Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
La revolta catalana
Historiografia catalana
Llibre de l’historiador anglès John Huxtable Elliott, publicat originàriament en anglès (The Revolt of the Catalans: 1598-1640, 1963) per Cambridge University Press.
S’ha editat en català, traduït per Josep Vallverdú Editorial Vicens Vives, 1966, i s’ha reeditat Crítica, 1989, i en castellà, traduït per Rafael Sánchez Mantero Siglo XXI, 1977 Es tracta de l’ampliació de la tesi doctoral Castella i Catalunya durant el ministeri del Comte Duc d’Olivares 1955, sota la direcció, més aviat distant, de Sir Herbert Butterfield La tesi abraçava només des del 1621 any de l’inici del valimiento fins al 1640 Posteriors visites als arxius li permeteren situar abans el punt d’arrencada del seu estudi, en constatar que la major part dels problemes polítics plantejats…
Eduardo Pérez Pujol
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i sociòleg.
Vida i obra Estudià filosofia i dret a Salamanca i Madrid, on es doctorà el 1851 i on entrà en contacte amb els professors krausistes Fou auxiliar de la Facultat de Dret de Salamanca el 1856 guanyà una càtedra a Santiago, passà a Valladolid i el 1858 es traslladà a València, ciutat on s’establí Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1858-85, i, arran de la reforma dels plans d’estudi, impartí la nova assignatura d’història del dret espanyol entre el 1885 i el 1888, any en què es jubilà anticipadament També exercí d’advocat Krausista i demòcrata, destacà tant per la seva…
Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM)
Historiografia catalana
Institució docent creada a Palma el 1970 pel bisbe de Mallorca Rafael Álvarez Lara amb l’objectiu de dedicar-se a l’estudi, l’ensenyament i la divulgació de les ciències teològiques, i al mateix temps unificar la tasca acadèmica del Seminari Major de Mallorca amb els Teologats dels Franciscans T.O.R., els Teatins i també els Missioners dels Sagrats Cors.
Desenvolupament enciclopèdic Inicialment prengué el nom de Centre d’Estudis Superiors Eclesiàstics CESE El Centre es regia per un consell rector, integrat pels bisbes i provincials, i amb el suport d’un consell directiu, constituït pel rector del Seminari Diocesà i pels delegats dels altres membres del consell rector A més, hi havia el consell acadèmic, format per tots els professors i un alumne de cada curs El curs inicial 1970-71 estigué marcat per un fort dinamisme i, sobretot, per la decisió del claustre d’obrir el CESE, a més dels seminaristes, a sacerdots, religioses i seglars Al juny…
Museu d’Arqueologia de Catalunya
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu
Historiografia catalana
Arqueologia
Institució creada el 1990, amb la qual hom uneix en una sola entitat el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de Girona, els museus d’Empúries, Ullastret i Olèrdola amb els seus corresponents jaciments arqueològics, i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del coll del Moro , del Molí d’Espígol, del Castellet de Banyoles, de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…
,
Jordi Rubió i Balaguer
Historiografia catalana
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Fill d’Antoni Rubió i Lluch, cursà els estudis de segon ensenyament al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on coincidí amb Lluís Nicolau i d’Olwer i Ferran Valls i Taberner El 1906 acabà la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i l’any següent obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la Crònica de Bernat Desclot Tres anys després aconseguí la plaça no remunerada d’auxiliar interí de la Facultat de Lletres de la UB El 1908 fou nomenat secretari redactor de l’Institut d’Estudis Catalans Assistí, en aquella època, a les lliçons que el…
Ramon d’Alòs-Moner i de Dou
Historiografia catalana
Bibliògraf i historiador.
Fill de Lluís Ferran d’Alòs marquès de Dou i gran especialista en heràldica i numismàtica i Gertrudis de Dou i de Moner molt afeccionada a la genealogia, rebé una primera formació preparatòria en el mateix entorn familiar Estudià filosofia i lletres 1902-06 a la Universitat de Barcelona, amb resultats molt brillants, i entrà en contacte amb el que fou el seu mestre principal, Antoni Rubió i Lluch, que el decantà cap als Estudis Universitaris Catalans i el feu entrar a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor, ja d’ençà de la fundació de l’entitat, el 1907 La bona entesa entre…
Archivo de Arte Valenciano
Historiografia catalana
Revista de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València dedicada a l’estudi de l’art i dels artistes valencians i a l’edició de fonts relacionades amb aquests temes.
Es publica des del 1915 en castellà, i en els seus orígens fou impulsada per Lluís Tramoyeres com a butlletí de la institució La seva gestació s’inicià el 1905, amb els acadèmics Teodor Llorente, Serrano i Morales, Martínez i Aloy, Roc Chabàs i Gonçal Salvà, el secretari Lluís Tramoyeres i Josep Maria Belda com a president, però en aquell moment les gestions no arribaren a bon port El 1910 es reprengué el tema i, per fi, el 9 de novembre de 1915 es repartí el primer número d’ Archivo de Arte Valenciano , amb Joan Dordà com a president Aleshores la revista era trimestral, però el 1917 passà a…
Manuel Riu i Riu
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història l’any 1951 Durant aquesta primera etapa de la seva vida acadèmica, fou el principal collaborador i deixeble del professor Albert del Castillo, que dirigí la seva tesi doctoral, Las comunidades religiosas del antiguo Obispado de Urgel siglos VI-XVI , publicada en tres volums el 1960 Fou també Albert del Castillo qui l’introduí en l’aleshores nova disciplina d’arqueologia medieval Juntament amb un grup de prehistoriadors, com Pere de Palol i Joan Maluquer, M Riu començà a realitzar…
Lluís Nicolau i d’Olwer
Historiografia catalana
Historiador, hel·lenista, literat, periodista i polític.
Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona entre el 1904 i el 1909, i llegí la tesi doctoral a Madrid el 1910 Fou deixeble d’Antoni Rubió i Lluch S’especialitzà en l’estudi del món clàssic i la seva literatura, i també en la història i la literatura de la Catalunya medieval i contemporània Combinà la seva activitat científica amb una intensa acció política i cultural Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, grup…
Emili Giralt i Raventós
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1951, poc després d’haver entrat en contacte amb Jaume Vicens i Vives, de qui esdevingué deixeble, i s’especialitzà en història agrària Inicià la seva tasca investigadora, com a collaborador de Vicens i Vives, en la revista Índice Histórico Español i al Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI Del 1953 al 1954 feu estades a França i Anglaterra per ampliar-hi estudis El curs 1954-55 fou lector de castellà a Durham, Gran Bretanya En tornar a Catalunya, Vicens i Vives l’encaminà cap a la docència…