Resultats de la cerca

Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià 1909 i es doctorà 1911 amb Cuadros de sumas y sus aplicaciones El 1914 guanyà les oposicions a la càtedra de matemàtiques de l’institut de Santiago de Compostella i, després de diversos trasllats, el 1925 ocupà la càtedra de l’institut Lluís Vives de València fins a la seva jubilació 1959 A banda de la seva professió, s’interessà per l’arqueologia, la numismàtica i l’epigrafia Treballà en les excavacions de la necròpoli romanocristiana de la Fàbrica de Tabacs a Tarragona El 1943 fou nomenat comissari local de les…

Formà part d’acadèmies de matemàtiques i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Escriví jeroglífics que destacaren pel seu enginy, molt del gust barroc, i una col-lecció d’aforismes que romangué manuscrita –i on segurament no tots eren originals– També, segons sembla, posseí una biblioteca amb nombrosos manuscrits Tot això i el seu interès per l’arqueologia, situa l’autor en l’esfera dels erudits valencians que, després, foren coneguts com els novators i que representen una certa preillustració, a la segona meitat del s XVII La seva fama d’home assenyat el convertí en…

Ordenat el 1897, es doctorà en dret canònic a Tarragona el 1919 Fou beneficiat de l’antiga collegiata de Puigcerdà, tasca que compaginà amb la d’arxiver municipal S’interessà per la història de la Cerdanya en Historia de Santa María de Puigcerdá, hoy de Sagristía 1925, Las vírgenes de Cerdaña 1927 i Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de la vall de Ribes 1926 i 1928, on recopila notícies sobre les valls pirinenques a l’època medieval També publicà articles a Petraria ,revista de Ribes de Freser Morí víctima de la persecució del començament de la Guerra Civil…

Viatjà per Europa i s’interessà sobretot per la història del seu orde Visità arxius de França i d’Anglaterra i altres llocs i, al servei del papat, desenvolupà diverses missions a Europa Fou ministre general del seu orde a Anglaterra, Escòcia i Irlanda Fruit de l’interès per la història del seu orde són un Compendio histórico de la orden de la Santíssima Trinidad 1642 i el Chronicon ordinis Sanctissimae Trinitatis 1645, que, en opinió del també trinitari Rodríguez Biblioteca valentina , 1747, no són del tot fiables També deixà alguns manuscrits i uns Anales de la orden de la Santíssima…

Estudià al Seminari de Gómez de Terán i, posteriorment, es graduà en filosofia i teologia a les universitats d’Oriola i Gandia Fou rector a les parròquies d’Elx i Almoradí Ocupà la càtedra 1760-64 de sagrada escriptura al Collegi Conciliar d’Oriola El 1777 guanyà per oposició una canongia de la catedral d’Oriola, de la qual fou canonge magistral 1787-88 Fou catedràtic de filosofia i teologia a la universitat del mateix municipi S’interessà per l’arqueologia i, fins i tot, realitzà excavacions a l’Alcúdia Elx Mantingué correspondència amb Joan Antoni Maians i Siscar entorn de les seves…

Prengué l’hàbit dominicà el 1604 i fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València S’interessà, igualment, per les llengües llatina, grega, hebrea i àrab, i també per la teologia Escriví diversos volums en llatí sobre la història de l’orde de Sant Domènec i un tractat sobre geografia Tratado de geographía , conservat actualment a la Biblioteca Universitària de València, núm 1523 del catàleg de Gutiérrez del Caño, que també restà manuscrit Tampoc no arribaren a les premses dos treballs seus en castellà Historia del Real Convento de Predicadores de la ciudad de Valencia i unes…

Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata, estudià a Sant Mateu, a Morella i a Sogorb, des d’on passà a Roma, on fou tresorer i dipositari de les rendes de l’Hospital de la Mare de Déu de Montserrat de la Corona d’Aragó 1687-92 Es doctorà en lleis i s’interessà per la gramàtica i la poesia En tornar a terres valencianes, es dedicà a la docència a Sant Mateu i Vinaròs Publicà un tractat de retòrica a Roma 1689, i a Barcelona s’imprimí un volum amb poesies seves 1697 En el camp de la historiografia redactà i publicà la Diaria y verídica relación de lo sucedido en los assedios de la villa de San Mateo…

Fill d’Agustí Vassal, banquer perpinyanès, s’interessà molt pel període de la guerra dels Segadors que conduí a la conquesta dels comtats de la Catalunya del Nord pels francesos Després d’alguns articles preparatoris “Une tentative de République catalane 1640-1641”, Vallespir , 2, 1931 “Le siège de Collioure”, Vallespir , 2, 1932 i 4, 1932 “Une campagne d’hiver” campanya militar del mariscal francès de Brézé pel Rosselló, 1641-42, SASL ,1933, escriví tres llibres que aprofundeixen en aquest tema i que tenen en compte la perspectiva catalana de la guerra La guerre en Roussillon sous Louis XIII…

A la darreria del s XIX, Emili Grahit recordà en la Revista de Girona 1894, 1895 alguns aspectes bèllics de la seva ciutat, sobretot els setges que patí en diverses guerres De fet, la problemàtica dels setges és la que més ha interessat durant molt temps Destaquen treballs com els de M Bruguera 1871-72 i JR Carreras i Bulbena 1914 sobre els defensors de Barcelona en 1713-14 d’E Arderiu sobre el setge de Lleida durant la guerra de Successió 1911 de J Ayneto sobre el setge de Lleida del 1646 1916, i de P Prieto Llovera sobre els setges lleidatans en general 1945 Els darrers anys, JL Gonzalo, A…

Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una editorial…