Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Els primers contactes amb vista a la seva creació tingueren lloc els anys 1989 i 1990, i la idea quallà a l’abril del 1991, amb la celebració del Primer Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a Lleida En aquest curt període de temps, la Coordinadora ha viscut diverses fites en un afany de consolidar-se i d’esdevenir un referent Al juny del 1993, a l’assemblea de Valls, s’elegí la primera junta directiva, en substitució de la provisional que havia conduït el procés constituent, i s’escollí Mercè Renom com a presidenta També s’establiren dues…

Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren creades les…

La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…

Creat el 1962, nasqué per iniciativa de l’Institut d’Estudis Gironins i sota la protecció de la Diputació de Girona, l’àmbit territorial al qual s’ha circumscrit sempre En la seva fundació hi tingué un paper rellevant l’aleshores ponent de Cultura de la Diputació, Ramon Guardiola, i s’assumiren les conclusions de la I Asamblea de Instituciones Culturales de las Diputaciones Provinciales Saragossa 1962 El PFE aprovà els primers estatuts el 1963 i el reglament, el 1966 S’hi incorporaren en aquesta primera etapa el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, l…

El 1962 es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà 1970 en filologia francesa a la Universidad Complutense de Madrid Des del final de la dècada del 1960 i fins al 1980 fou director de diferents instituts de batxillerat El 1980 ocupà la càtedra de filologia francesa a l’Escola Universitària de Magisteri Entre el 1981 i el 1983, fou director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE i és vicerector de l’Estudi General Lullià des del 1991 Com a investigador ha treballat el camp de la lingüística i la investigació històrica En aquest…

Vida i obra Fill d’un procurador, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1930 i es doctorà a Madrid 1946 amb un estudi sobre la biblioteca de la catedral gironina Fou company d’estudis de S Sobrequés i de J Vicens i Vives Ensenyà llengua castellana als instituts de Móra d’Ebre, Olot i Girona, i fou arxiver de l’Ajuntament de Girona 1939-78 Membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, en fou secretari i ànima dels seus annals Pertangué, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona El 1979 fou nomenat cronista…

Desenvolupament enciclopèdic Es fundà com a ens amb personalitat jurídica pròpia en forma d’un consorci entre la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, i al qual, en principi, podrien incorporar-se les diputacions d’Alacant i de Castelló El marc d’actuació era tot el territori valencià, per bé que les diputacions de Castelló i d’Alacant no s’hi integraren Incorporava l’antiga Institució Alfons el Magnànim IAM, creada per la Diputació de València el 1947 tenint en compte la iniciativa del CSIC de potenciar els centres d’estudis locals i renovada a partir del 1980 ja en l’etapa…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, posteriorment es doctorà a Madrid De l’època d’estudiant deixà dos llibres de memòries que són documents de gran interès el primer, sobre el creuer per la Mediterrània que el govern de la República organitzà 1933 amb alumnes de doctorat A l’entorn de les aigües lluminoses el creuer universitari, 1933 , 1985 i el segon, sobre l’ambient universitari de Barcelona i Madrid en la seva època d’estudiant, incloent-hi la proclamació de la República a Castelló El goig de créixer els estudis superiors , 1996 Des dels anys trenta i…

Estudià geografia i història a la Universitat de València La seva activitat docent, iniciada el 1963, s’ha desenvolupat en diversos instituts de Tarragona, Las Palmas de Gran Canària, Puertollano, Vila-real, València i al Liceu Espanyol de Roma És diplomada de postgrau de tercer cicle sobre formació del professorat de ciències socials per la Universitat de Barcelona i màster en didàctica de la història, la geografia i l’art per la UV Fou becada pel govern francès per a temes relacionats amb l’ensenyament i aprenentatge de la geografia, i realitzà treballs d’innovació educativa en…

Estudià el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de València i, posteriorment, cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres secció història de la Universitat de València, on es llicencià el 1922 havent rebut el premi extraordinari de llicenciatura el curs 1921-22 Doctor en història per la Universitat de Madrid 1926, poc temps després cursà les especialitats d’arxius i biblioteques i fou professor ajudant de la Facultat d’Història de València Catedràtic de geografia i història des del 1932, exercí la càtedra als instituts de batxillerat de Figueres, Almeria, Albacete i…