Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
oxidoreducció
Química
Terme emprat per a designar genèricament els processos químics en els quals existeix transferència d’electrons entre els reactius.
Els fenòmens d’oxidació i de reducció constitueixen aspectes parcials, inseparables i complementaris del procés global, com hom pot veure en l’exemple següent
carbè
Química
Fragment molecular orgànic que conté un àtom de carboni unit només a dos altres àtoms i caracteritzat pel fet de posseir dos electrons no compartits i una llacuna electrònica.
Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de la llacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos orbitals p , donant al…
síntesi acetilacètica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió de l’acetilacetonat d’etil o d’un derivat monoalquilat seu, d’acord amb l’esquema El trencament del cetoèster així format pot tenir lloc per dos procediments diferents A més de la hidròlisi i posterior descarboxilació, que condueix a l’obtenció de cetones alquilmetíliques, on el procés global representa l’acetonilació de la resta R´, hom pot, mitjançant un tractament bàsic, fer la transformació inversa a la condensació de Claisen, la qual cosa permet d’obtenir àcids carboxílics síntesi malònica i representa formalment la…
contraió
Química
Ió que acompanya qualsevol substància iònica i fa la funció de mantenir la neutralitat de la càrrega elèctrica.
Mentre que en molècules senzilles la denominació ió-contraió és bescanviable, el concepte de contraió pren interès quan només una de les dues parts de la molècula presenta algun tipus d’activitat diferencial, ja sigui de tipus químic, com per exemple en el cas dels tensioactius, o biològic, com és el cas dels principis actius dels medicaments en aquests casos es considera com a contraió la part de la molècula que no té aquesta activitat La tria del contraió indicat per a cada aplicació esdevé molts cops de gran importància per la influència que la seva naturalesa pot tenir sobre el…
nanoescuma
Química
Forma al·lotròpica del carboni formada per una xarxa tridimensional d’àtoms.
La nanoescuma se sintetitza escalfant carbó amb un làser a temperatures superiors als 10 000 K La seva estructura interna consisteix en uns cúmuls d’àtoms de carboni els àtoms estan situats als vèrtexs d’hexàgons i heptàgons i s’enllacen entre si de forma similar als àtoms del grafit L’estructura global és similar a la d’un aerogel, lun el porós en què els porus són plens d’aire Per aquest motiu la nanoescuma té una densitat molt baixa, de l’ordre de 2 mg/cm 3 A diferència d’altres aerogels de carboni, la conductivitat elèctrica de la nanoescuma és relativament baixa, però tot…
oscil·lometria
Química
Tipus d’anàlisi conductimètrica en la qual hom treballa amb corrents alterns d’alta freqüència (1-300 MHz).
L’oscillometria es basa en el fenomen de polarització molecular que resulta de l’aplicació de corrents d’alta freqüència i que provoca un corrent de polarització d’intensitat comparable a la del corrent de conducció Segons que la substància a valorar estigui més dissociada o menys, predominarà l’un tipus de corrent o l’altre en el procés global de conducció En aquesta tècnica, els elèctrodes són externs i la cella conductimètrica actua com a capacitància i impedància en el circuit Presenta l’avantatge de no necessitar celles especials, a més dels avantatges derivats del fet d’…
gel polimèric
Química
Xarxa formada per polímers i inflada amb un solvent capaç de canviar de volum davant d’algun estímul extern.
L’adsorció o desorció del solut és la causa de la variació del volum global del gel i és provocada per canvis físics, com ara la presència d’un camp elèctric, una variació en la temperatura, un canvi en el pH, o un canvi en la composició del medi que l’envolta La velocitat de resposta a l’estímul està inversament relacionada amb la llargada del polímer que li serveix de suport, així els gels de polímer de cadena llarga tenen respostes més lentes que els de cadena curta Les aplicacions principals d’aquests materials es troben en el camp de la robòtica, on poden exercir com a…
procés Solvay
Química
Procediment industrial per a la preparació del carbonat sòdic, d’acord amb la reacció global ¬2 NaCl + CaCO3 →Na2CO3 + CaCl2.
Aquest procés fou introduït per ESolvay l’any 1861 i és basat en la descomposició de l’equació anterior en les següents reaccions Les reaccions 1 i 2 ocorren concomitantment el pas per una solució de clorur sòdic de diòxid de carboni provinent de les reaccions 3 i 5 i d’amoníac provinent de la reacció 4 ocasiona la precipitació del bicarbonat sòdic, que hom pot separar per filtració La solució residual de clorur amònic pot ésser emprada per a reciclar l’amoníac i obtenir així clorur càlcic, d’acord amb el procés 4 , o bé, mitjançant evaporació, per a la manufactura del clorur…
cel·la electroquímica
Química
Dispositiu en el qual hom aconsegueix que s’efectuï una reacció química gràcies al forniment d’energia elèctrica (en el qual cas hom l’anomena cel·la electrolítica, i l’operació en conjunt rep el nom d’electròlisi) o en el qual, inversament, es produeix energia elèctrica a partir de l’energia alliberada per una reacció química que hi té lloc espontàniament (i és anomenat aleshores pila o cèl·lula voltaica).
Consisteix en un recipient que conté un o més electròlits units per ponts salins conductors o per parets poroses, amb dos elèctrodes immergits dins el líquid i connectats entre ells a través d’un circuit exterior En la cella té lloc, en tot cas, una reacció global d’oxidoreducció a l' ànode té lloc la semireacció d’oxidació, i al càtode , la de reducció Quan la cella funciona com a recinte d’una electròlisi, hom aplica una diferència de potencial als elèctrodes, amb la polaritat positiva a l’ànode i la negativa al càtode, per tal de proporcionar a aquest elèctrode els electrons…
bifenil policlorat
Química
Nom genèric que es dóna a la família dels isòmers parcialment o totalment clorats del bifenil.
La majoria són líquids incolors, volàtils i poc solubles en aigua No condueixen l’electricitat i els més clorats no es degraden amb facilitat en l’ambient A temperatures elevades i en presència d’aire formen dioxines i furans En humans, la seva incorporació a través de l’alimentació consum de peix pot causar intoxicacions agudes no gaire importants, però exposicions repetides a petites quantitats poden provocar afeccions hepàtiques, neurològiques i, fins i tot, bronquitis cròniques Són possibles carcinògens i actualment el seu ús és prohibit o molt restringit en molts països A causa de la…