Resultats de la cerca

Els tumors naso-sinusals són creixements anòmals de determinades cèllules de les fosses nasals o dels sins paranasals Sovint, els tumors naso-sinusals passen desapercebuts en les primeres fases de desenvolupament perquè provoquen trastorns semblants a una sinusitis o una rinitis Així, cal adreçar-se al metge si es presenta un dolor persistent a la cara o el cap, secreció nasal, obstrucció nasal o hemorràgia nasal reiterada, especialment si afecten un sol costat És important de diagnosticar precoçment els tumors naso-sinusals perquè de vegades es componen de cèllules canceroses que poden…

Els tumors benignes d’os són conjunts de cèllules derivades dels diversos teixits que conformen l’os, que es reprodueixen a un ritme més accelerat del que és habitual, tot mantenint-se ben separats del teixit sa que els envolta Si un quant temps després d’haver patit un traumatisme la zona afectada comença a fer mal, o bé s’hi forma un engrossiment, cal consultar el metge, perquè hi ha la possibilitat que s’hagi format un tumor benigne Qualsevol engrossiment en la superfície d’un os ha d’ésser motiu de consulta, encara que no provoqui cap altra molèstia, ja que es pot tractar d’un tumor…

La pròstata és un òrgan situat per sota de la bufeta urinària, d’una grandària i una forma semblants a una castanya En l’home adult pesa uns 20 g, però les seves dimensions oscillen àmpliament al llarg de la vida La primera porció de la uretra masculina, o uretra prostàtica, se situa pel centre de la pròstata i la part posterior d’aquest òrgan és travessada pels conductes ejaculadors La pròstata es compon bàsicament de nombroses glàndules, és a dir, estructures especialitzades en l’elaboració de secrecions Aquestes glàndules són buides i es troben cobertes interiorment per una capa de…

És anomenada sinusitis la inflamació de la mucosa que recobreix lïnterior dels sins paranasals, que són les cavitats dels ossos de la cara que comuniquen amb les fosses nasals L’extensió dels gèrmens d’una rinitis infecciosa als sins és la causa més comuna de sinusitis aguda, que es presenta de manera sobtada i, si bé persisteix durant pocs dies, pot originar complicacions si no es tracten adequadament És convenient que les persones que practiquen natació habitualment efectuïn una revisió de les vies respiratòries superiors, perquè l’aigua contaminada i els canvis de pressió provocats per la…

Definició Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, formen masses cellulars capaces de comprimir les estructures veïnes i que, quan es tracta de tumors malignes, poden envair els teixits propers o disseminar-se a d’altres regions de l’organisme Causes, tipus i manifestacions Hi ha una gran varietat de tumors faringis, ja que poden originar-se en els diversos teixits que formen les estructures de la faringe Així, hom diferencia diversos tipus de tumors faringis segons el comportament i l’origen Els tumors faringis…

Els tumors bronco-pulmonars benignes són masses formades per la proliferació anòmala de determinades cèllules dels bronquis, que en créixer comprimeixen les estructures pulmonars veïnes, en general sense envair els teixits veïns ni disseminar-se a d’altres òrgans Per bé que hi ha una gran varietat de tumors bronco-pulmonars benignes, la freqüència que presenten és baixa, ja que constitueixen únicament entre un 5 i un 8% del total dels tumors bronco-pulmonars Els símptomes propis dels tumors bronco-pulmonars benignes depenen fonamentalment de la seva localització, amb independència del tipus…

L’ ecografia és un mètode d’exploració que es basa en l’ús d’ultrasons, és a dir, ones sonores d’alta freqüència que no es perceben amb l’oïda humana, que es projecten sobre una determinada zona del cos i es refracten en una proporció més o menys elevada segons les estructures de la zona, de manera que el seu registre permet de reproduir gràficament les característiques anatòmiques de l’àrea explorada Per a practicar una ecografia es colloca sobre la zona que cal examinar un dispositiu emissor d’ultrasons, o transductor, i entre ell i la pell s’interposa una substància conductora que facilita…

El subsistema limfàtic és un conjunt d’estructures, essencialment els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics , la funció primordial de les quals és mantenir una proporció adequada de líquids i matèries orgàniques en l’espai intercellular dels teixits, com també efectuar-hi el drenatge dels elements de rebuig o dels gèrmens Aproximadament el 90% del líquid intercellular i la major part dels minerals i de les substàncies moleculars són reabsorbits pels capillars Això no obstant, algunes proteïnes d’alt pes molecular, que per llur volum no poden travessar en sentit invers la paret capillar, i…

És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels diversos…

És anomenat hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme  un trastorn poc freqüent i greu que es caracteritza per una fallada de l’activitat de la hipòfisi o glàndula pituïtària Quan es tracta d’una fallada global de la hipòfisi, l’alteració és anomenada panhipopituïtarisme si es produeix un dèficit en la producció d’algunes de les hormones hipofisials es parla d’ hipofunció hipofisial parcial i si es tracta solament de la fallada aïllada en l’elaboració d’una de les hormones hipofisials hom parla d’ hipopituïtarisme selectiu o monohipopituïtarisime L’origen de l’alteració pot ésser variat La…