Resultats de la cerca

Vida Cunyat de Fèlix Millet i Maristany, un dels grans mecenes de la cultura catalana durant el franquisme, s’associà a l’empresa Estela Films, creada per Millet a Barcelona el 1948 per impulsar la producció del llarg d’animació Érase una vez La Cenicienta 1948-50, dirigit per Josep Escobar i inicialment registrat per Baguñà Hermanos Arran dels problemes que tingué el film, la productora es traslladà a Madrid per canalitzar les inquietuds cinematogràfiques dels militants d’Acció Catòlica, d’acord amb el mateix model impulsat a Itàlia per la Democràcia Cristiana Inicialment l’empresa es…

Des del 1910, amb la realització del primer film un documental, fins al començament del sonor, la indústria cinematogràfica xilena fou relativament important hom produí unes vuitanta pellícules Després d’una llarga crisi, foren fundats els estudis Chile Films 1938 i la societat Diprocine 1955, no suficients, però, per a fer reeixir l’activitat cinematogràfica Alguns anys més tard s’inicià una tasca molt important a través de cineclubs, d’on sortí una generació posterior de directors destacats, com HSoto Érase un niño, un guerrillero y un caballo , 1968, MLittin El chacal de Nahueltoro ,…

L’any anterior ja s’havia creat el Montepío Cinematográfico, que es capitalitzà amb l’organització del Dia del Cinema, i que en el marc de la nova política cinematogràfica impulsada per la Generalitat republicana es transformà en Germandat Mútua del Cinema de Previsió Social La primera junta oficial fou presidida per un empresari de gran solvència, Josep Maria Bosch Uns estatuts redactats en català i degudament aprovats per la Generalitat en deixaren ben clara la voluntat assistencial, que nodrí les seves caixes amb les quotes dels associats, a banda de les aportacions voluntàries i els…

Vida Fill del pintor Sigfredo Pastor i de l’actriu de teatre i cinema Dora Armisén En la seva etapa d’estudiant collaborà a la premsa d’esquerra com ara Democracia , 18 de Marzo  i Compañero El 1972 fundà una entitat cultural i no lucrativa, Cine Infantil Escolar CINE, i rodà curts que foren projectats arreu d’Argentina i a l’exterior El cine de la abuela Uga , Tito el elefantito , El astillero , Inspiración , El circo , Filmación de cómo filmamos un film i El concierto Amb l’arribada de la dictadura militar argentina el 1976, s’exilià i el 1978 arribà a Barcelona, on fundà l’Estudio…

Vida Antic membre del Cineclub Monterols de Barcelona, el 1965 s’inicià com a crític en la revista Pantallas y Escenarios i el 1972 s’incorporà a l’equip de redacció de Cinestudio La seva tasca més coneguda la desenvolupà en el setmanari Mundo com a crític titular 1967-78 Quan tancà la publicació 1978 entrà al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, on collaborà amb Miquel Porter i Moix, el seu primer mestre El 1980 defensà la seva tesi doctoral sobre el cinema argumental de la República i la guerra civil que es publicà amb el títol Arte y política en el cine de la…

Vida Alternà els estudis de dret i professorat mercantil amb els seus primers treballs cinematogràfics com a meritori i ajudant de producció en films dirigits per Rafael Gil a Aspa Films El 1957 ja fou cap de producció i seguí treballant per a Aspa Vicent Escrivà i altres productores Realitzà dues produccions pròpies, Se vive una vez 1963, Arturo González Jr i La Araucana 1970, Juli Coll, i el 1969 fou designat conseller delegat de Profilmes Aquesta empresa barcelonina era filial de MPI, grup de societats de Joan Palomeras Banc de Navarra i Banc de Valladolid, i Pérez Giner hi desenvolupà, en…

Amb el tema de la resistència contra els alemanys es donà a conèixer un jove realitzador, Iorgos Tzavelas Marinos Kondaras , 1948 Antígona , 1961, que després, juntament amb Michalis Cacoyannis Stella , 1955 To telefteo psema , ‘La darrera mentida’, 1958 Electra, Zorba the Greek , 1963 i Nikos Konduros Mikrés Afrodites , ‘Petites Afrodites’, 1963 fou el protagonista directe de l’apogeu del cinema grec dels anys cinquanta Amb Poté tin Kyriakí ‘Mai en diumenge’, 1959, dirigida per Jules Dassin i interpretada per Melina Mercouri, el cinema d’aquest país obtingué un èxit de ressonància…

Vida Procedent d’una família vinculada a la indústria tèxtil, durant la guerra civil residí a Marsella, Suïssa i París, on tocava la trompeta en un grup de jazz De retorn a Barcelona, el 1944 inicià la seva vinculació al cinema com a exhibidor gestionant diverses sales El 1958 creà CINESA, l’empresa que explotà el sistema de projecció Cinerama a l’Estat espanyol Matas ocupà el càrrec de conseller delegat, amb Josep Fugarolas i Arquer com a president, i Jaume Castell i Lastortras com a sotspresident Tres anys després amplià la seva activitat a la producció, a través de Jet Films, que debutà…

Les primeres pellícules poloneses daten del 1902, bé que la seva producció regular es desenvolupà a partir del 1908, en constituir-se la societat Sfinks El gran impuls cinematogràfic vingué a partir del 1918, en refer-se l’estat polonès Malgrat tot, els films nacionals ocuparen un lloc discret entre l’allau de films nord-americans i alemanys D’aquesta època, però, cal citar A Hertz, W Biegański i E Puchalski, entre altres directors El 1929 fou fundat el grup Star, que originà la producció dels films més importants fins aleshores i que durà fins al començament de la Segona Guerra Mundial El…

D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…