Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona
Historiografia catalana
Obra històrica d’Antoni de Capmany de Montpalau.
El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del segle XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar documents per a la formació d’un…
, ,
Junta de Comerç de Barcelona
Historiografia catalana
Institució per al foment de la indústria, el comerç i l’agricultura, constituïda a Barcelona el 1760 a partir d’un reial decret de Carles III que confirmava la seva creació per Ferran VI el 1758, encara que no en rebé les ordenances fins al febrer del 1763.
Desenvolupament enciclopèdic El 1767 li fou cedit com a seu l’edifici de la Llotja La Junta de Comerç de Barcelona, representant a Catalunya de la Junta General de Comerç i Moneda, tenia dos precedents directes la Junta Particular de Comerç de Barcelona, creada el 1692, i la Junta de Comerç Terrestre i Marítim, del 1735 La Junta instituïda el 1760 tenia jurisdicció sobre tot Catalunya i era composta per l’intendent, que exercia la presidència, el secretari i dotze membres més els tres cònsols del contenciós, dos cavallers hisendats destinats a atendre el foment de l’agricultura i set vocals…
Ordinacions marítimes dels prohoms de la Ribera de Barcelona
Historiografia catalana
Compilació de lleis marítimes i comercials emanada de la corporació dels prohoms de la Ribera de Barcelona, conegudes més vulgarment com les Ordinacions de la Ribera de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Foren confirmades per Jaume I el 1258, tot i que la seva elaboració és anterior Més endavant, passaren a formar part del Llibre del consolat de mar i constituïren una de les parts d’aquesta compilació posterior Les Ordinacions són integrades per un cos de 21 capítols en els quals, sense gaire ordre sistemàtic, s’exposa breument l’estatut del dret públic marítim i una reglamentació de policia i seguretat del port de Barcelona i de les seves naus, amb alguns preceptes sobre relacions mercantils privades Les disposicions tenen una nítida finalitat marítima i…
Universitat Rovira i Virgili (URV)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior de Tarragona, creada per la llei 36/1991 aprovada pel Parlament de Catalunya el 12 de desembre de 1991.
Desenvolupament enciclopèdic S’han buscat els precedents d’aquesta universitat en els estudis creats a redós de la catedral de Tarragona el 1197, ampliats progressivament L’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta fundà el 1572 l’Estudi General, amb consideració universitària, i un privilegi papal del 15 de desembre de 1574 autoritzà les facultats de gramàtica, arts i teologia Posteriorment, Felip II ratificà aquest privilegi el 27 de desembre de 1588 Suprimit per Felip V l’11 de maig de 1717, fou substituït per un Reial Estudi, que funcionà precàriament fins el 1847 El 1971 les autoritats…
Temas medievales
Historiografia catalana
Col·lecció dedicada fonamentalment a l’edició de fonts medievals, de l’editorial Anubar, acrònim d’Antonio Ubieto Arteta, el seu fundador.
Nascut a Saragossa el 1923, Ubieto exercí com a catedràtic d’història antiga i mitjana d’Espanya 1958-77 a la Universitat Literària de València La collecció s’inicià a València el 1961, amb la publicació de la Crónica de San Juan de la Peña , a cura del mateix Ubieto, i la Crónica Seudo Isidoriana , editada per Antonio Benito Posteriorment, Ubieto es traslladà a la Universitat de Saragossa, el 1977, i l’editorial s’installà a la capital aragonesa Entre els títols de la collecció cal citar, a més de les versions, algunes poc acurades, de textos historiogràfics medievals, les traduccions de…
historiografia de la Il·lustració
Historiografia catalana
Dins la producció historiogràfica del segle XVIII la Il·lustració proposà una visió singular de la història, amb un model teòric caracteritzat per l’alliberament del discurs històric de la tutela teològica i providencialista mitjançant l’aplicació de la crítica racional, l’interès especial per aquells temes “culturals” que significaren un progrés objectiu en el procés de civilització humana, la utilització de l’explicació dels fets pretèrits com a instrument moralitzador i educador, la persecució d’una síntesi entre erudició i filosofia històrica i l’aplicació d’una pauta narrativa acurada i amena.
Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…
Ignasi Campcerver
Historiografia catalana
Escriptor i científic jesuïta.
Fou qualificat per Miquel Batllori d’helenista, cosmògraf i matemàtic d’alçada Després de prendre els hàbits el 1738, ensenyà retòrica i filosofia al collegi de Sant Martí de Girona i matemàtiques als collegis de nobles de Calatayud i Barcelona Es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres Durant la dècada del 1750, publicà a Girona algunes oracions retòriques en llatí i grec i una obra sobre filosofia jesuítica, però el seu interès principal foren les matemàtiques i les qüestions científiques en general Quan Carles III decretà l’expulsió dels jesuïtes el 1767, es trobava a Barcelona…
història econòmica
Historiografia catalana
Disciplina que enllaça la història i l’economia i que té latent la dificultat d’aplicar conceptes i mètodes contemporanis per a analitzar els processos del passat.
Desenvolupament enciclopèdic La inexistència d’una única teoria econòmica admesa per tota la comunitat científica és, al mateix temps, un obstacle i un repte estimulant per a aquesta disciplina A més, el caràcter obert de la major part de les economies reals fa difícil de fer una història econòmica que no sigui, simultàniament, local comarcal o urbana i europeoamericana o mundial Els inicis de la disciplina Antoni de Capmany L’origen de la història econòmica com a disciplina científica –i com a eina política– a l’àrea catalana són les Memorias históricas sobre la marina, comercio…
Los condes de Barcelona vindicados
Historiografia catalana
Obra de Pròsper de Bofarull i Mascaró en dos volums publicada el 1836 amb el títol de Los condes de Barcelona vindicados y cronología y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca.
Ja era escrita l’1 d’agost de 1833, quan Bofarull la dedicà a Ferran VII per haver-li confiat la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814 S’inicia amb un escrit preliminar i justificatiu, seguit d’un sumari historicocronològic en vers dels comtes de Barcelona des de l’origen fins al principi del sxix una taula cronològica dels comtes sobirans de Barcelona des de Guifré el Pelós i, després, dels reis d’Espanya fins a Isabel II una introducció general que explica els orígens…
Francesc G. Bruguera
Historiografia catalana
El seu nom complet és Francesc Gonzàlez Bruguera.
Historiador primerenc de l’Espanya contemporània i un dels primers historiadors del franquisme sempre en el context de la història internacional des de l’impacte de la Revolució Francesa del 1789 fins a la política exterior dels EUA del 1950 Professor de francès a l’institut de batxillerat d’Olot, es formà als centres universitaris de Llemotges i Lió, i, com a historiador, treballà en el Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, amb l’ajut dels principals hispanistes francesos, encapçalats per Braudel, Sarrailh i Vilar Publicà Histoire contemporaine d’Espagne 1789-1950 1953, que…