Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Ramon Gayà i Galmés
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
S’ordenà el 1898 i a la dècada del 1910 s’installà a l’Argentina De nou a Mallorca, durant els anys trenta regentà l’escola parroquial de Sant Joan Cronista de la vila, ordenà l’arxiu municipal 1940 i fou bibliotecari de l’ajuntament 1941 Collaborà en la revista Documenta 1941-47 i és autor de Breve historia del Santuario de Nuestra Señora de Consolación en San Juan 1950, que inclou referències a la història de la vila de Sant Joan
Josep Maria Casasses i Cantó
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Llicenciat en lletres i en dret a Barcelona, es doctorà a Madrid el 1928 Fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, arribà a la secretaria general 1931-38 Exiliat primer a l’estat francès i després a Santo Domingo, el 1941 s’installà definitivament a Xile Fou professor d’història de l’art a la Universitat Catòlica, i, posteriorment, degà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat del Nord Antofagasta La seva línia de recerca se centrà en estudis sobre la història de l’Església i l’etnografia dels s XVII i…
Miquel Febrer i Morei
Historiografia catalana
Investigador i científic.
Fou l’introductor de la ràdio i el radar a Mallorca El 1916 començà a construir receptors de galena, amb els quals es podien escoltar emissions radiotelegràfiques de Londres i París El 1922 realitzà la primera ràdio de làmpades, i el 1926 obtingué la llicència de radioaficionat Tres anys més tard muntà diferents emissores de ràdio destinades a centres oficials de Mallorca, i el 1943 feu conèixer la tècnica del radar a l’aeroport de Son Sant Joan Fabricà telescopis, generadors, estabilitzadors trifàsics i diferents ginys d’electromecànica…
Jaume Pomar i Fuster
Historiografia catalana
Historiador, pedagog i poeta.
El 1892 es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà 1897 a Madrid amb la tesi d’història literària Historia crítica del sainete en el siglo XVIII Fou catedràtic auxiliar de l’Institut Balear de Palma El 1902 s’installà a Maó, on ocupà la càtedra de geografia i història de l’Institut General i Tècnic Desenvolupà una tasca cultural molt important i fou un dels fundadors de l’Ateneu de Maó Com a poeta, fou guardonat als Jocs Florals de Barcelona del 1890 i el 1891 Com a investigador, centrà els seus estudis en la crítica històrica i…
Institut d’Estudis Penedesencs
Historiografia catalana
Institució fundada el 1977 al castell de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès).
La seva creació fou el resultat dels esforços, fins llavors dispersos, de molta gent de la comarca amb relació a la seva cultura i tradicions i de l’esperit comarcalista de diverses entitats locals i de particulars Entre els seus objectius hi ha la investigació i l’estudi de la història, l’art, el folklore, la literatura, la geografia, l’arqueologia i la bibliografia de la comarca, així com la difusió i la conservació del seu patrimoni cultural L’àmbit…
Lluís de Bonnefoy
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Fill d’una família del Llenguadoc –per part de pare– establerta sota l’imperi napoleònic a Perpinyà, el seu avi matern, Albert de Collarès, fou l’últim president del Consell Sobirà de Rosselló Bonnefoy entrà en l’escenari historiogràfic en el moment en què la intellectualitat nord-catalana iniciava el moviment per una història del Rosselló, a través del periòdic Le Publicateur Bonnefoy se’n feu càrrec de l’edició i, al mateix temps, s’orientà cap a l’estudi de la història local Feu amistat amb JB Renard de Saint-Malo i es casà amb la seva filla El 1851 publicà a la SASL dos…
Fabrici Pons de Castellví
Historiografia catalana
Historiador i jurista.
Era net de Lluís Pons i d’Icard Doctor en drets, fou desterrat per la seva fidelitat a Felip IV i s’installà a la cort El 1660 fou oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, cavaller de l’orde de Sant Jaume i senyor de la baronia de Masricard Traduí del francès l’obra de Pierre Mathieu Observaciones de Estado y de Historia sobre la vida y servicios del señor de Villaroe 1664 Aquesta obra és una defensa del perfecte home d’Estat i servidor reial en concret, Neufville de Villeroi, que fou conseller d’Enric IV de França, que fou incrementada amb 332 aforismes castellans –d’inspiració llatina–…
Georges Claustres
Historiografia catalana
Músic i arqueòleg professional.
Vida i obra Es formà en el món de l’arqueologia de la mà de Mn Louis Sigal, conservador del museu i director de les excavacions de l’ opidum protohistòric d’Enseruna, al Baix Llenguadoc, on feu les seves primeres investigacions, encara inèdites També excavà a Agde i a Sant Tiberi opidum de Cessero El 1947, s’installà a Perpinyà, on començà les recerques i les excavacions del jaciment romà i protohistòric de Ruscino, d’on fou nomenat director També fou conservador de la secció arqueològica del Museu Rigaud i un dels primers arqueòlegs municipals de l’Estat francès Les seves prospeccions al…
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Centre que acull diversos fons documentals relatius a la història de Barcelona, centrats pels fons antics de l’arxiu municipal.
L’origen de l’Arxiu Municipal de Barcelona és indestriable de la creació d’un govern municipal autònom pel rei Jaume I l’any 1249 El fet que aquesta institució no tingués inicialment una seu pròpia, propicià que els consellers es reunissin al convent de Santa Caterina, lloc on era habitual celebrar-hi les reunions els documents més essencials generats per la seva activitat de govern, sobretot els preuats privilegis, es guardaren en grans caixes de fusta dins de l’esmentada institució conventual L’any 1336 existia ja una rúbrica o índex d’aquests privilegis i dels altres documents arxivats a…
Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració de la seu de Mallorca i les institucions que en depenen.
El contingut dels fons té una gran importància per a la reconstrucció de la història de Mallorca a partir del s XIII Es troba ordenat en tres grans seccions, que són llibres manuscrits, quaderns i papers solts i pergamins Cal destacar-ne algunes subseccions com les actes capitulars, els llibres de sagristia i els còdexs, entre els quals s’han d’assenyalar la Crònica de la Conquesta de Mallorca de Pere Marsili, el Liber Privilegiorum , El llibre verd , el Llibre de la Cadena i les Consuetes A més, hi incorporà la…