Resultats de la cerca

La temperatura corporal és regulada per l’anomenat centre termoregulador , un conjunt de neurones sensibles a la calor que es localitza a l’hipotàlem Aquestes cèllules es poden estimular directament quan per alguna raó augmenta la temperatura interna de l’organisme o bé indirectament, a través dels receptors nerviosos cutanis sensibles a la calor, que al seu torn s’estimulen quan s’eleva la temperatura de l’entorn D’altra banda, el centre termoregulador de l’hipotàlem es connecta, a través de diverses vies i mecanismes nerviosos, amb les estructures…

La coloració i la temperatura de la pell depenen, en una part important, de les característiques de la circulació cutània, tant pel que fa a la composició de la sang que circula pels vasos sanguinis com pel volum del mateix flux de sang De fet, les característiques de coloració i temperatura cutànies poden ésser modificades per nombroses alteracions i circumstàncies que no depenen de l’activitat del sistema càrdio-vascular En alguns casos, però, aquestes modificacions constitueixen signes d’afeccions càrdio-circulatòries Pel que fa a la coloració cutània, cal dir que…

És anomenat síndrome febril un conjunt de manifestacions caracteritzades per hipertèrmia o febre , és a dir un augment anormal de la temperatura corporal, que se sol acompanyar d’altres símptomes i signes com ara malestar general, augment de la freqüència cardíaca, envermelliment cutani, mal de cap, dolor i debilitat muscular, i dolors articulars Aquestes manifestacions, que en general es presenten en forma de brots de més o menys durada, solen anar precedides d’esgarrifances i pallidesa de la pell i, en arribar al punt màxim, s’acompanyen de sudació La temperatura…

Les estructures que componen l’organisme humà estan adaptades a unes determinades condicions físiques i químiques, com són una determinada temperatura, grau d’humitat, acidesa o composició química Mentre l’organisme es troba en aquestes condicions, els seus òrgans es mantenen íntegres, les seves cèllules romanen actives, i en el seu interior tenen lloc nombrosos processos químics i físics, necessaris per tal que el cos humà realitzi les seves funcions Perquè aquestes funcions puguin ésser realitzades, les condicions internes del cos humà s’han de mantenir aproximadament constants…

La síndrome febril es presenta clàssicament tot alternant dues fases una d’inicial, en què augmenta la temperatura corporal i que sol ésser precedida per esgarrifances i s’acompanya de pallidesa cutània i sensació de fred i una segona fase, en què baixa la temperatura corporal, que s’acompanya de sudació, envermelliment de la pell i les mucoses i sensació de calor En general, els increments més importants de temperatura corporal solen coincidir amb els moments en què la temperatura del cos és de per si més elevada, és a dir, entre les 6 de la tarda i les 10 de la nit En ambdues…

Aproximadament un 75% de l’energia que es genera en l’organisme durant l’exercici físic no s’allibera mitjançant la realització de treballs mecànics o de moviments, sinó en forma de calor Aquesta és la raó per la qual durant l’exercici físic s’incrementa la temperatura corporal L’augment de la temperatura corporal és necessari perquè s’incrementi la velocitat a què tenen lloc els processos metabòlics gràcies als quals els músculs obtenen l’energia que els cal per a mantenir llur activitat És per això que la pràctica d’exercicis d’escalfament és important Tanmateix,…

La temperatura ambiental no acostuma a ésser excessivament baixa en les nostres latituds, però en determinades circumstàncies es poden produir trastorns generals del funcionament de l’organisme, o trastorns locals en determinades parts del cos Aquests trastorns es presenten especialment en determinades condicions climàtiques, que dificulten l’acció dels mecanismes termoreguladors, com és ara un grau d’humitat elevat, que augmenta la transferència del fred de l’ambient a l’organisme el vent, que facilita la pèrdua de calor de la superfície del cos i els canvis sobtats de …

L’ escrot és una estructura amb forma de bossa que conté els testicles i llurs estructures annexes Constitueix l’allotjament dels testicles per fora de la cavitat abdominal, en una zona on es manté una temperatura lleugerament inferior a la de l’interior de l’organisme, idònia per a l’activitat espermatogènica de la gònada masculina La paret de l’escrot és formada bàsicament per tres capes de teixits La capa més externa és la pell de l’escrot , d’una estructura semblant a la de la resta de la pell, però que presenta la característica d’ésser més pigmentada i té solcs Al teixit…

La suor és un líquid clar, de gust salat, secretat per les glàndules sudorípares És elaborada en les cèllules del glomèrul secretor de les glàndules sudorípares i travessa el conducte excretor fins que ateny la superfície de la pell A mesura que la secreció passa pel conducte de la glàndula, hi ha substàncies que poden ésser reabsorbides d’acord amb les necessitats de l’organisme Així, la composició de la suor es pot modificar segons les necessitats de cada circumstància La secreció drenada a l’exterior conté fonamentalment aigua, en la qual hi ha dissolts lactats, clorur sòdic i amoníac Una…

La febre , o elevació de la temperatura corporal, és un trastorn molt freqüent en la infància, ja que es tracta d’una manifestació de les malalties infeccioses que tots els nens pateixen Les característiques particulars de les malalties infeccioses més típiques de la infància —xarampió, varicella, rubèola, parotiditis, etc— ja han estat tractades en aquesta obra en el capítol dedicat a les infeccions volum 7, i per això en aquest apartat només es fa referència a les repercussions de la febre, manifestació pràcticament constant de les malalties infeccioses infantils en general Les malalties…