Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Francesc Raüll i Julià
Historiografia catalana
Advocat, polític liberal, escriptor, traductor i periodista.
Vida i obra Treballà com a escrivà a l’Audiència Territorial de Barcelona El 1817 afavorí la defensa dels encausats per la revolta del general Lacy Durant el Trienni Constitucional participà en la Societat Patriòtica Barcinonense de Buenos Amigos i formà part de la milícia nacional Fou elegit alcalde constitucional l’any 1823 i, un any més tard, es refugià a França Durant l’exili impartí classes d’idiomes i feu traduccions i petits treballs per a un bufet d’advocats L’amnistia atorgada per la regent, Maria Cristina, li permeté retornar al país el 1833 i reprendre l’activitat política i…
Vicent Boix i Ricarte
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fou catedràtic d’història i geografia de l’institut d’ensenyament secundari de València i cronista de la ciutat Ingressà com a religiós a l’Escola Pia de València 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Fou company de claustre de Joan Arolas i de Pasqual Pérez i s’afeccionà, com ells, a la literatura, aprofitant les lectures del romanticisme de la llibreria de Marià Cabrerizo El 1837 s’exclaustrà voluntàriament S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent El 1838 acompanyà el marquès de Bellisca en un viatge de…
Josep-Narcís Roca i Farreras
Historiografia catalana
Metge.
Vida i obra Nascut en el si d’una família urbana de classe mitjana, cursà estudis de farmàcia a Barcelona i de medicina a Madrid La seva infantesa fou testimoni de les bullangues barcelonines i, ja adult, visqué amb intensitat el Bienni Progressista i, sobretot, la Revolució de Setembre del 1868 i el Sexenni Democràtic Afiliat al partit republicà federal, s’identificà amb el sector intransigent i collaborà, a voltes en qualitat de redactor, en diversos portaveus federals de Barcelona i Madrid, com La República Ibérica , El Federalista , La Independencia , El Independiente i,…
Joaquín del Castillo y Mayone
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Periodista, novel·lista i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837 La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843 Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novelles i textos de caràcter liberal i…
, ,
historiografia romàntica
Historiografia catalana
Mentre que el romanticisme literari entrà a Catalunya a través de la revista El Europeo, al final del Trienni Constitucional, el romanticisme historiogràfic trigà encara uns quants anys a donar senyals de vida.
Desenvolupament enciclopèdic De fet, durant el període romàntic, és a dir, els anys vint, trenta i el començament dels quaranta del s XIX, la producció historiogràfica pròpia fou molt escassa i l’específicament romàntica, pràcticament inexistent Només es publicaren traduccions, novelles i drames històrics, i poesia d’exaltació patriòtica, mentre que la majoria de treballs erudits romangueren inèdits fins a la restauració de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Les obres considerades paradigmàtiques del romanticisme historiogràfic a Catalunya són els treballs sobre el patrimoni…
Pascual Madoz
Historiografia catalana
Advocat i especialista en geografia d’Espanya, estadística, història i geografia política.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Saragossa A causa de les seves idees liberals visqué exiliat a França entre el 1826 i el 1832 Durant els darrers anys de l’exili inicià estudis de geografia i estadística L’any 1833, en tornar, s’installà a Barcelona, on s’encarregà de la publicació del Diccionario geográfico universal , que Antoni Bergnes de las Casas havia començat a editar l’any 1829 i que Madoz continuà a partir de la lletra R Fou aleshores que establí estrets vincles amb la burgesia industrial catalana, de la qual fou, durant una bona part de la seva vida, portaveu i defensor…
La Renaixença
Historiografia catalana
Plataforma editorial del darrer terç del s. XIX, d’ideologia nacionalista i regeneradora, que anà creant diversos mitjans de comunicació per incidir en la societat coetània.
Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…
El Vapor
Historiografia catalana
Periòdic d’ideologia liberal publicat a Barcelona entre el 1833 i el 1838, subtitulat Periódico mercantil, político y literario de Cataluña, en què cal distingir diverses etapes.
Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon…
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Síntesi històrica escrita per Antoni Aulèstia i Pijoan apareguda el 1887, que marcà un veritable punt d’inflexió en la història de la historiografia catalana contemporània, ja que fou la primera visió de conjunt moderna escrita en la llengua autòctona.
Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…
Antoni Jutglar i Bernaus
Historiografia catalana
Historiador, publicista i polemista polític.
Després de realitzar els seus estudis al seminari, estudià història a la Universitat de Barcelona Deixeble de Vicens i Vives, fou nomenat professor, primer ajudant i, després, adjunt, a la càtedra d’història general d’Espanya de la mateixa universitat Entre els anys 1957 i 1966, combinà el seu treball en l’elaboració de la tesi doctoral amb un intens activisme antifranquista L’any 1966 assistí a la Caputxinada i, el mateix any, es doctorà amb una tesi sobre Pi i Margall Expedientat a la UB, es traslladà a la Universitat de Madrid el curs 1967-68 Tornà a Barcelona i s’incorporà a la nova…