Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Virus
Patologia humana
Els virus són microorganismes d’estructura subcellular d’unes dimensions que oscillen entre 20 i 300 nm de diàmetre Com que són petits, la major part dels virus només poden ésser observats amb un microscopi electrònic solament algunes espècies de virus voluminosos poden ésser vistes amb un microscopi ordinari Els virus tenen una estructura molt rudimentària, que només els permet de desenvolupar-se i reproduir-se a l’interior d’una cèllula, el metabolisme i l’energia de la qual utilitzen amb aquest objectiu Així, els virus són considerats paràsits intracellulars estrictes L’…
Betzoar
Patologia humana
És anomenada betzoar la presència d’un cos estrany a l’interior de la cavitat gàstrica El terme betzoar, pel que sembla, procedeix d’Orient Mitjà i correspon al nom d’un tipus de cabra que té per costum de llepar-se el pelatge i ingerir-ne els pèls aquests pèls es van acumulant progressivament a l’estómac i formen un cos estrany Els betzoars humans poden estar formats per diversos tipus de substàncies indigeribles, les quals, per raons desconegudes, romanen a l’interior de l’estómac Els més freqüents es componen de cabells, fibres vegetals o ungles La presència d’aquests cossos estranys a l’…
Paracentesi
Patologia humana
És anomenada paracentesi l’aspiració del líquid que es troba en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai format entre les dues capes de teixit conjuntiu que componen el peritoneu el peritoneu visceral, que cobreix la superfície externa de la majoria de les vísceres abdominals, i el peritoneu parietal, que cobreix la superfície interna de les parets anterior i laterals de l’abdomen aquest líquid és anomenat líquid peritoneal La paracentesi és indicada, ja sigui amb finalitats diagnostiques o terapèutiques, en el cas d’ascites o acumulació de líquid en l’espai peritoneal, com s’esdevé en molts…
Icterícia
Patologia humana
És anomenat icterícia un signe caracteritzat per la tonalitat groguenca de la pell i les mucoses, que es produeix quan per alguna circumstància s’incrementa la concentració sanguínia d’un pigment anomenat bilirubina , de tonalitat groguenca o verdosa, que en aquests casos tendeix a dipositar-se als teixits cutanis i les mucoses La bilirubina es forma a partir de l’hemoglobina, el pigment de tonalitat vermellosa que tenen els glòbuls vermells, quan en envellir són destruïts i els components degradats La bilirubina així formada circula a la sang, fins que és captada pel fetge per tal d’ésser…
El que cal saber de la pancreatitis
Patologia humana
La pancreatitis consisteix en la inflamació del pàncrees Aquesta afecció es pot presentar en forma aguda o sobtada, o bé en forma crònica o persistent La pancreatitis aguda sol aparèixer com una complicació de la litiasi biliar, és a dir, la presència de càlculs en les vies biliars, o bé després de la ingestió de quantitats abundants de menjar i begudes alcohòliques Aquest trastorn es manifesta bàsicament amb l’aparició sobtada de dolor abdominal molt intens, febre, nàusees i vòmits i, en la majoria dels casos, requereix l’hospitalització del malalt per tal d’ésser tractat adequadament Quan…
Alimentació sana durant la infància i la pubertat
D’ençà del tercer any de vida, la proporció entre les racions dels diferents grups bàsics d’aliments és igual a la dels adults, per la qual cosa els nens poden començar a consumir pràcticament els mateixos plats que llurs pares i germans grans, per bé que en quantitats inferiors Això no obstant, el nombre total de racions continua sent, proporcionalment, superior al dels adults, ja que els nens desenvolupen una activitat física més intensa que aquests i el seu organisme es troba en ple període de creixement Per exemple, un nen sa de 7 anys d’edat i de pes corporal mitjà, és a dir, al voltant…
Estructura dels virus
Patologia humana
L’estructura dels virus és senzilla consten d’un nucli o nucli víric, i d’un recobriment o càpsida Els virus més voluminosos o complexos disposen d’un embolcall extern El nucli víric es compon d’una molècula d’àcid nucleic on es troba la dotació genètica del virus, i d’algunes proteïnes, que s’anomenen proteïnes nuclears L’ àcid nucleic constitueix, en totes les cèllules i virus, la substància on s’emmagatzema la informació genètica dels organismes vius, que regeix l’elaboració dels elements que cada cèllula necessita per al seu metabolisme i reproducció El terme àcid nucleic fa referència…
El subsistema limfàtic
Anatomia humana
El subsistema limfàtic és un conjunt d’estructures, essencialment els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics , la funció primordial de les quals és mantenir una proporció adequada de líquids i matèries orgàniques en l’espai intercellular dels teixits, com també efectuar-hi el drenatge dels elements de rebuig o dels gèrmens Aproximadament el 90% del líquid intercellular i la major part dels minerals i de les substàncies moleculars són reabsorbits pels capillars Això no obstant, algunes proteïnes d’alt pes molecular, que per llur volum no poden travessar en sentit invers la paret capillar, i…
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…
Tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè
Patologia humana
Definició És anomenada tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules que pertanyen a aquestes estructures respectivament i que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que és habitual formant una massa o tumor Aquests tumors benignes es caracteritzen pel fet que, a diferència dels malignes, no envaeixen els teixits sans més propers ni originen metàstasis o disseminacions en altres òrgans Els tumors benignes d’estómac i duodè solen ésser asimptomàtics i, per tant, en general, passen desapercebuts Tanmateix, però, de vegades són advertits…