Resultats de la cerca

Fill d’una família obrera sense gaires recursos, de petit es revelà tan brillant durant els cursos complementaris de Rougemont-le-Château, que fou admès a l’Ecole Normale d’Instituteurs de Vesoul a setze anys Posteriorment, fou admès a l’Ecole Normale de Melun Seguí els cursos a la Sorbona i, sense cap dubte, Henri Focillon fou el primer que li desvetllà la passió per l’art Entrà a Saint-Cloud el 1938 i, seguint els consells del director Oscar Auriac, que esdevingué el seu protector, s’orientà cap els estudis d’història Tanmateix, la seva escolaritat fou interrompuda per la Segona Guerra…

Se subtitulà Revue d’histoire et d’archéologie méditerranéennes Es proposà de publicar els textos essencials de la història de la Catalunya del Nord, els cartularis dispersos de les abadies i de l’església d’Elna i l’apèndix Marca Hispanica En una primera etapa, que arribà fins el 1957, publicà sis volums, en 14 fascicles Entre els seus collaboradors hi destacaren Ramon d’Abadal, Maties Delcor, Marcel Durliat, Roger Grau i Joan Abelanet L’any 1987, sota la direcció del mateix Pere Ponsich i amb el suport de l’associació dels Amics del vell Canet, inicià una segona etapa Entre…

Aquesta associació fou creada el 18 d’abril de 1967 per Pere Respaut, degà del Collegi d’Advocats de Perpinyà, amb uns quants amics, per tal de reunir les persones de banda i banda dels Pirineus interessades en el nou desenvolupament d’irradiació espiritual, cultural i artística del romànic A l’abadia de Cuixà s’instituí, a més, el Centre Permanent de Recerques i d’Estudis Pre-romànics i Romànics, dedicat a la història de l’art, l’arqueologia, l’escultura i la pintura dels s viii-xiii de cada costat dels Pirineus, i, particularment, de la Cerdanya, el Conflent, el Capcir, el Rosselló i el…

Exercí de farmacèutic a Perpinyà durant la primera meitat del s XIX Destacà pels seus coneixements en botànica, entomologia, herpetologia, malacologia, paleontologia i geologia Tingué un paper destacat en la creació de la Societat Filomàtica de Perpinyà, de la qual fou el primer president desembre del 1833 El 1841, aquesta societat prengué el nom de Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícola i, finalment, el 1843 es transformà en l’encara vigent Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals SASL El primer butlletí de la societat…

Vida i obra Fill de Lluís Serrahima i Camín Es llicencià en dret i exercí la carrera, seguint la tradició familiar i d’acord amb un esperit d’humanisme i de conciliació Fou cofundador 1929 del diari  El Matí  i actiu collaborador de La Paraula Cristiana durant el període d’avantguerra, publicacions on es formà com a crític literari Dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya d’ençà de l’etapa fundacional del partit, fou un dels principals exponents del grup d’intellectuals que conciliaren el catalanisme polític amb una profunda convicció catòlica de caràcter progressista Durant la guerra civil…

Vida i obra Estudià batxillerat al Collegi de la Concepció dels Pares Franciscans d’Ontinyent i cursà la carrera de dret a la Universitat de València com a becari del Collegi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot, on obtingué la llicenciatura el 1929 i aconseguí el premi extraordinari L’any 1930 es doctorà a la Universitat de Madrid amb la tesi Ideario político de Balmes , per la qual obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat 1931, tesi que fou publicada el 1934 Amplià estudis per Europa, on accedí als corrents intellectuals i filosòfics del moment A França 1931 i 1932 es posà en contacte…

No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…

Desenvolupament enciclopèdic Amb una periodicitat aproximadament trimestral, publicà 32 números fins el 1976, i el 2001 n’aparegué el número 161, una edició monogràfica dedicada al País Basc Segons deia la presentació del seu primer número, la revista «es proposa obrir les seves pàgines a tots els problemes de la filosofia, de la història, de l’economia, de les ciències, de les arts, i, en general, a tots els aspectes de la vida social i intellectual catalana» El primer consell de redacció estava repartit entre París, Barcelona i Mèxic A París es constituí, al maig del 1960, un nucli de…

Fou terratinent a Castellrosselló i la seva vocació per l’arqueologia i la història es posà de manifest vers el final de la seva vida Sense cap mena de dubte, l’entorn social de la seva família i el fet d’haver tingut una sòlida formació, afavoriren aquesta vocació tardana Des del 1886, a més, esdevingué membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Tingué la sort de ser propietari —al mas Codina— d’un terreny que guardava els vestigis de l’antic emplaçament de Ruscino, una vila preromana i romana a la qual el Rosselló deu el seu nom Malgrat haver estat citat…

El 1942 es formà una comissió gestora, integrada per Ramon Aramon, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, i s’iniciaren les activitats amb una conferència Durant els anys següents continuaren les activitats amb la intervenció de membres de l’IEC i de joves investigadors fins que el 1946 la Societat fou aprovada per l’IEC i se celebrà l’assemblea constituent R Aramon en fou elegit president i M Coll, secretari general S’organitzà en tres seccions Història, Llengua i Literatura, i Art i Arqueologia, cadascuna amb un vicepresident Ferran Soldevila, Pere Bohigas i Josep de C Serra i Ràfols Hi…