Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Pere Xamena i Fiol
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, el 1942, s’ordenà de prevere Fou professor de l’esmentat seminari 1945-62 i de l’Escola de Comerç de Palma 1957-62 Des del 1963 fou director de la Fundació Cosme Bauçà de Felanitx, càrrec des del qual organitzà el museu i la biblioteca Aquell mateix any fou nomenat arxiver municipal i cronista de Felanitx És autor d’un gran nombre de monografies dedicades a la història d’aquesta ciutat mallorquina, de les quals destaca Demografía retrospectiva de Felanitx 1730-1959 1960, Anys enrera cronicó dels segles XVI a XIX 1963-2012, Felanitx ahir…
,
Joan Garcia i Oliver
Historiografia catalana
Dietarista i dirigent obrer.
De jove milità a la CNT i impulsà una organització obrera cenetista a Reus Formà part de grups anarquistes com Los Solidarios i Nosotros S’exilià a París arran d’un atemptat contra Martínez Anido i el seu empresonament a Burgos 1924 Tornà a Espanya el 1930 i fou empresonat fins a l’adveniment de la Segona República Identificat plenament amb la FAI, atacà els trentistes i fou partidari d’una revolució i d’una organització armada paramilitar capaç de garantir-la El 1936, s’oposà a la participació de la CNT en el govern de la Generalitat, tot i que posteriorment acceptà de ser…
Pedro Abarca
Historiografia catalana
Historiador, cronista i teòleg aragonès.
Fou sacerdot de la Companyia de Jesús i catedràtic de teologia a Salamanca És autor de diversos tractats teològics i d’estudis històrics sobre Aragó, com ara una monografia sobre el temple del Pilar o un treball genealògic sobre la casa d’Alonso de Solís Ossorio, membre del Consell d’Índies La seva obra més rellevant és Los reyes de Aragón en anales históricos , publicada en dues parts, la primera a Madrid a la Imprenta Imperial, l’any 1682, i la segona a Salamanca a la impremta de Lucas Pérez, el 1684 En aquesta obra, basada sobretot en les informacions recollides per Jerónimo Zurita, fa un…
Quaderns de l’Exili
Historiografia catalana
Revista mensual fundada a Coyoacán (Mèxic) per Joan Sales, Josep M. Ametlla, Ferran de Pol i Raimon Galí. N’aparegueren 26 números des del setembre del 1943 al març-abril del 1947, de distribució gratuïta.
Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’adveniment d’un esperit nou «…
Jaume Miravitlles i Navarra
Historiografia catalana
Periodista, polític i escriptor.
Militant independentista i socialista en la joventut, decididament pro-nord-americà i anticomunista a l’exili i en la maduresa, té una biografia rica en fets i experiències, de la qual sortí una obra escrita que, si bé no es pot considerar estrictament historiogràfica, sens dubte té un alt interès històric Militant d’Estat Català fugit a França l’any 1925, fou empresonat per la seva participació en els fets de Prats de Molló del 1926, i s’exilià a París Allà acabà la carrera d’enginyeria que havia iniciat a Barcelona, mentre collaborava amb la premsa barcelonina i parisenca, i es relacionava…
Crònica de Sicília
Historiografia catalana
El Chronicon Siculum o Chronicon Siciliae, també conegut amb el títol d’Anònim Palermità, constitueix, juntament amb les cròniques de Bartolomeo de Neocastro, Nicolò Speciale i Michele da Piazza, una de les peces clau de la historiografia siciliana medieval.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita per iniciativa de la cort catalana, fou traduïda al català pels volts del 1380, ja que es conserva l’ordre 5 febrer de 1381 de Pere III el Cerimoniós de pagar els treballs de traducció a Guillem Nicolau, capellà reial, que més endavant traduí, també per a la cort, les Heroides o Epistoles d’Ovidi La Crònica de Sicília gaudí d’àmplia difusió arreu dels territoris de la monarquia catalanoaragonesa, i al s XVI la feu servir el cronista Jerónimo Zurita per a la redacció dels seus Anales de la Corona de Aragón L’original llatí fou editat per primera…
Josep Pla i Casadevall
Josep Pla i Casadevall
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol i…
, ,
Arnau de Vilanova
Historiografia catalana
Metge, terciari franciscà i escriptor en llatí i català.
Vida i obra Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, on fou tonsurat entre el 1250 i el 1255 En 1260-70 estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller, on exercí de professor de medicina del 1289 al 1299 Durant aquests anys degué conèixer Pèire Olieu i s’interessà per les seves idees heterodoxes El 1285 es dedicà a l’estudi de l’hebreu a l’Studium Linguarum, a Barcelona, sota la tutela del famós dominicà Ramon Martí Posseí una biblioteca molt singular per la seva època, amb manuscrits en català, llatí, hebreu,…
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Síntesi històrica escrita per Antoni Aulèstia i Pijoan apareguda el 1887, que marcà un veritable punt d’inflexió en la història de la historiografia catalana contemporània, ja que fou la primera visió de conjunt moderna escrita en la llengua autòctona.
Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l…
Vicente Cacho Viu
Historiografia catalana
Especialista en història contemporània i pioner a Espanya de la història intel·lectual, especialitat de la qual gaudí d’un mestratge reconegut.
Vida i obra Nascut en el si d’una família de classe mitjana, cursà estudis de filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid Deixeble de Florentino Pérez-Embid, obtingué el títol de doctor amb una tesi publicada amb el títol La Institución Libre de Enseñanza 1962, un llibre modèlic que mereixé el Premio Nacional de literatura d’aquell any En aquesta obra l’autor repassa els orígens intellectuals i la trajectòria d’aquell “laboratori pedagògic” que fou la Institución Després d’una etapa com a director de les sales d’exposicions de l’Ateneo de Madrid 1954-57, exercí la docència a la…