Resultats de la cerca

El cicle vital dels virus comprèn esquemàticament dues fases una fase extracellular, en què el microorganisme roman pràcticament inalterable i conserva la propietat d’infectar o penetrar en una cèllula viva, i una fase intracellular, en què el virus penetra a l’interior d’una cèllula viva i experimenta una sèrie de modificacions que li permeten de desenvolupar-se i reproduir-se Quan els nous virus ja han madurat, poden sortir de la cèllula i iniciar novament el cicle vital que els correspon El virus madur, en la manera com es troba en la seva fase extracellular o…

El cicle vital dels protozous varia molt d’una espècie a l’altra, i pot constar de nombroses etapes, durant les quals l’organisme madura, adopta formes resistents, passa del medi extern o d’un hoste a un altre hoste, i es reprodueix Durant l’etapa adulta, en què el microorganisme es pot desenvolupar i reproduir, el protozou és anomenat trofozou del grec antic trophḗ , ‘alimentació’, i zôon , ‘animal’ Totes les espècies de protozous passen, en algun moment del cicle vital, per una etapa durant la qual s’anomenen trofozous, per bé que sovint es coneguin amb noms més específics…

Els paràsits de l’home constitueixen un grup heterogeni d’organismes pertanyents al regne animal, caracteritzats perquè en alguna etapa del seu cicle vital, ja sigui temporalment o de manera definitiva, poden establir-se en l’organisme de l’ésser humà —o han de fer-ho necessàriament—, per tal de desenvolupar-se o reproduir-se Per a algunes espècies de paràsits humans, l’home constitueix un hoste obligat , és a dir, un organisme en el qual s’han d’establir necessàriament, si més no en alguna etapa del seu cicle vital, per a poder desenvolupar-se o reproduir-se Per contra, per a d’altres…

L’aparell respiratori és format per una sèrie d’estructures que s’adapten a la realització d’una funció vital l’intercanvi de gasos entre l’aire atmosfèric i l’interior de l’organisme, indispensable per al manteniment, en la sang, dels nivells d’oxigen i diòxid de carboni adequats per al metabolisme de les cèllules Algunes d’aquestes estructures, les vies respiratòries, permeten l’entrada de l’aire en l’organisme en condicions adients altres estructures especialitzades, els pulmons, permeten l’intercanvi de gasos amb la sang

El conjunt d’òrgans que constitueixen l’aparell respiratori tenen bàsicament dues funcions D’una banda, són els òrgans encarregats de dur a terme el procés de la respiració, gràcies al qual entra a l’organisme una substància indispensable per al manteniment de l’activitat, l’oxigen, i n’és expulsada a l’exterior una altra, el diòxid de carboni, l’excessiva concentració del qual en l’organisme esdevé tòxica De l’altra, els òrgans de l’aparell respiratori participen en la fonació i l’articulació de paraules, que, tot i no ésser una activitat vital, és de la màxima importància en la relació…

Els protozous , organismes unicellulars pertanyents al regne animal, tenen una forma normalment allargada o oval i unes dimensions d’unes quantes µ d’amplada i unes desenes de µ de llargada Només algunes espècies de protozous presenten, en algun moment del seu cicle evolutiu, dimensions macroscòpiques, és a dir, visibles per a l’ull humà, per bé que en aquests casos només arriben a fer 1 o 2 mm de diàmetre Els protozous es troben àmpliament distribuïts en la natura, encara que especialment es concentren en l’aigua i els sòls Només algunes espècies de protozous s’han adaptat als organismes d’…

La tricuriasi o tricocefalosi és una parasitosi relativament comuna al nostre medi, especialment en els infants, provocada pel cuc Trichuris trichiuria , l’hàbitat natural del qual és el budell humà El contagi es produeix per ingestió d’aigua o aliments contaminats, o en ficar-se a la boca els dits contaminats amb els ous microscòpics del paràsit, procedents de la matèria fecal d’individus parasitats En ingressar en l’organisme, la paret dels ous es desintegra per l’acció dels sucs gàstrics, i les larves que contenen s’adhereixen a la mucosa intestinal, on maduren i assoleixen una longitud d’…

Les anomenades proves funcionals respiratòries són una sèrie de procediments que permeten d’avaluar l’eficàcia de diverses funcions de l’aparell respiratori, com la ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Aquestes proves proporcionen una informació important sobre la mena d’afecció de les funcions pulmonars causada per una malaltia determinada i constitueixen un mètode molt útil per a valorar-ne l’evolució Hi ha una gran varietat de proves funcionals respiratòries, però les efectuades regularment són l’espirometria, la determinació de la capacitat de difusió i la…

Són anomenades funcions vitals les activitats orgàniques del tot imprescindibles per al manteniment de la vida Els signes vitals són aquelles característiques de l’activitat orgànica d’una persona que poden ésser observades o percebudes per altres persones, i que indiquen, a grans trets, l’estat de les funcions vitals L’òrgan central del cos, que coordina i controla les funcions de tots els altres, és el cervell Per això, es pot considerar que l’activitat cerebral és la principal funció vital, ja que si el cervell s’inactiva, la resta dels òrgans i sistemes de l’organisme deixa…

L’examen s’inicia amb una inspecció general del cos de l’infant, per tal d’observar-ne l’aspecte general i la pell, que habitualment tenen les característiques descrites en el capítol anterior Tot seguit, se’n pot fer una palpació acurada del crani, per a comprovar les característiques dels ossos que el formen En néixer, els ossos del crani de l’infant encara no estan totalment desenvolupats, ni units entre si Per això, hom pot veure les línies de separació entre els ossos i, especialment, pot palpar les fontanelles , les zones del crani percebudes com a toves i que es deprimeixen en ésser…