Resultats de la cerca

Vida Acabat el batxillerat, es traslladà a Madrid i abandonà els estudis de dret a favor de la seva carrera musical com a compositor i director d’orquestra Amb José María Legaza compongué la música de la revista 33 rubias y 3 morenas con 3 hombres d’Enrique i Antonio Paso S’introduí en el món de la comèdia musical teatral i entrà al Teatre de La Latina de Madrid, dirigit per Ignasi F Iquino Aquest li proposà que s’encarregués de la composició de bandes sonores de la seva productora barcelonina IFISA Escobar se supedità al sistema de producció d’Iquino, que implicava compondre músiques…

Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un fracàs…

Vida Estudià a l’Escola de Belles Arts 1929-34 i es formà a la Llotja de Barcelona com a escenògraf Fou un gran afeccionat a la fotografia i a les seves màquines Als anys trenta feu de grafista, decorador, periodista i ninotaire signant Kalders, Pere d’A o Caldés en el "Diari Mercantil", "Avui", "Mirador", "Moments" 1936-38, "Meridià", "Amic" articles, "L’Esquella de la Torratxa" i "Papitu" Fou membre fundador del Sindicat de Dibuixants Professionals, i dissenyà la capçalera i la pàgina cultural del "Diari de Barcelona" 1933 El 1932 creà l’Editora Amateur Film CCC, de la qual es conserva un…

D’origen molt humil, fou descoberta per Vicente Casanova, productor de Cifesa Debutà com a secundària en Te quiero para mí 1944, de Ladislao Vajda, i en Empezó en boda 1944, de Raffaello Matarazzo, film a partir del qual adoptà el nom artístic de Sara Montiel L’any 1948 interpretà Locura de amor , de Juan de Orduña, film que li donà renom Els anys següents protagonitzà també, entre altres pellícules, La mies es mucha 1948, de José Luis Sáenz de Heredia El 1951 anà a Mèxic, on es feu un lloc destacat en la indústria cinematogràfica d’aquest país amb produccions com Necesito dinero 1952 i Ahí…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu, s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats També treballà per a Ràdio Barcelona i després per a Radio Peninsular escrivint guions, adaptacions de contes i realitzant espais com ara "Panoramas de Cataluña" Fou un entusiasta del…

Vida Passà la guerra civil a França i a Itàlia Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, estudià també a la Sorbona París S’inicià en el món cinematogràfic com a director del Cineclub Universitari de Barcelona 1955-56 El 1959 rodà el curt documental Costa Brava , que de fet era el pilot d’una sèrie televisiva que no reeixí En 1963-64 escriví i dirigí amb Vicente Aranda el llarg Brillante porvenir Després coescriví i feu de coguionista dels treballs de Jaime Camino, Mañana será otro día 1967, en què a més feu de director Jurtzenka Un hivern a Mallorca Jurtzenka Un invierno en…

Vida Després de la guerra civil fou destinat a Zamora, on collaborà en una emissora local amb monòlegs humorístics El 1941 s’inicià com a periodista, dibuixant i escriptor humorístic quan Miguel Mihura, Edgar Neville i Conchita Montes li facilitaren l’entrada al setmanari "La Codorniz" Traslladà el seu sentit de l’humor a la ràdio i a les sales de festa, tot innovant els monòlegs tradicionals amb la invenció d’un peculiar telèfon des del qual bastia caricatures d’estaments sovint intocables com l’exèrcit o la guerra El 1952 estrenà la comèdia musical Tengo "momia" formal , escrita amb Eduardo…

Vida i obra Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví, després a la de Bonavia-Mestres i el 1947 al Teatre Victòria de Barcelona Formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest vessant amb el…

Vida Filla de l’economista i tinent alcalde de Barcelona, Lluc Beltran i Flórez, cursà estudis de dret mentre es formava com a actriu a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i actuava en el Teatre Espanyol Universitari o en el grup de l’Institut Nord-americà, amb Mario Gas i Carles Velat Marxà a París durant el maig del 1968 feu dos curts en cooperativa i teatre experimental Substituí Serena Vergano com a Charlotte Corday a Marat-Sade , dirigida per Adolfo Marsillach, i Gemma Cuervo en la sartriana Porta tancada Amb el nom d’Emma Silva o Emma Peiró, Carles Duran l’escollí per a interpretar un…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nacional Films Española Producciones Mezquíriz Miguel Mezquíriz Eraso ARGUMENT Basat en els relats radiofònics de Luis G de Blain GUIÓ LG de Blain i J Fortuny FOTOGRAFIA Joan Fortuny blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Matheu MUNTATGE A Gasset MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Ricard Palmerola Taxi Key, Inés Alma Nora "La mano cortada" MA Palmer Adelina Fonseca, José Torres Basilio, Jorge G Díaz Federico, Marta Fàbregas Micaela "Sombras de un sueño" Marta Flores Sra Everard, Joan Velilla Federico Everard, Lluís Padrós dr Marshal "La…