Resultats de la cerca

Té diversos moviments de tres a set, i alguns són de dansa Sovint és per a petits conjunts d’instruments Al s XVIII designà habitualment una composició instrumental amb caràcter de suite Mozart i Haydn n'escriviren de remarcables Al s XIX el terme passà a designar variacions sobre motius famosos i, a la primera meitat del XX, Bartolí, Roussel i altres compositors destacaren amb algunes obres de formes lliures que designaren amb aquest nom

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu i posteriorment fou deixeble de C Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre del Cercle Manuel de Falla, des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge musical basat en un sistema modal Fou un compositor molt productiu Durant els anys cinquanta compongué algunes de les seves obres de cambra més reeixides, com la Sonata para piano y violonchelo 1954 o la Suite para orquesta de cuerda 1955 Anys més tard abandonà la composició, activitat que no reprengué fins a la dècada dels vuitanta Aquesta nova etapa es caracteritzà pel…

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera i posteriorment fou deixeble de Cristòfor Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge basat en un sistema modal Compositor molt productiu, les seves primeres obres, influïdes per Debussy i Falla, mostren una clara inclinació per la música de cambra o per a instruments solistes Alguns dels exemples més reeixits d’aquesta etapa són la Suite per a orquestra de corda 1950, dues sonates per a piano 1951,…

Mozart compongué diverses obres instrumentals amb aquest títol Notturno , KV 286/269a, Eine kleine Nachtmusik , KV 525, etc, així com una petita collecció de sis obres vocals amb acompanyament d’instruments de vent Altres obres importants d’aquest gènere són els vuit nocturns Hob II 25-32 que J Haydn dedicà al rei de Nàpols Generalment, les obres que duen aquest títol estan compostes en forma de serenata cinc o més moviments o divertimento de dos a quatre

Conreat especialment a Àustria, és gairebé el mateix que la serenata, el nocturn o la cassació Algunes obres serioses quartets de corda, sonates per a teclat de J Haydn i d’altres compositors contemporanis seus duen també el títol de divertimento d’aquí prové l’ambigüitat del terme Posteriorment, ja al segle XIX i, sobretot, al XX, designà una obra d’estructura molt lliure, sovint concebuda per a un conjunt cambrístic Divertiment per a cordes de B Bartók

Fou crític musical del "Daily Telegraph" 1934-40, ensenyà a Oxford 1947-71 i collaborà en diversos diccionaris i enciclopèdies de música Tot i que els seus estudis inclouen música de totes les èpoques, s’interessà especialment pels segles XVII i XX, l’òpera i la música anglesa La seva edició, el 1925, de L’Orfeo, favola in musica , de C Monteverdi, significà l’inici d’una època d’interès i redescobriment de la música del Barroc primerenc Westrup és autor de biografies de compositors com H Purcell 1937, GF Händel 1938 i F Liszt 1940 Es preocupà per l’aplicació efectiva del mètode històric a l’…

S’inicià en la música al Conservatori d’Amsterdam, on estudià violoncel i composició Mentre era violoncellista en l’Orquestra Municipal d’Utrecht, la seva Suite núm 3 guanyà el Premi de l’Orquestra del Concertgebouw, i fou l’obra amb la qual debutà com a director el 1932 al capdavant d’aquesta formació Més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Municipal d’Utrecht 1933 i adjunt de C Schuricht 1937 El 1949 assumí la titularitat de l’Orquestra Residència de la Haia, càrrec en el qual es mantingué fins l’any 1973 Admirat per la seva sensibilitat en la interpretació de música…

Estudià contrapunt, fuga i orquestració a la Universitat de Toronto 1934-37 Del 1937 al 1938 continuà la seva formació a l’Eastman School of Music de Rochester i fou aleshores que descobrí el serialisme És, de fet, el primer compositor canadenc que incorporà tècniques serials en les seves obres La seva primera composició serial fou Spasmodia 1938, per a piano El 1939 començà a fer classes de composició i orquestració al Conservatori de Toronto i des del 1952 fou professor a la universitat de la mateixa ciutat Fou cofundador de la Lliga Canadenca de Compositors, creada el 1951 El seu catàleg…

Estudià composició a l’Acadèmia de Praga amb E Hlobíl i J Pauer Del 1971 al 1983 treballà a la Ràdio Txeca de Praga com a redactor —i posteriorment com a redactor en cap—, i alhora ensenyà composició al conservatori de la ciutat 1973-76 El 1983 fou nomenat secretari general de l’Associació de Compositors Txecs, càrrec que mantingué fins el 1990 A partir del 1987 feu classes a la Universitat de Praga El 1990 es traslladà als EUA, on fou professor a la Universitat de l’Estat de Florida des del 1990 La seva obra, adscrita a les tendències de la Neue Musik, però també influïda per O Messiaen i el…

També s’aplica a les formacions musicals amb vuit components El repertori instrumental inclou obres per a octets de vent sol, de corda sola i per a diferents combinacions d’aquests instruments Entre els primers es troben les serenates KV 375 1781 i KV 388 1782 de WA Mozart i l’opus 103 1792 de Beethoven, per a dos oboès, dues trompes, dos clarinets i dos fagots harmoniemusik D’altra banda, I Stravinsky compongué el seu octet 1923 per a flauta, clarinet, dos fagots, dues trompetes i dos trombons Dels octets per a corda sola quatre violins, dues violes i dos violoncels, cal…