Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pere Costa i Cases
Historiografia catalana
Heraldista, escultor i arquitecte.
Vida i obra Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases Es formà en l’ambient artístic del seu pare i collaborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s XVIII confeccionà una excellent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario catalán , en dos…
Miquel Castellví
Historiografia catalana
Heraldista.
Membre d’una noble família El bisbe valencià Honorat Joan, preceptor del príncep don Carles, fill de Felip II, encarregà a Castellví l’elaboració d’una mena de catàleg intitulat Libro de linages, escudos, armas, devisas y sellos , per complaure la voluntat de l’esmentat príncep El cronista Gaspar Escolano degué consultar aquesta obra, que ja devia ser illocalitzable al s XVIII
Francesc Xavier de Garma i de Duran
Historiografia catalana
Heraldista i arxiver.
Vida i obra Fill de Francesc Xavier de Garma i Salcedo, notari de Bilbao, historiador, cavaller d’Alcántara i comanador d’Ocanya, i Isabel de Duran i Granados, natural d’Alcántara Rebé una acurada educació i des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on dugué a terme una feina destacada en la reunió i classificació dels fons, tot i la constant manca de recursos, segons reconeix en una sèrie de cartes que es conserven a la Biblioteca de Catalunya El 1747 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona En aquesta corporació es…
Armand de Fluvià i Escorsa
Genealogia
Heràldica
Historiografia catalana
Genealogista i heraldista.
Fill d’ Armand de Fluvià i Vendrell Es llicencià en dret a Barcelona 1959 Amplià, revisà i acabà l’edició d’ El solar catalán, valenciano y balear 1968, dels germans García Carrafa Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el primer premi Arenberg de genealogia 1984 i fou membre de l’Académie Internationale d’Héraldique 1985, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC President fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliària , publicà…
,
Gabriel Turell
Heràldica
Historiografia catalana
Historiador i heraldista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou un expert en protocol i en temes de cerimonial cavalleresc, però es coneixen pocs aspectes de la seva biografia Probablement formà part de la burgesia barcelonina de la seva època i gaudí de la confiança de ciutadans honrats i mercaders adinerats, atès que entre el 1480 i el 1489 el seu nom apareix en actes notarials relacionades amb afers civils d’aquests personatges La seva família formà part de l’oligarquia barcelonina dels segles XIV i XV Un avantpassat seu, Bernat Turell, fou conseller els anys 1366, 1369 i 1375 Al segle següent, Marc Turell…
, ,
Josep Francesc de Móra i Catà
Heràldica
Historiografia catalana
Historiògraf i heraldista.
Vida i obra Fill dels nobles Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola, el 1749 heretà de la seva mare els drets sobre el marquesat de Llo, a la Cerdanya —que fou convertit en títol de l’Estat espanyol per Ferran VI el 1752— Estudià al convent dels dominicans de Santa Caterina Barcelona i, després, visità en un viatge iniciàtic importants ciutats d’Europa París, Viena, Londres, Amsterdam, Torí, Roma d’aquesta estada a l’estranger feu una relació que deixà inèdita, com la major part dels seus escrits Josep Rafel Carreras el fa autor d’un altre escrit inèdit, que tracta sobre heràldica…
, ,
Oleguer de Taverner i d’Ardena
Historiografia catalana
Cartògraf, heraldista i genealogista.
Segon comte de Darnius i cinquè de les Illes, i cavaller de Sant Joan de Jerusalem Fou coronel de cavalleria i prengué part en l’assalt de Barcelona el 1714 també participà en diverses missions diplomàtiques Membre d’una illustre família de la noblesa filipista catalana, fou nebot del bisbe de Girona, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, i germà de l’abat de la collegiata de Sant Feliu de Girona, Francesc Taverner i d’Ardena, un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 i autor de la història dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada Oleguer de Taverner confegí un Mapa de los condados…
Pere Maria Orts i Bosch
Historiografia catalana
Erudit, genealogista i heraldista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València 1945, ha centrat la seva atenció en la investigació històrica, particularment en matèries d’història local, institucional, eclesiàstica i militar, en general relacionades amb les terres meridionals del País Valencià, i molt sovint amb la comarca de la Marina, d’on és originària la seva família Especialista de prestigi en genealogia i heràldica valencianes, ha collaborat en la redacció d’un gran nombre de veus en obres enciclopèdiques Atret així mateix per la història de l’art, ha reunit una selecta collecció de pintura antiga És membre del…
Josep Maria Roca i Heras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge.
Després d’estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, exercí com a especialista en dermatologia i urologia Desenvolupà un intens activisme cultural participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou mantenidor el 1902 i president el 1923 fou també president de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, de la Unió Catalanista i de l’Ateneu Barcelonès en quatre ocasions 1908, 1909, 1913 i 1914, i fou membre de la RABLB, on ingressà l’any 1918 amb el discurs “Jaume Ramon Vila Heraldista català de començament del segle XVII”, contestat per Ernest Moliné i Brasés Destacà com a…
Francesc Tarafa i Savall
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Cristianisme
Història
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56,…
, ,