Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Agustí Esclasans i Folch
Agustí Esclasans i Folch
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor, periodista, crític i poeta.
El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en La Revista des del 1921, els anys 1928-28 en La…
, ,
Núria Sales i Folch
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Filla de Joan Sales i Vallès i de Núria Folch i Pi El 1939 la família s’exilià a França, i posteriorment a la República Dominicana i a Mèxic El 1948 tornaren a Barcelona Els anys cinquanta treballà en un taller de decoració de porcellanes i, després, mentre feia el batxillerat i els estudis universitaris lliures, com a mecanògrafa en una fàbrica de teixits Tot i així, assistí a algun curs de Ferran Soldevila a l’Institut d’Estudis Catalans, i de Vicens i Vives a la Universitat de Barcelona El seu únic recull de poemes, Exili a Playamuertos 1961, l’autora el defineix com “un…
,
Estudis Altafullencs
Historiografia catalana
Revista anual fundada l’any 1977 pel Centre d’Estudis d’Altafulla.
El 1975 s’havia creat el Grup de Recerques d’Altafulla, posteriorment, convertit en Centre d’Estudis d’Altafulla Una de les primeres finalitats del Centre consistí a publicar una revista el primer precedent fou Aproximació al coneixement de Joaquim Gatell i Folch El 1977 s’establí aquesta nova revista amb centres d’interès molts diversos, com ara l’ordenació del territori, la lingüística, la bibliografia, l’arqueologia i la història Ha mantingut la seva regularitat i ha emprès un petit canvi d’imatge en la presentació l’any 2000, coincidint amb la publicació del Colloqui sobre…
Història dels Països Catalans
Historiografia catalana
Obra coordinada per Albert Balcells i editada per Edhasa a Barcelona l’any 1980, amb l’objectiu de fer una història social i política que englobés tots els Països Catalans.
Així, els seus referents foren els treballs d’altres disciplines elaborats amb aquesta voluntat En els objectius preliminars se citen diverses obres que es prenen com a exemple els diccionaris lingüístics de Pompeu Fabra, Alcover-Moll i Joan Coromines en història de la literatura, l’obra de Riquer-Comas i Molas-Romeu en història de la llengua, el treball de Sanchis i Guarner en geografia, el de Pierre Deffontaines en geofísica, l’obra de JM Pancreda i J Nuet, i en l’àmbit de la natura, el treball de Ramon Folch i Guillèn La primera part, Dels orígens a 1714 , consta de dos volums…
Centre d’Estudis del Maestrat
Historiografia catalana
Associació cultural fundada l’any 1982 a Benicarló.
L’objectiu declarat als seus estatuts és l’estudi i la divulgació de la història, l’art, la geografia, l’arqueologia, la sociologia, els costums, etc de l’antic Maestrat de Montesa és a dir, el Maestrat històric i no tan sols les actuals comarques de l’Alt i el Baix Maestrat Dins d’aquest criteri essencialment territorial i no temàtic, destaca el predomini dels treballs d’investigació històrica sobre la resta d’enfocaments A les comarques de Castelló, el Centre d’Estudis del Maestrat ha estat l’única associació d’estudis comarcals que ha aconseguit consolidar-se i mantenir una notable…
fundacions
Historiografia catalana
Dins dels diferents modes de producció d’historiografia existents a la societat catalana contemporània, les fundacions han ocupat –i segueixen ocupant– un lloc gens secundari.
Desenvolupament enciclopèdic La raó d’aquest protagonisme cal cercar-la en la migradesa dels recursos públics dedicats –fins a la dècada del 1980– a la recerca historiogràfica i en la feblesa del mercat historiogràfic, que, tanmateix, existeix Hi ha, des de la societat catalana, una demanda de producció historiogràfica, i una part d’aquesta demanda ha estat satisfeta des de les fundacions i des del mecenatge Durant la dècada del 1920, destacaren les fundacions promogudes per Rafael Patxot i Francesc Cambó, i mecenatges com els d’Eduard Toda Una obra tan emblemàtica com la Història de…
Institut d’Estudis Catalans (IEC)
Historiografia catalana
Institució fundada al juliol del 1907 per decisió d’Enric Prat de la Riba, tot just elegit president de la Diputació de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Es constituí inicialment com a centre d’estudis històrics –amb comissions històrica, arqueològica, literària i jurídica– fins que el 1911 es passà d’aquell Institut únic a un de triple –amb la incorporació d’una nova Secció Filològica i una altra de Ciències– i el nucli primitiu es convertí en la Secció Historicoarqueològica SHA, amb pressupost, publicacions i serveis propis El primer president fou Antoni Rubió i Lluch, catedràtic d’història de la literatura a la Universitat de Barcelona i formador d’una nova generació d’historiadors dins la seva càtedra dels…
Manuel González i Martí
Historiografia catalana
Historiador de l’art, col·leccionista, dibuixant i escriptor.
Cursà dret a la Universitat de València i belles arts a Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi , collaborant en diferents revistes humorístiques i artístiques Des de ben jove manifestà un gran interès per la ceràmica i començà a colleccionar peces procedents del mercat d’antiquaris i de troballes arqueològiques, en particular del subsol de Manises El 1907 descobrí, de manera fortuïta, el jaciment arqueològic del Molí del Testar, a Paterna, lloc on eren situades les antigues terrisseries medievals, i l’any següent donà a conèixer la troballa amb l…
Museu d’Arqueologia de Catalunya

Sala Phónike, dels homes vermells, del Museu d'Arqueologia de Catalunya
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu
Historiografia catalana
Arqueologia
Institució creada el 1990, amb la qual hom uneix en una sola entitat el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de Girona, els museus d’Empúries, Ullastret i Olèrdola amb els seus corresponents jaciments arqueològics, i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del coll del Moro , del Molí d’Espígol, del Castellet de Banyoles, de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i…
,
Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,