Resultats de la cerca

El mot impostació prové de l’italià impostare , que al seu torn deriva de posto , ’lloc, situació precisa' Els francesos ho anomenen pose de voix , i els italians parlen de veu coperta Equival a expressions com cantar amb la màscara i cantar endavant, fent referència a un so dirigit cap a un punt imaginari davant de la cara entre el paladar dur i la rel del nas El cantant ho explica com una sensació de so nasal i nota una concentració d’energia vora l’arcada dentària superior, però no és pas un so de nas sinó més aviat d’obertura i amplitud nasal veu 1

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de membranes sonores o cantadores, amb tub En tarallejar una cançó per un forat lateral que s’ha obert a la canya, es posa en vibració la membrana tot produint un so nasal Amb diversos materials cartó o metall i amb lleugeres variants de construcció, és un instrument present en cultures molt distants Als Països Catalans és conegut com a joguina infantil i d’entreteniment

Debutà el 1806 a Verona Destacà en la interpretació d’obres de G Rossini, en papers de transvestit Hom no coincideix en la valoració del timbre de la seva veu, que en ocasions s’ha dit que tenia sonoritat nasal En canvi hi ha unanimitat d’opinió pel que fa a la seva capacitat interpretativa i la seva afinació acurada Segons manifesta Stendhal en la seva Vie de Rossini , Malanotte es negà a cantar l’ària d’entrada a Tancredi , i el compositor escriví per a ella Di tanti palpiti

Generalment es troba en la tessitura de quinta 5’1/3, 2’2/3, 1’1/3, excepcionalment en 10’2/3 gran nasard També en la tessitura de tercera 1’3/5, en l’orgue francès sovinteja com a grand tierce 3’1/5 En l’orgue català i castellà és freqüent l' octava nasarda 4' i el nasard quinzena 2' La seva síntesi origina els diversos jocs de corneta El terme sembla provenir de la paraula holandesa nazaat , que significa ’el del darrere', és a dir, el que s’acostumava a posar darrere el Praestant el del davant M Praetorius 1619 l’atribueix al caràcter ’nasal’ que té el timbre d’aquest joc

Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Té forma rectangular, amb el teclat encastat en l’instrument i les cordes obliqües respecte del teclat El so es produeix quan, gràcies a un mecanisme de saltadors semblant al del clavicèmbal , es posen en vibració una o més cordes tensades entre dos punts fixos Té dos ponts a la taula de ressonància, fet que contribueix a donar-li una gran sonoritat L’origen del nom encara és obscur El virginal florí especialment durant el primer Barroc, i se’n construïren per tot Europa A Itàlia presentava una forma poligonal…

Provinent de l’antic orgue de regalies, formà part també dels orgues portatius, portàtils o de taula Joc incorporat a l’orgue en la tessitura de 16', 8’ o 4', amb ressonador obert o semitapat i de sonoritat nasal, agre, molt timbrat i un pèl estrident, desenvolupà tota una gran varietat de formes i de sonoritats en l’orgueneria germànica dels segles XVI i XVII A Catalunya aparegué per primera vegada amb aquest nom en l’orgue que bastí Fra Antoni Llorenç a la Seu Vella de Lleida el 1624, desenvolupant-se, a l’estil teutònic, amb una gran proliferació tímbrica tal com indica la…

Consisteix a obrir només parcialment una o més de les bombes, prement el pistó o clau corresponent a la meitat o dos terços del seu recorregut complet La columna d’aire queda així estrangulada, amb la qual cosa s’obté un so d’afinació poc determinada, de punyent timbre nasal El recurs s’acostuma a completar obrint gradualment la bomba o bombes fins al recorregut complet al mateix temps que s’ajusta l’acció a l’embocadura per arribar a una nota d’afinació determinada El primer a desenvolupar-lo plenament fou Rex Stewart, a partir del 1938, com mostren els seus solos gravats amb l’…

A partir d’un incipient rock-and-roll i de la tradició country , aconseguí de revolucionar aquest gènere tradicional amb la seva veu greu i nasal i la interpretació de les seves lletres pessimistes acompanyat de la guitarra acústica Difongué aquest gènere als anys seixanta i setanta, i assolí una gran popularitat Amb un estil proper a Bob Dylan, les seves lletres eren de contingut més directe Aprengué a tocar la guitarra mentre feia de soldat a Alemanya, i entrà al món discogràfic l’any 1955 Des de llavors publicà més de 155 discos, amb èxits com I Walk the Line 1956 o Ballad of a Teenage…

El valor artístic del cant és condicionat per la respiració, l’emissió de la veu i el seu timbre, el fraseig i els matisos expressius Segons els pobles i les èpoques ha estat concebut de formes diferents nasal, gutural, palatal, etc Com a forma d’expressió humana, el cant uneix les denotacions de dos tipus d’expressió el llenguatge i la música per això ha tingut un paper cultural d’abast general i moltes civilitzacions les orientals en general, la grecollatina i, bé que amb menys de relleu, també l’europea occidental li han reconegut una importància pedagògica de primer ordre De…