Resultats de la cerca

L'enllumenat de Barcelona La concessió a Charles Lebon Barcelona tenia enllumenat públic des del 24 de setembre de 1752, data de l’aniversari de Ferran VI Es tractava de llum d’oli, un llum que no suposava cap innovació tecnològica, ja que era conegut des de temps immemorial Crear aquests punts de llum era només qüestió de diners i d’un acord municipal previ La fàbrica de gas de Sallent fou construida el 1889 Durant la segona meitat del segle XIX una sèrie de poblacions catalanes introduïren l’enllumenat per gas a càrrec d’empreses locals, en la…

Carburs del Ter començà la producció a Sant Quirze de Besora Osona el 1897 El carbur de calci s’obté de la calç –òxid de calci– tractada en un forn elèctric L’acció de l’aigua sobre el carbur de calci dóna com a resultat l’acetilè, un gas que crema amb flama molt brillant L’acetilè fou descobert el 1836 El seu estudi científic pertany al químic francès Berthelot cap el 1860 Però no va ser fins el 1894 que Bullier trobà un sistema de producció industrial de l’acetilè i subratllà una de les principals característiques del procés químic un quilogram de carbur de calci dóna uns 300 litres de gas…

L’empresa Costa i Ponces fou una de les primeres que buscà una aplicació industrial a les llums de carbur, queja s’havien popularitzat en els darrers anys del segle XIX El resultat dels seus esforços va ser un generador de gas acetilè, que solucionava alguns dels problemes pràctics per a la utilització del gas Es tractava d’uns aparells en els quals les diferents càrregues de carbur de calci es consumien d’una manera progressiva La relació establerta entre 1 kg de carbur = 300 litres de gas exigia aquest caràcter progressiu, de manera que només es produís gas a mesura que aquest s’anés…

Catalunya explotà pissarres bituminoses de les quals es podia extreure petroli Un exemple fou la Petrolífera de Bagà, al Berguedà Fins al darrer quart del segle XIX el petroli o oli mineral era utilitzat només per a l’enllumenat o per a la calefacció Després arribarà l’etapa dels olis lubricants i finalment la de les gasolines i altres productes petroliers, aplicables al motor d’explosió El petroli arribarà tard a Catalunya per la senzilla raó que no se’n trobarà fins el 1973 Si més no en forma de jaciments El 1849 van entrar pel port de Barcelona 22 lliures de petroli per un valor de 176…

Pere Catasús i Ferret és un exemple dels “americanos” que s’anaren a Cuba a fer fortuna, i tomaren al cap d’uns anys tot aportant a Catalunya els coneixements que havien adquirit i els diners que havien guanyat Pere Catasús havia nascut a Sitges l’any 1841 Quan tenia dotze anys embarcà cap a Cuba amb altres sitgetans Com la majoria dels catalans, s’installà a Santiago i no a l’Havana Allí treballarà i al cap d’uns anys s’independitzà creà la societat Catasús, Germans, que després s’anomenà Catasús i Casanovas El 1868, quan començaren les hostilitats entre els espanyols i els independentistes…

Al final del segle XX resulta natural parlar de la refinería de petroli de Tarragona, referint-nos a la que s’hi establí l’any 1974, en el terme municipal de la Pobla de Mafumet Però els catalans del final del segle XIX també parlaven amb naturalitat de la refineria de petroli de Tarragona, referint-se a la que hi tenia la companyia reusenca Joan Vilella i Companyia Joan Vilella i Llauradó fou comerciant, industrial i polític El 1879 creà la societat Joan Vilella i Companyia que donà origen a una refineria de petroli i a un banc La refineria s’installà en el terme de Tarragona al marge dret…

Eduard Maristany, marquès de l’Argentera, segon president de la SA Cros, els anys 1916-36 Amadeu Cros i Nubiola Representant de la tercera generació de la família dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics, traslladà la fàbrica de Sants a Badalona i entrà decididament en el sector dels fertilitzants o adobs químics al final de segle Amadeu Cros i Nubiola representa la tercera generació de la família, dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics Fill de Joan Timoleont i nét de François, és un català que manté plenament el record dels seus orígens El 1888 Amadeu Cros era…

El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també cavaller de l’Orde de…

La indústria farmacèutica, tal com avui l’entenem, té un doble origen a Catalunya els farmacèutics i els comerciants en drogues En començar el segle XIX l’antic apotecari s’havia convertit en farmacèutic, tot i que es mantenia encara el nom popular L’any 1804 s’havia creat a Madrid el Real Colegio de Farmacia A Barcelona, la primera institució d’aquesta mena fou el collegi de Sant Victorià, creat el 1815, nucli de la futura Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que es posà en marxa el 1845 Ambdues institucions quedaren al marge de la Junta de Comerç de Catalunya, que tant havia…

Salvador Andreu i Grau va néixer a Barcelona l’any 1841 El seu pare era notari i el seu besavi havia estat un dels cònsols de la Llotja de Mar Entroncament familiar, per tant, amb el dret i amb el comerç barceloní Eren nou germans, dos dels quals estudiaven dret Ell escollí la carrera de farmàcia Els anuncis del doctor Andreu podrien servir per a formar part d’una antologia de la publicitat farmacèutica La versió popular explica que la carrera fou finançada amb dificultats pel seu pare, però en el cas de Salvador Andreu, aquestes versions s’han de valorar amb prudència, ja que la seva…