Resultats de la cerca

De família barcelonina, inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484 Fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Féu una llarga estada a Nàpols 1466-79 i el 1479 s’establí a Barcelona Escriví en català, castellà i italià En la seva obra poètica —una trentena de composicions— hom observa una de les darreres manifestacions de la tradició trobadoresca, una molt acusada influència d’Ausiàs Marc i una certa influència italiana i francesa, prou superficials, i una més…

Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona, i morí els primers dies d’abril del 1496 Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català,…

Vídua jove i rica que viu a la cort del seu germà, el marquès de Montferrat, veient-se sotmesa als «punyiments de la carn», decideix estimar secretament un valerós jove, de manera que dona «licència als hulls que mirassen bé tots aquells qui eren en casa de son frare» D’entre tots tria Curial, qui té la «virtut de proesa» però li manca la «riquesa» És per això que Güelfa decideix ajudar-lo econòmicament, car «no havent esguart a claretat de sanch ne a multitud de riqueses, entrels altres li plagué molt Curial, car veent-lo molt gentil de la persona, e assats gentil de cor, e molt savi segons…

Potser ciutadà de Lleida, armat cavaller el 1430 i que adoptà el cognom matern de Subirats La seva producció es redueix a dotze composicions líriques i un lletovari extens, dedicat a un amic malalt Concorregué al Consistori de Tolosa, i en les seves cançons amoroses desenvolupà amb elegància i encert formal temes de tradició trobadoresca La dama cantada en algunes de les seves poesies sembla ésser la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I, i la seva composició més reeixida és una breu cobla d’original estil madrigalesc adreçada a Elionor de Pau, dama al servei de Violant de Bar

Era, sens dubte, parent dels altres poetes del mateix cognom, però no ha estat atestat documentalment d’una manera certa La seva producció, sis poesies, es pot datar entre el 1410 i el 1430 Digne i elegant en les composicions religioses, principalment les marianes, les poesies d’amor són d’un to cortesà, dintre la tradició trobadoresca, i en alguna es refereix a la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I de Catalunya-Aragó Assajà —cosa no usual en els poetes del seu temps— diversos metres i estrofismes Les seves obres foren editades el 1934 i el 1949 —amb traducció francesa— per A Pagès

És traducció o adaptació de l’anònima Vie de Louise Deschamps ~ 1855 Presentada com una història vertadera i no com una novella, és a dir una història fingida, conté la ingenuïtat i el caràcter primari propi de la literatura de fulletó moralitzador, reforçats per les notes que acompanyen cada capítol Narra la vida exemplar d’un personatge real Louise Deschamps, 1682-1746, que passà pels estats de dona soltera, casada i vídua i patí vexacions i desgràcies diverses, semblants a les de les protagonistes de novelles sentimentals coetànies L’opció de la llengua catalana, insòlita aleshores en una…

Ciutadà de Barcelona i advocat Batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 En ocasió de la mort de Ferran d’Antequera 1416 escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes poètiques de Tolosa o Barcelona per la composició de tema marià Vers tractant de la salutació angelical i l’amorosa Requesta d’amor tençonada , molt convencional De la seva obra poètica, anterior al 1420, cal destacar sobretot una dansa en versos heptasíllabs de caràcter popular, en un català…

És un relat en clau, amb personatges històrics de noms ficticis, que reflecteix la vida cortesana a Nàpols entre el 1508 i el 1512 Se centra en l’amor cavalleresc d’un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano potser Jeroni de Fenollet i de Centelles, per Belisana Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d’Isabel d’Aragó, al voltant dels quals es mouen —en festes galants, justes i caceres— els principals personatges de l’alta societat napolitana, en bona part d’origen català el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i Francesc…

Desenvolupament enciclopèdic Clarament dividit en dues parts ben diferenciades i adreçat, aparentment, a un públic femení, descriu de manera detallada i amb arguments pro i antifeministes, l’ideal de vida de la dona entesa com a ésser social, estretament lligada, per tant, a la seva edat i a la seva condició infanta, donzella, casada, vídua, religiosa Dedica una extensió considerable a regular el comportament de la dona casada envers el seu marit, acostant-se, d’aquesta manera, als opuscles per al matrimoni tan habi-tuals en aquella època Tot i que es mostra més rígid amb el comportament de…

Vida i obra Baronessa de Castellvell i de Molins de Rei, era filla del governador de Catalunya Lluís de Requesens, comte de Palamós, i de la seva segona muller, Hipòlita Roís de Liori Formà part del cercle de seguidores d’Ignasi de Loiola durant l’estada d’aquest a Barcelona 1524-26 Casada el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, en ser nomenat aquest preceptor del príncep Felip futur Felip II, passà a residir a la cort 1533 fins que, vídua 1546, retornà a Barcelona Es conserven cent vint-i-quatre cartes en català escrites des de la cort a la seva mare 1533-40, amb un estil viu i acolorit, d’…