Resultats de la cerca

L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè llur contracció…

L’orina formada als ronyons és excretada a l’exterior de l’organisme a través de les vísceres buides que formen les vies urinàries Així, l’orina elaborada en cada ronyó passa a l’urèter respectiu ambdós urèters aboquen l’orina a la bufeta urinària, i a través de la uretra surt a l’exterior Una part de l’activitat de les vies urinàries es realitza de manera involuntària i inconscient, però en condicions normals l’evacuació final de l’orina és un procés conscient que es pot controlar voluntàriament La part inconscient i automàtica de l’excreció urinària correspon al transport de l’orina des…

És anomenat ronyó de ferradura un trastorn del desenvolupament dels ronyons, present des del naixement, caracteritzat per la fusió dels pols inferiors dels ronyons, per davant dels vasos sanguinis de la zona En la majoria dels casos, aquesta anomalia no origina símptomes, i el trastorn es descobreix casualment en efectuar una urografia per una altra causa Tanmateix, però, la fusió dels ronyons ocasiona una rotació dels urèters que de vegades pot dificultar l’evacuació de l’orina Per tant, es poden presentar complicacions degudes a l’obstrucció urinària, com ara infeccions de repetició,…

Són anomenats traumatismes de les vies urinàries els trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra causats generalment per un impacte de gran intensitat sobre la regió lumbar, l’abdominal o la pèlvica Les ferides degudes a la penetració d’un objecte tallant a través de la paret abdominal o de la regió lumbar poden ocasionar un traumatisme de l’urèter tot perforant-lo o seccionant-lo Els cops importants que afecten la part baixa de l’abdomen poden causar esquinçament de la bufeta urinària, especialment quan està plena d’orina Les caigudes amb les cames obertes sobre una barra o una…

Definició Són anomenats traumatismes de les vies urinàries  diversos trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra, deguts generalment a un impacte violent sobre aquests òrgans Causes i tipus Els traumatismes de les vies urinàries solen ésser deguts a un impacte extern de gran intensitat, ja sigui sobre la regió lumbar o bé sobre la regió pèlvica També poden ésser produïts en ferides obertes, com les ocasionades per arma penetrant Els traumatismes ureterals , és a dir, les lesions traumàtiques dels urèters, són poc freqüents Es produeixen especialment a causa de ferides penetrants,…

L’ aparell urinar i es compon d’un conjunt d’estructures que intervenen en l’elaboració, l’emmagatzematge i l’evacuació de l’orina Bàsicament, en formen part els ronyons, els urèters, la bufeta urinària i la uretra En l’estudi i el tractament de les malalties de l’aparell urinari, hi intervenen dues especialitats mèdiques la nefrologia , que s’ocupa de les malalties del ronyó, i la urologia , que té cura de les malalties de les vies urinàries Aquestes especialitats es troben, a més, molt relacionades amb les que tracten de l’aparell reproductor per la proximitat dels òrgans, alguns dels quals…

Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims, amb un extrem en forma de…

L’ endoscòpia urinària constitueix un mètode d’exploració que consisteix en l’observació de l’interior de les vies urinàries amb un dispositiu constituït per un tub, anomenat endoscopi , que conté un sistema òptic i una font d’illuminació Un dels extrems de l’endoscopi s’introdueix per la uretra fins a l’òrgan que cal examinar i l’altre extrem va connectat a un sistema òptic amb el qual, des de l’exterior, l’operador pot observar l’interior de l’òrgan Aquest mètode permet l’observació directa de les lesions que hi podria haver i l’extracció de mostres de teixit per a examinar A més, té…

És anomenat via de propagació o difusió el recorregut que efectuen els microorganismes després de passar la porta d’entrada Les vies de propagació són immensament variables segons la localització de la porta d’entrada de la infecció i el tipus de microorganismes de què es tracta N’hi ha, però, de molt característiques Una de les vies de propagació més importants és la determinada pels conductes i els òrgans a través dels quals els teixits orgànics comuniquen amb l’exterior o amb el tub digestiu Així, per exemple, gèrmens que s’estableixen en la uretra poden avançar per aquest conducte fins a…

Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti després d’haver begut o…