Resultats de la cerca

Vida i obra Fou deixebla de Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesina Existió un eje Roma-Berlín 1959, i de Joan Reglà, director de la seva tesi doctoral España en Maragall 1965 L’any 1971 publicà La conformidad con el destino, en Azorín Fou pionera en els estudis electorals de la Segona República, aplicant-hi el mètode quantitatiu L’any 1974 publicà un article sobre les eleccions a Girona al novembre del 1932, renovador dels estudis electorals de l’Estat espanyol Fou fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Universitat de Harvard,…

Marquès de Dosaigües, es dedicà a les seves extenses propietats i a la política en el si del partit conservador Es vinculà, en termes amateurs , a la promoció dels estudis històrics, bàsicament a través de la Societat Valenciana de Bibliòfils i de la participació en l’edició de la Revista de València 1880-83 Ell mateix publicà els índexs d’una Bibliografía histórica española , obra de recopilació que deixà inacabada Fou regidor i alcalde de l’Ajuntament de València, i també diputat a corts per diversos districtes electorals valencians els anys 1879, 1884 i 1886 El rei Alfons XII…

Llicenciada 1977 i doctorada 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB Ha estat catedràtica d’història contemporània des del 1999 a la Universitat de Lleida, institució de la qual també fou vicerectora 1993-98, directora de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE 1986-88 i directora del Servei d’Història, Documentació i Patrimoni del Departament d’història SHDiP des del 1999 Bona part de la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les dinàmiques electorals en el període…

L’origen, l’evolució i l’estat d’aquests arxius és força desigual El gruix de la documentació conservada ha vingut condicionat per les competències que històricament l’administració central ha deixat a les seves mans En el cas de Barcelona, les necessitats socials i econòmiques obligaren a crear nous serveis i institucions, de manera que el volum dels seus fons és un bon reflex d’aquesta activitat En línies generals, s’hi conserven papers relatius a beneficència, ensenyament, obres públiques, sèries electorals, fiscalitat i reclutament, entre d’altres, així com la documentació…

Els antecedents immediats a la seva materialització cal cercar-los en la nova administració creada durant la Revolució Francesa, que propicià l’aparició d’una nova manera d’entendre el lloc que ocupava la informació generada pels organismes públics i, en general, per tota la societat La idea era centralitzar els arxius a través d’una xarxa de centres repartits al llarg del territori francès i, el més important, permetre el lliure accés als ciutadans, cosa que contrastava amb les pràctiques anteriors del secret d’Estat L’arxiu residí en llocs diversos durant els anys revolucionaris fins que el…

El 1961 publicà el Diccionari castellà-català, català-castellà , i alguns anys més tard, el seu Diccionari de la llengua catalana 1975 Dedicat a la investigació en el camp de la ceràmica, fou un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa 1980 La seva tasca historiogràfica respongué, com el conjunt de la seva complexa feina editorial, a les mateixes raons que l’impulsaren a traduir Antoine de Saint-Exupéry o a facilitar eines per a l’ús correcte de la llengua catalana Albertí fou un excellent representant de la categoria d’historiadors que, situats al marge dels…

Desenvolupament enciclopèdic En la seva història es poden distingir dues etapes La primera correspon al Parlament de la Generalitat republicana 1932-38/39 La creació de la Biblioteca i Arxiu del Parlament s’establí en el Reglament Interior del Parlament de Catalunya 21/12/1932, i l’organització i la posada en funcionament de la Biblioteca es feren efectives a la fi del 1933 No se n’han conservat fons bibliogràfics ni documentals, que es dispersaren o perderen, o foren espoliats o destruïts durant la Guerra Civil Espanyola i, més concretament, durant la caiguda de Barcelona i la retirada…

Desenvolupament enciclopèdic No rebé la consideració de centre universitari de ple dret fins el 1971 Veié interrompudes les seves activitats el 1793, per no reiniciar-les fins el 1957, any en què s’impartiren els primers cursos de dret de l’Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics dels Pirineus Orientals Els primers ensenyaments d’història de l’etapa contemporània de la Universitat de Perpinyà foren impartits per Alícia Marcet i Juncosa, Jean Sagnes i Aline Rou-selle Amb els anys, s’anaren desenvolupant diferents seccions especialitzades La Secció d’Història Medieval es formà sense disposar d’…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una descripció analítica del desvetllament de la consciència collectiva catalana amb un evident caràcter combatiu i ideològic, mitjançant la qual pretengué posar les bases per a elaborar en un futur una gran història del catalanisme tanmateix, les circumstàncies polítiques ho impediren Ara bé, el Resum no representà cap novetat amb respecte a les seves obres anteriors Història dels moviments nacionalistes 1914, El nacionalismo catalán su aspecto político, los hechos, las ideas y los hombres 1917 i “Història del catalanisme” apareguda en l’ Anuari dels…