Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Joan Francesc Ferrer
Historiografia catalana
Mercader, ciutadà honrat i dietarista.
Fou conseller quart de Barcelona l’any 1640 i autor d’un diari de gran interès per a la guerra dels Segadors El seu testimoniatge comença amb l’arribada a Barcelona del duc de Cardona al juny del 1640, en ser nomenat substitut del comte de Santa Coloma com a virrei de Catalunya, i acaba al juny del 1641 És especialment rellevant la informació sobre els motins i les tensions socials que afectaren la capital del Principat durant aquell any El text es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ms B-148 i és la transcripció d’un escrit copiat pel gendre de Joan Francesc Ferrer del seu…
Ramon de Rubí i de Marimon
Historiografia catalana
Magistrat, jurista i dietarista.
Era baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor en drets de Rafel Rubí i Coll, ministre de la Reial Audiència, i de Laura de Marimon Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El 1627 s’incorporà a la Reial Audiència de Catalunya i el 1630 es casà amb Teresa Sabater i de Meca, filla d’una família de juristes ennoblits Com la resta de jutges de l’Audiència, fou perseguit durant el moviment revolucionari del 1640 i acabà exiliant-se a la cort de Madrid, formant part de la Junta para Materias Políticas e Inteligencias de Cataluña Morí al desembre del 1642 a Saragossa quan…
Francesc Xavier Dorca i Parra
Historiografia catalana
Escriptor, eclesiàstic i historiador de l’Església.
Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80, canonge de la catedral de Girona 1780-1806, pensador polític i filòsof 1801-05 Fou un historiador reformista empès per prestigiar tant la seva ciutat com la institució eclesiàstica de la qual formava part La seva evocada recerca de la veritat –que topà amb la densitat de les seves creences religioses i amb les seves motivacions personals– el portà a adoptar els criteris temàtics i metodològics bollandistes que l’historiador benedictí francès Thierry…
Francesc Romà i Rossell
Historiografia catalana
Historiador, jurista i economista.
Vida i obra Estudiós de la demografia i l’economia política vuitcentista Fou estudiant i, després, professor de dret a la Universitat d’Osca, doctor en jurisprudència civil, advocat de pobres de la Reial Audiència de Barcelona 1751-69 i assessor legal dels gremis barcelonins, alcalde d’ hijosdalgo a la Reial Cancelleria de Valladolid 1769, director de la secció d’agricultura de la Reial Conferència de Física Experimental i Agricultura de Barcelona 1767, soci de mèrit de la Societat Bascongada d’Amics del País 1777, soci corresponent amb capacitat de nomenar membres de la Societat Econòmica d’…
Calaix de sastre
Historiografia catalana
Extens dietari manuscrit de 71 volums, escrit per Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, del 1769 al 1819 sense interrupció, i en part publicat posteriorment, on l’autor ressenyà els fets més significatius de la seva vida i del seu entorn.
Encara que l’obra fou concebuda com un conjunt unitari, inclou manuscrits diversos aplegats en tres grans blocs temàtics Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , Calaix de sastre, miscellània de viatges i festes majors 1770-1808 i Calaix de sastre, les guerres El primer, Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , és el més conegut i també el que ha estat subjecte a més estudis i edicions Dona notícies detallades i molt visuals i sensitives del que s’esdevingué al voltant del seu autor, amb un estil fluctuant i realista Estructurat en unitats diàries, consta de 27 volums autògrafs de dietari, 2…
Miquel Ribas de Pina i Wivis
Historiografia catalana
Militar i especialista en la història militar.
Vida i obra La seva família formava part de la petita aristocràcia mallorquina d’origen rural Durant el cop d’estat del 1936 tenia la graduació de tinent coronel, i mantingué aquesta graduació fins a la seva mort, fet que ha motivat especulacions, ja que fou un militar del bàndol guanyador, franquista sense fissures La immobilitat en l’escalafó no s’explica per qüestions polítiques, sinó per d’altres més personals com la seva vida sentimental, sense que això l’impedís de formar una família nombrosa amb tretze fills Fou membre corresponent de la RAH i de la Sociedad Geográfica Nacional S’…
Antoni Rubió i Lluch
Historiografia catalana
Historiador i home de lletres.
Vida i obra Fill d’un dels principals impulsors de la Renaixença, Joaquim Rubió i Ors La seva formació, a Barcelona, fou condicionada pel pensament catòlic i catalanista, de caràcter conservador, del seu pare Acabà els estudis de batxillerat el 1871 al collegi barceloní dirigit per Guillem Galabotti i es matriculà a les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona mentre que la primera no l’acabà fins al cap de dotze anys, a mitjan 1876 es llicencià en filosofia i lletres i el 1878 n’obtingué el títol de doctor Aquest mateix any començà a fer classes a la UB com a…
història local
Historiografia catalana
L’estudi de la història local compta amb una tradició molt antiga als Països Catalans, tot i que al llarg del temps ha tingut característiques i protagonistes prou diferenciats.
Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…