cavitat abdominal El fetge és una glàndula annexa del tub digestiu que aboca la secreció que elabora —la bilis— al duodè, a través de les vies biliars Igualment, compleix d’altres funcions essencials com ara depurar la sang de diversos elements potencialment tòxics, o bé sintetitzar, metabolitzar i emmagatzemar diverses substàncies nutritives Al fetge hom pot diferenciar una cara superior , convexa, situada per sota de la cúpula…

Definició La hipermetropia és un defecte de la refracció ocular en què les imatges pro vinents dels objectes propers són enfocades en un punt situat darrere la retina, la capa sensorial de l’ull, i que es manifesta amb una visió propera borrosa Causes i tipus La hipermetropia consisteix en una alteració de la capacitat de refracció ocular, a través de la qual, en condicions normals, s’enfoquen les imatges sobre la retina En aquest cas, els raigs lluminosos tendeixen a enfocar-se en un punt situat darrere la retina, de manera que els objectes es veuen com imatges borroses El defecte és molt…