Resultats de la cerca

La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país 1966, una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’ Els altres catalans , de F Candel, i de Nosaltres els valencians , de J Fuster Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa , que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya La influència d’aquest intellectual i…

Es formà a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de Tolosa 1952-55 sota la direcció de Philippe Wolff Obtingué el diploma d’estudis superiors 1955 amb el treball La organización del trabajo en Barcelona a fines del siglo XV 1975, fruit d’una primera recerca en arxius barcelonins 1954-55 sota la direcció de J Vicens i Vives Agregat d’història el 1957, després d’haver ensenyat en liceus de Marsella i Tolosa 1957-62 passà a exercir la docència a la Universitat de Toulouse-Le Mirail 1962-97 Entre el 1961 i el 1972, amb estades freqüents als arxius de Vic, la Seu d’Urgell,…

Desenvolupament enciclopèdic L’interès per l’aspecte mental o per l’estudi de l’anomenat “tercer nivell” de les societats pretèrites fou, en part, una reacció a trenta anys de domini de la història socioeconòmica El canvi fou definit metafòricament per un dels seus promotors com el trasllat “del celler al graner”, i comportà l’assumpció de tota una sèrie de temes als quals fins aleshores s’havia atribuït un paper marginal en l’explicació històrica Els pioners de la història de les mentalitats foren, entre d’altres, Philippe Ariès, que treballà sobre la infantesa i la mort, Jean-Louis Flandrin…

Vida i obra Estudià medicina a la Facultat de Montpeller amb una de les beques atorgades per la municipalitat de Girona gràcies a la fundació instituïda per Joan Bruguera L’any 1819 rebé el grau de doctor de la universitat provençal per la presentació del treball Prepositions de sémécologie générale Una vegada acabats els seus estudis, retornà a Lloret de Mar, on, a més d’exercir la seva professió, cultivà unes àmplies inquietuds intellectuals i científiques s’interessà per la botànica i fou soci corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona elaborà un mètode…

Desenvolupament enciclopèdic La microhistòria nasqué al final de la dècada del 1970 a Itàlia com una modalitat més de l’anomenada nova història , un moviment historiogràfic molt heterogeni, aliat contra el determinisme de les explicacions econòmiques, demogràfiques i geogràfiques Davant l’abstracció dels grans models, la microhistòria, aprehenent mètodes característics de l’antropologia, elabora una minuciosa reconstrucció de la “vida real” a través de les descripcions denses que possibiliten els marcs d’estudi relativament reduïts La reducció de l’escala d’anàlisi ha estat un dels aspectes…

Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…

Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la…

Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la veterana revista…

Vida i obra Nascut en el si d’una família de classe mitjana, cursà estudis de filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid Deixeble de Florentino Pérez-Embid, obtingué el títol de doctor amb una tesi publicada amb el títol La Institución Libre de Enseñanza 1962, un llibre modèlic que mereixé el Premio Nacional de literatura d’aquell any En aquesta obra l’autor repassa els orígens intellectuals i la trajectòria d’aquell “laboratori pedagògic” que fou la Institución Després d’una etapa com a director de les sales d’exposicions de l’Ateneo de Madrid 1954-57, exercí la docència a la…

Clausurada, juntament amb la resta d’universitats catalanes per Felip V l’any 1717, calgué esperar fins a l’aprovació, pel Parlament de Catalunya, de la Llei de 30 de desembre de 1991 de creació de la nova Universitat de Lleida per a recuperar una de les institucions emblemàtiques de la ciutat al llarg de la seva història Això no obstant, cal destacar uns precedents que han servit de pont en primer lloc, la fundació de l’Escola Normal de Lleida 1841, obra del mestre Odó Fonoll, i que anà derivant amb el temps en l’Escola de Magisteri Primari 1931 l’Escola Universitària de Formació del…