Resultats de la cerca

Noble romà A la mort de Gregori IV, fou elegit papa pels nobles, mentre el poble aclamava el diaca Joan Hagué de demostrar la validesa de l’elecció davant Lluís, fill de Lotari I , i de reconèixer la necessitat de la confirmació imperial per a la consagració papal Passà el govern al seu germà Benet, amb gran descontentament del poble

Restablí les relacions amb les esglésies d’Àfrica i de l’Àsia Menor, trencades sota Esteve I , arran de la controvèrsia sobre la validesa del baptisme dels heretges i la readmissió dels lapsi Víctima del segon edicte de Valerià 258, sofrí el martiri, juntament amb quatre dels seus diaques, a les catacumbes de Calixt, on fou sorprès celebrant la litúrgia Fou venerat ja a la meitat del segle IV La seva festa se celebra el 5 d’agost

Deixeble d’Abelard a París, fou condemnat amb ell al sínode de Sens 1140 per les seves doctrines sobre la relació entre la santedat del ministre i la validesa del ministeri Anteriorment 1139, el segon concili del Laterà l’havia condemnat per les seves prèdiques contra el domini temporal i les possessions eclesiàstiques El 1147 es posà al capdavant de la revolta ciutadana de Roma contra el papa i volgué establir-hi una nova república romana de la qual ell havia d’ésser el tribú La pau firmada entre el papa i l’emperador Frederic Barba-roja el 1153 assenyalà la fi d’Arnaldo, que…

Defensà, juntament amb els bisbes de les altres seus catalanes, els interessos comuns del país, en el retrobament de la unitat amb la restauració de l’arquebisbat de Tarragona, fent cara primer a les pretensions personals de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, titulat arquebisbe a Compostella el 959 sota aparença de validesa apostòlica, i acceptant després el nomenament expedit per Joan XIII el 971 a favor del bisbe de Vic Ató, assassinat en tornar de Roma Assistí activament a l’acte de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages 972, celebrat amb gran brillantor…

Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània,…

A diferència dels reformats, la teologia catòlica, bo i mantenint el caràcter revelador de les veritats de fe, insisteix en la necessitat d’una raonabilitat comprensió objectiva i, fins a un cert punt, racional per part de l’home del contingut de la revelació I fins i tot hom parla d’un coneixement natural sobre l’existència de Déu i sobre les propietats i els atributs de l’essència divina, especificats tradicionalment per la teodicea o teologia natural Actualment, però, catòlics i protestants han deixat de mantenir llurs posicions antagòniques, en el sentit que entre els primers hom…

Així, segons el rigorisme, en cas de dubte sobre la licitud moral d’una acció o omissió, hom s’ha d’abstenir d’acomplir l’acció o incórrer en l’omissió, encara que l’opinió més probablement encertada sigui favorable a llur licitud Oposat al laxisme, fou defensat, al s XVIII, pels jansenistes i condemnat, en la seva forma més radical, per Alexandre VIII 1690

El Nou Testament no usa mai el nom d’ orde per a designar una funció ministerial L’Església, durant els deu primers segles, entengué per orde només una dignitat o un estat, mai no volgué significar un sagrament La teologia del segle XI començà a distingir orde de dignitat i introduí el concepte orde dins les categories sacramentals Durant el segle XIII  orde tenia ja, d’una manera plena, la categoria de sagrament d’aleshores ençà, en determinar el còmput dels set sagraments, l’orde entrà a formar-ne part Aquesta teologia medieval respecte a l’orde fou ratificada i dogmatitzada pels concilis…

En l’aspecte teològic limita la jurisdicció papal i la sotmet al concili conciliarisme i als costums de les esglésies locals En l’aspecte polític defensa la dependència de l’església local a l’autoritat civil, sobretot reial Hom en troba els primers precedents en les lluites entre Felip el Bell de França i Bonifaci VIII, que portaren a la consolidació del poder secular enfront del pontifici El desgavell ocasionat pel Cisma d’Occident i la recerca d’una solució, al marge de l’eclesiologia primacial, atorgà força a l’església nacional i al rei Així s’arribà a la Pragmàtica de Bourges 1438,…

Estudià a Marburg, on es formà en el corrent liberal i rebé la influència de Wilhelm Herrmann Fou catedràtic de Nou Testament i d’història religiosa del cristianisme primitiu a Marburg 1921 Superà la teologia liberal amb l’afirmació de la realitat del Déu transcendent, manifestat en Jesucrist teologia dialèctica, i des del primer moment s’aplicà a coordinar la ciència vàlida de la teologia liberal amb els valors de la teologia dialèctica la fe i la seva transcendència El primer fruit del seu lema ‘tornar al Crist de la fe sense sacrificar la sinceritat científica’ fou Geschichte der…