Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
mas rònec
Història del dret català
Mas deshabitat o abandonat.
A causa de les epidèmies, tan freqüents, principalment després de la pesta del 1348, molts masos restaren deshabitats per mort dels masovers i, en alguns casos, sense deixar successió de pubilla Hom deia que el mas esdevenia ad benevisum Per un procediment judicial abreujat, els senyors s’incorporaven del domini útil, i el mas era establert a altres rústecs que hi eren adscrits En molts de casos els edificis del mas ja no tornaven a ésser ocupats i les terres eren adscrites en emfiteusi a altres masades i passaven a formar part de la gleva d’aquestes En els capbreus del començ del s XVI,…
ordinació naval
Història del dret
Història del dret català
Ordinació feta per al bon servei i govern dels estols reials catalans.
Després d’unes Ordinacions del rei en Pere de l’any 1340, que no foren altra cosa que un recull de normes disperses, el mateix Pere el Cerimoniós promulgà unes Ordinacions navals d’Aragó , la redacció de les quals fou obra del conseller del rei i almirall Bernat de Cabrera fou el primer pas d’una legislació marítima militar, que cap altra potència naval del seu temps no havia pogut formar amb tanta perfecció, i tingueren llarga durada El 1653 Felip IV donà les seves ordinacions per a l’esquadra del mar Oceà, mentre que per a la Mediterrània conservava l’aplicació de les de Pere…
Romà Perpiñà i Grau
Historiografia catalana
Historiador, economista i demògraf.
Realitzà estudis comercials a la Universitat de Deusto, i amplià coneixements a les universitats de Berlín i Frankfurt, i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel Director del Servei d’Estudis Econòmics de la Companyia Hispano-Americana d’Electricitat CHADE entre el 1927 i el 1929, fou el primer director del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929 i membre del consell de redacció d’ Economia i Finances Com a historiador, elaborà una aplicació del model de JH von Thünen a la història economicodemogràfica de la Península Ibèrica La base d’aquesta aplicació fou el seu coneixement…
Joan Lluís de Montcada
Historiografia catalana
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla, es doctorà a Barcelona en ambdós drets Essent encara laic, fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639, on segurament escriví dues grans obres històriques uns Annales Cataloniae , en llatí AHCB, ms B-185 període 700-1277 i BC, ms 495-496 període des del 1278 i l’ Episcopologio de la iglesia de Ausonia editat el 1894 amb el títol Episcopologio de Vich , en castellà Vic 1894La primera, potser anterior, reflecteix una certa indecisió en l’aplicació del mètode crític –accepta, per exemple, les tradicions d…
Crònica del Regnat de Ferran I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Martí I i la Crònica del Regnat de Joan I, és copiada en dos manuscrits de la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó; i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Ferran I fou redactada en català poc després del 1418 L’obra narra breument els fets més importants del regnat de Ferran d’Antequera, des de la mort de Martí I 1410 fins a la de Ferran I a Igualada 1416 el compromís de Casp la legitimitat…
Gaspar Sala i Berart
Historiografia catalana
Literatura
Cristianisme
Escriptor, polític i predicador.
Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…
, ,
historiografia de la Il·lustració
Historiografia catalana
Dins la producció historiogràfica del segle XVIII la Il·lustració proposà una visió singular de la història, amb un model teòric caracteritzat per l’alliberament del discurs històric de la tutela teològica i providencialista mitjançant l’aplicació de la crítica racional, l’interès especial per aquells temes “culturals” que significaren un progrés objectiu en el procés de civilització humana, la utilització de l’explicació dels fets pretèrits com a instrument moralitzador i educador, la persecució d’una síntesi entre erudició i filosofia històrica i l’aplicació d’una pauta narrativa acurada i amena.
Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…
Arxius Notarials Andorrans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals que durant força temps foren privats i depenien dels dos notaris d’Andorra.
El càrrec de notari existia des del 1288, data corresponent al segon pariatge fou creat i constituït després dels litigis entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell A partir del 8 de febrer de 1607, el càrrec de notari fou escollit pels coprínceps sobre una llista de dos noms anomenada la doena i presentada pel Consell General Fins aquell moment només hi havia un notari episcopal i un notari francès Les seves funcions s’especificaven en el pariatge del 1288 fer els testaments, els codicils i les escriptures públiques JA Brutails remarcà que durant els s XV i XVII només un notari exercí a…
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial
Historiografia catalana
Associació fundada a la ciutat de València el 1988 amb la finalitat de vetllar pel patrimoni industrial i impulsar els estudis sobre arqueologia industrial al País Valencià.
Amb la creació d’aquesta entitat s’acomplí un dels acords presos durant les Jornades sobre teoria i mètode d’arqueologia industrial, que organitzà, al febrer d’aquell mateix any, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics Aquesta entitat i l’AVAI s’encarregaren de celebrar a Alcoi, al novembre del 1990, el I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, amb la participació de reconeguts especialistes en la matèria valencians i estrangers Itàlia, Regne Unit i Canadà En aquest congrés es palesà la inquietud de l’AVAI per anar més enllà dels plantejaments que havien…