Resultats de la cerca

Es fundà el 1981 amb un “Homenatge al farmacèutic Dr Antoni Esteve i Subirana”, com a conseqüència del buit editorial que existia i gràcies al suport de l’Ajuntament de Manresa De periodicitat irregular, a la dècada del 1990 rebé l’ajut de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages Hi participen estudiosos del Bages, principalment, amb la voluntat de difondre i fer conèixer les recerques sobre aquesta comarca catalana Inclou temes referits al món industrial i farmacèutic, la salut pública i l’arqueologia Hi destaquen estudis…

El 1899 es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona Com a investigador, centrà els seus estudis en la història local d’Alcúdia aportant documents inèdits Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i fou corresponsal de la premsa de l’època a la zona El 1982 fou nomenat fill illustre d’Alcúdia Deixà inèdites una Historia de Alcudia ampliada i un Diari Entre les seves obres cal destacar Oratorio de Nuestra Señora de la Victoria de Alcudia 1917, Opúsculo histórico del Santo Cristo y su capilla de Alcudia 1918, Historia de Alcudia 1927, reed el 1982, “El apellido…

Vida i obra Cosí de l’historiador i polígraf Josep M Quadrado, realitzà els primers estudis al convent de frares franciscans de Ciutadella Inicià els estudis de farmàcia i botànica a València, on feu pràctiques a l’hospital civil Continuà els estudis de farmàcia a Barcelona i es llicencià el 1834 amb la tesi De combustione A la ciutat comtal, conreà la poesia i el drama, i publicà el drama en prosa El casamiento por venganza o Enrique y Blanca 1838 Tornà a Ciutadella l’any 1839, on s’establí i es dedicà professionalment a la farmàcia La seva principal passió era la botànica, tema sobre el…

Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española  i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1923 i en dret a la Universitat de València 1932 Fou professor ajudant de química orgànica a la UB De nou a Manacor 1924, exercí d’advocat i fou inspector farmacèutic Collaborà en la premsa local de Manacor El 1925 fundà i dirigí el setmanari Manacor i, posteriorment, el també setmanari Arriba Com a escriptor, publicà una quinzena d’obres dramàtiques i en deixà inèdites una quinzena més Els anys 1945 i 1946 organitzà a Manacor les Festes de la Poesia També publicà diverses obres relacionades amb la farmacèutica, com…

Exercí de farmacèutic a Perpinyà durant la primera meitat del s XIX Destacà pels seus coneixements en botànica, entomologia, herpetologia, malacologia, paleontologia i geologia Tingué un paper destacat en la creació de la Societat Filomàtica de Perpinyà, de la qual fou el primer president desembre del 1833 El 1841, aquesta societat prengué el nom de Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícola i, finalment, el 1843 es transformà en l’encara vigent Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals SASL El primer butlletí de la societat…

Desenvolupament enciclopèdic La raó d’aquest protagonisme cal cercar-la en la migradesa dels recursos públics dedicats –fins a la dècada del 1980– a la recerca historiogràfica i en la feblesa del mercat historiogràfic, que, tanmateix, existeix Hi ha, des de la societat catalana, una demanda de producció historiogràfica, i una part d’aquesta demanda ha estat satisfeta des de les fundacions i des del mecenatge Durant la dècada del 1920, destacaren les fundacions promogudes per Rafael Patxot i Francesc Cambó, i mecenatges com els d’Eduard Toda Una obra tan emblemàtica com la Història de…

Desenvolupament enciclopèdic L’ànima de la iniciativa, des del càrrec de president, fou Salvador Guinot 1866 – 1944, alcalde de Castelló 1907 i 1924, president de la Diputació Provincial i fundador del sindicat catòlic local Llicenciat en lletres a la Universitat de Madrid, fou deixeble de M Menéndez y Pelayo i, indirectament, de M Milà i Fontanals Joan Baptista Carbó, que fou també alcalde de Castelló, però des d’una adscripció republicana, ocupà el càrrec de sotspresident Lluís Revest i Corzo en fou el secretari, i Ricard Carreras i Àngel Sánchez i Gozalbo, els vocals A aquest nucli…

Vida i obra Nasqué en el si d’una família universitària, ja que el seu pare cursà els estudis de farmàcia i anà a la guerra de Cuba 1896-98 en qualitat de farmacèutic militar Lluís fou el primogènit de quatre germans Estudià el batxillerat a l’Institut de Girona, on ja destacà per la seva dedicació a la història i a una de les seves aficions poc conegudes però que no abandonà mai, les ciències naturals, sobretot la botànica L’any 1914 es traslladà a Barcelona per cursar història a la universitat El seu enamorament de la prehistòria, com ell molt gràficament descriví, es produí el 2 d’octubre…

Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…