Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Arxiu Diocesà de València
Historiografia catalana
Fons documental de la cúria arquebisbal de València.
Fou molt malmès durant l’ocupació del palau episcopal entre 1936-37, quan l’arxiu fou venut per a fabricar pasta de paper i es perdé per sempre la major part de la documentació En realitat, anteriors a la Guerra Civil Espanyola, es conserven molt pocs documents, els que escaparen de la destrucció i els que encara avui es troben en cases particulars, sense que se sàpiga exactament el moment en què foren traslladats Segons Felip Mateu i Llopis, membre de la Junta delegada de incautación y protección del tesoro artístico, l’arxiu fou venut a pes pel comitè popular que ocupà l’edifici, per menys…
Arxiu Diocesà de Menorca
Historiografia catalana
Conjunt de la documentació anterior a l’any 1795 procedent de l’antiga cúria del vicari general de Menorca, la cúria del Sant Ofici i una part important dels fons d’arxius parroquials, en especial els llibres sacramentals.
Tanmateix, no conserva documentació medieval a causa de la cremadissa d’arxius arran de l’assalt turc de Ciutadella el 1558 Fou creat el 1795 en restaurar-se la diòcesi de Menorca, segregada de la de Mallorca, a la qual pertanyia des del 1290 Des d’aquesta data s’incorporà la documentació generada per la diòcesi de Menorca Durant la Guerra Civil Espanyola una part de la documentació fou destruïda, però el gruix de l’arxiu es pogué salvar gràcies a la intervenció del secretari del Jutjat de Ciutadella, Josep Bordas i Barrot El seu valor historiogràfic és essencial per…
Museu Episcopal de Vic
Historiografia catalana
Entitat museística que, amb el nom de Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, fou creat oficialment pel bisbe Josep Morgades el 1891, i esdevingué el primer museu fundat per una diòcesi catalana.
Desenvolupament enciclopèdic La idea partí de l’èxit que havia tingut l’Exposició Arqueologicoartística promoguda el 1868 a Vic pel Círcol Literari, que donà lloc a un projecte no reeixit de creació d’un museu municipal però que derivà en la formació d’una exposició permanent i d’un museu arqueològic per aquesta institució En accedir Josep Morgades a la mitra vigatana, l’aleshores ja canonge Collell, ànima de l’exposició del 1868, li plantejà la idea de crear un museu des de la seu vigatana, i arran de l’Exposició Universal del 1888 el bisbe Morgades proposà la creació d’un museu arqueològic…
Col·loquis d’història del monaquisme català
Historiografia catalana
Conjunt de quatre trobades celebrades entre el 1966 i el 1978, amb l’objectiu d’estudiar el monaquisme als Països Catalans, especialment durant l’Edat Mitjana.
Desenvolupament enciclopèdic En la seva organització hi exercí un paper decisiu Eufemià Fort i Cogul El primer colloqui, celebrat a Santes Creus 1966, fou convocat per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus amb l’objectiu d’afavorir l’elaboració del Monasticon Cataloniae Hi participaren nombrosos catedràtics i professors universitaris, com Eufemià Fort i Cogul, Josep M Casas i Homs, Miquel Coll i Alentorn, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Jaume Sobrequés i Callicó i Manuel Riu i Riu També hi prengueren part Antoni Pladevall, alguns investigadors vinculats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’…
arxius diocesans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals de les vuit diòcesis catalanes (Barcelona, Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona [vg. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona], Tortosa i Vic), les tres valencianes (València [vg. Arxiu Diocesà de València], Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant) i les insulars (Mallorca [vg. Arxiu Diocesà de Malloca], Menorca [vg. Arxiu Diocesà de Menorca] i Eivissa), que tenen un arxiu com a dependència de la seva cúria o organisme de govern.
Seria més correcte d’anomenar-los arxius episcopals En el cas de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, els documents anteriors al 1790 es troben a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, a la sèrie G Tot i la coincidència bàsica dels organismes que generaren els referits dipòsits documentals, la seva consistència és molt diversa Els bisbats d’origen tardà produïren sèries més breus Oriola fou creada el 1564, Solsona, el 1593, Eivissa, el 1782 i Menorca, el 1795 Les pèrdues per motius de guerra afectaren seriosament alguns centres Així, l’arxiu del bisbat de Lleida gairebé no guarda…
Publicacions des Born
Historiografia catalana
Revista cultural bianual, editada pel Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca des de l’any 1996 i coordinada per Pau Gener.
El Cercle és una societat cultural i recreativa fundada el 1881 a l’empara del Teatre de la Plaça des Born, inaugurat el 1875 D’acord amb el subtítol de la revista, Treballs de la Secció d’Estudis , la publicació s’inicià amb la voluntat de recollir els estudis més destacats apareguts en cicles o conferències esparses, inclosos en l’agenda dels cursos acadèmics d’aquesta Secció del Cercle, revitalitzada el 1986, després d’haver tingut un paper clau en la represa de la menorquinitat durant la seva primera etapa 1953-70 sota el règim franquista Amb un ampli ventall temàtic, metodològic i…
Patronat d’Estudis Osonencs
Historiografia catalana
Institució cultural fundada el 29 de març de 1952 a la Casa Prat de Vic per un grup d’amics interessats per la cultura (grup Montrodon), molt influïts per la diòcesi de Vic i liderats per Eduard Junyent i Subirà, que en fou el director (1952-78) fins a la seva mort.
Desenvolupament enciclopèdic Fins l’any 1991 el nom de la institució fou Patronat d’Estudis Ausonencs Té com a finalitat fomentar, orientar i coordinar la investigació científica, protegir el patrimoni artístic, cultural i monumental d’Osona i promoure l’exaltació i la divulgació dels valors espirituals especialment de Vic i la comarca També en foren membres fundacionals científics i erudits vigatans com Miquel Bosch i Jover, Andreu Colomer i Munmany i Josep Pratdesaba i Portabella, substituïts després per mossèn Miquel S Gros i Miquel S Salarich S’estructura en vuit seccions Ciències, Música…
Cartoral de Carlemany
Historiografia catalana
Col·lecció documental de l’Arxiu Diocesà de Girona, formada per dues col·leccions de còpies d’escriptures transcrites (vg. cartoral).
Desenvolupament enciclopèdic La part més antiga, que comprèn 200 folis, fou escrita entre el 1209 i el 1219 la segona part, relligada posteriorment, fou escrita entre el 1318 i el 1323 i conté 38 folis L’obra és una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal El llibre es coneixia ja amb aquest nom durant el s xvi, nom que prové d’una lectura defectuosa del primer document copiat, un privilegi del rei Carloman de l’any 881 Es desconeixen els autors de les còpies, però es constata una gran semblança entre la primera part i el Llibre gran de la Sagristia…
Universitat Literària de Mallorca
Historiografia catalana
Institució docent creada a la ciutat de Palma que estigué en actiu entre els anys 1772 i 1842.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta entitat té un interès extraordinari per a la història de l’educació i per a conèixer els homes més influents en la cultura mallorquina dels s XVII i XVIII Abans de les dates esmentades s’anomenava Universitat Lulliana de Mallorca, i era un centre d’ensenyament superior creat a Palma el 1691 a partir de la transformació de l’Estudi General Lullià Aquesta institució, fundada el 1483, concedia graus en teologia, filosofia i arts, vàlids únicament al territori de la monarquia hispànica Des de mitjan s XVI, hagué d’afrontar principalment la competència del…
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Desenvolupament enciclopèdic Al s I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els s VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels s XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les…