Resultats de la cerca

Als anys trenta fou crític de cinema, i a la dècada següent es dedicà sobretot a fer d’ajudant de direcció i d’escenògraf en una quarantena de films Debutà juntament amb Stefano Vanzino Steno , amb el qual en 1949-52 codirigí una sèrie de pellícules còmiques de gran èxit, especialment les protagonitzades per Totò  Al Diavolo la celebrità , 1949,  Guardi e ladri , 1951, Totò e i re di Roma , 1951, etc Posteriorment, continuà dirigint en solitari pellicules generalment del mateix gènere, i el 1958 rodà  I soliti ignoti , clàssic del cinema còmic conegut a l’Estat espanyol amb el nom de Rufufú…

De família d’immigrants antillans, estudià pintura i posteriorment cinematografia a les universitats de Londres i Nova York 1990-94 Autor d’una quinzena de curtmetratges i migmetratges de marcat caràcter experimental, ha combinat la direcció cinematogràfica amb les arts plàstiques El 1999 guanyà el premi Turner d’arts visuals per Deadpan 1997 El seu primer llargmetratge fou Hunger 2008, premiat a Canes, sobre la vaga de fam del militant de l’IRA Bobby Sands, al qual seguí Shame 2011, premiat al Festival de Venècia, sobre l’addicció al sexe posteriorment rodà a Hollywood 12 Years…

Format com a publicitari, treballà en aquest camp fins la dècada de 1970, que dirigí els telefilms The Evacuees 1975 i No Hard Feelings 1976 Per al cinema rodà Bugsy Malone 1976 i Midnight Express 1978 L’èxit d’aquest film, on ja manifestà una gran habilitat per crear ambients d’un gran efectisme, li permeté realitzar els musicals Fame 1980 i Pink Floyd The Wall 1982, que incorporava aquest conjunt de rock en un escenari apocalíptic de gran impacte Altres films són Shoot the Moon 1982,  Birdy 1984, Gran Premi del Jurat del Festival de Canes 1985, Angel Heart 1986, Mississippi…

Tingué una infantesa difícil i visqué en la pobresa El 1930 s’allistà a l’exèrcit, on completà la seva formació i es revelà com un actor de talent Llicenciat en acabar la Segona Guerra Mundial, el 1945 debutà professionalment a Londres en el teatre de varietats, i tingué en Charles Chaplin un admirador incondicional Des del 1947 actuà en una vintena de pellícules, de les quals sobresurt el musical The Night They Raided Minsky's 1968, de William Friedkin Aparegué també en algunes sèries de televisió Fou molt popular no tan sols al seu país, sinó també en països del Pròxim Orient,…

Després de debutar en el cinema amb Bleak Moments 1971, passà molts anys treballant per a la televisió, fins que dirigí la comèdia cinematogràfica High Hopes 1988 Les seves pellícules, sovint narrades en to de tragicomèdia, es caracteritzen pel retrat que fan de la classe obrera i per una forma de dirigir els actors basada en la improvisació Life is Sweet 1990, Naked 1993, premi al millor director al Festival de Canes, Secrets & Lies 1995, guanyadora al Festival de Canes de la Palma d’Or a la millor pellícula i dels premis a la millor actriu i l’internacional de la crítica i premi Goya…

S’inicià com a actor, però aviat canvià a la direcció, i es formà al costat d’Alfred Hitchcock Durant la Segona Guerra Mundial fou voluntari de la unitat de cinema de la Royal Air Force, on dirigí diversos documentals Llicenciat el 1944, s’incorporà a l’agència Gaumont British Instructional, dedicat també al cinema documental El 1947 debutà en la ficció infantil amb el film  The Little Ballerina , al qual seguiren altres títols en gèneres diversos, però especialment bèllics The Sea Shall Not Have Them , 1954  Reach for the Sky , 1955  Carve Her Name with Pride , 1958 Sink the Bismarck , 1960…

S'educà a l’Argentina, on els seus pares es traslladaren el 1928 La seva activitat començà als EUA amb quatre àlbums per a nens 1948, però fou a França i Bèlgica aproximadament el 1950 on aconseguí renom collaborant amb Uderzo , Sempé , Franquin , i d’altres El 1950 creà amb Sempé el personatge del petit Nicolas, que protagonitzà una sèrie de llibres Després de supervisar Lucky Luke 1955 inicià una revista d’historietes illustrades per a tot tipus de públic, Pilote  1959, i creà, en collaboració amb Uderzo, el personatge d’ Astèrix que assolí un èxit extraordinari i aconseguí per…

Fill de Josep M Ribas i Casas Llicenciat en dret el 1958 Fundà les productores Montornès Films 1966 i Tabaré Films 1981 El 1967 dirigí Las salvajes en Puente San Gil , adaptació de l’obra teatral de José Martín Recuerda, un dels millors films espanyols dels anys seixanta Després realitzà Palabras de amor 1968, que no reconegué com a obra seva, allegant que havia estat manipulada per la productora  Amor y medias 1970, i La otra imagen 1973, presentada al Festival de Canes Realitzà, també, La ciutat cremada 1975-76, aguda visió de la història de la Barcelona de principi de segle,…

El 1942 es traslladà amb la seva família a Sevilla i el 1947 s’installà definitivament a Barcelona Treballà inicialment com a guionista radiofònic i posteriorment s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció, guionista i muntador per als estudis IFISA 1954-55, entre d’altres S'inicià en la realització amb Mañana 1957, de to poètic, al qual seguiren No dispares contra mí 1961, de gènere policíac, i La alternativa 1962, ambientada en el món de la tauromàquia Els tres films següents el refermaren en el seu accent personal i alhora com un dels representants més sòlids de l…

Després de ser desmobilitzat en acabar la Segona Guerra Mundial, treballà en petits papers al cinema i a la televisió Com a secundari, foren d’una certa rellevància els films  The Last Time I saw Paris 1954, de Richard Brooks, Interrupted Melody 1955, de Curtis Bernhardt, The King's Thief 1944, de Robert Z Leonard i Diane 1956, de David Miller Obtingué reconeixement sobretot a la televisió com a protagonista o coprotagonista de les sèries Ivanhoe 1958, The Alaskans 1959-60, Maverick 1957-62 i, sobretot, The Saint 1962-69 El 1973 rellevà Sean Connery  en el paper de James Bond, personatge que…