Resultats de la cerca

El número 1 fou publicat l’any 1988, i el darrer 50 correspon a la tardor del 2001 L’Associació té com a fita vetllar pel patrimoni de l’esmentat museu De fet, l’Associació d’Enginyers de Catalunya, que ja havia intentat al final del s XIX crear un museu que donés a conèixer la industrialització de Catalunya, recuperà a partir de l’any 1979 aquesta iniciativa, que, finalment, pogué dur a terme el Departament de Cultura de la Generalitat a partir del 1982

Exercí d’educador a Maó Fou destinat a Palma, on formà part del professorat de l’Institut Balear i dirigí l’Escola Normal de Mestres La seva tasca fou significativa sobretot pel que fa a la formació i influència sobre els futurs mestres També destacà per l’elaboració de diversos manuals d’estudi per als alumnes, que el feren mereixedor dels premis de la Comissió Provincial 1857 i de la Direcció General d’Instrucció Pública 1869 Fou collaborador del Diario de Palma De la seva producció historiogràfica destaca el Compendio de geografía e historia de las Baleares 1866, obra didàctica destinada…

És llicenciat en Bíblia pel Pontificium Institutum Biblicum, de Roma 1967, i en llengües semítiques per la Universitat de Barcelona 1976, i doctor en teologia per la Universitat de Sant Tomàs, de Roma 1973, i en filologia clàssica per la de València 1983 Ha estat professor del Seminari Metropolità de València, i més tard de llatí, fins a la jubilació, a la UV Dedicat en una primera època a l’exegesi bíblica, més específicament de l’evangeli de sant Mateu i dels Fets dels Apòstols , es consagrà durant vint anys a la investigació sobre l’epigrafia romana Ha publicat nombrosos articles en…

Des de jove s’interessà pel món cultural, malgrat que estudià per a pèrit industrial Des d’un punt de vista temàtic i cronològic, fou un exemple típic d’investigador local, coneixedor del medi objecte de les seves recerques i reflexions Entre les temàtiques que li interessaren destaquen la història urbana de la ciutat d’Eivissa a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna la geografia de la ciutat d’Eivissa la construcció naval eivissenca, qüestió que el dugué a escriure’n diversos articles en la revista Ibiza i a convertir-se en el primer especialista en aquesta matèria que treballà als arxius de la…

Desenvolupament enciclopèdic La nova institució englobava les activitats de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i del Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars, i les investigacions arqueològiques, les publicacions municipals de caràcter històric, els cursos d’història de la ciutat i les tasques d’assessorament en tot allò relacionat amb la restauració de monuments de valor historicoarqueològic A més, exercia la secretaria del premi Martorell per a treballs d’arqueologia d’Espanya i del Patronat de la Fundació Massana biblioteca,…

L’any 1963 entrà a treballar en el diari El Correo Catalán , del qual arribà a ser el redactor en cap El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments franquistes i la seva voluntat de dur a terme un periodisme honest i compromès amb la societat L’any 1968 començà a collaborar amb la revista Oriflama , però el 1974 l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton Cañellas, que n’…

Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de la violència en determinades situacions, aspira a imposar als…

Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC entre el 1909 i el 1924, Puig i Cadafalch començà a preparar-ne la segona edició, tot i que només en fou publicat un primer volum, l’any 1934 Els quatre volums de la primera edició s’exhauriren ràpidament i es feu molt difícil de consultar-los Per això l’any 1983 foren reeditats en una edició facsímil, que representà una de les primeres activitats de l’IEC durant la democràcia L’obra donà a conèixer el patrimoni arquitectònic de l’època medieval i és formada per tres parts i dividida en quatre volums El primer volum inclou l’arquitectura romana…

Desenvolupament enciclopèdic En aquest sentit, cadascuna d’aquestes compilacions és un aplec, en un sol corpus, de materials dispersos de naturalesa homogènia L’aparició de la primera edició de les Constitucions , el 1495, s’inscriví en un fenomen generalitzat en diversos regnes de la Península Ibèrica, que a l’entorn del darrer quart del s XV procediren a aplegar diverses recopilacions, generalment d’una manera sistematitzada, del conjunt de normes legals sorgides de forma dispersa, durant els segles anteriors, dels òrgans polítics del país respectiu, principalment del sobirà o de les…

Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a…