Resultats de la cerca

Fou un dels principals collaboradors de Pere III de Catalunya-Aragó en la redacció de la seva crònica personal, en la qual ja participava el 1371 El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385 Bibliografia Bòscolo, A Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere el Cerimoniós Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1975 Gubern i Domènech, R “Notes sobre la…

El seu subtítol era Literatura, Arts, Informació Fou dirigida per Vicenç Riera i Llorca, i s’encarregà de la secretaria de redacció Josep Soler i Vidal, mentre que Josep Roure i Torrent s’ocupà de les notes sobre els llibres publicats Un dels principals objectius explícits fou el d’“establir un pont” entre el món de l’exili i els Països Catalans Pel fet que se centrà sobretot en la literatura, hi foren considerades nombroses obres de caràcter històric Algunes foren veritables clàssics, que posteriorment foren publicades també a Catalunya, com ara Caliu 1958, de Lluís Nicolau i d’Olwer, o Les…

És l’única revista catalana de caire intellectual que ha reeixit a mantenir, amb moltes interrupcions, la capçalera La seva existència passà per quatre grans períodes l’inicial 1924-29, coincidint amb la dictadura de M Primo de Rivera un segon 1930-38, que comprèn els anys de la Generalitat republicana i la guerra, amb interrupcions i represes un tercer 1939-67, que abraça el llarg exili, d’aparicions intermitents, i un de final, que s’obre amb la seva represa més recent a l’octubre del 1986 En el primer període fou dirigida pel seu fundador i aconseguí treure seixanta números, unes sis mil…

La guerra civil del 1936 i les seves conseqüències en comportaren la desaparició, tot i que, si bé als anys quaranta es reprengueren els cursos dels EUC, la publicació d’una revista catalana fou impossible en el context del primer franquisme Malgrat tot, els seus densos 22 volums publicats constitueixen, segons Alexandre Galí, «el corpus científic més notable publicat en català i un dels més notables que hagin sortit mai a Catalunya» Hi tingueren un clar predomini els estudis històrics i literaris i, ja des del primer volum, es defensà una idea de rigor en l’exposició històrica que, en…

Encara que l’obra fou concebuda com un conjunt unitari, inclou manuscrits diversos aplegats en tres grans blocs temàtics Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , Calaix de sastre, miscellània de viatges i festes majors 1770-1808 i Calaix de sastre, les guerres El primer, Calaix de sastre, dietari 1769-1819 , és el més conegut i també el que ha estat subjecte a més estudis i edicions Dona notícies detallades i molt visuals i sensitives del que s’esdevingué al voltant del seu autor, amb un estil fluctuant i realista Estructurat en unitats diàries, consta de 27 volums autògrafs de dietari, 2…

Desenvolupament enciclopèdic Des de la seva aparició ha estat oberta a l’erudició local més solvent i a temes més generals d’història, estudis literaris, lingüística, arqueologia i folklore, sense oblidar la literatura de creació i l’assaig En bona part, els articles s’han centrat en les comarques castellonenques, però també s’hi han tractat temes de la resta del País Valencià La majoria dels treballs històrics de l’època fundacional feien referència a l’època medieval, amb una orientació institucional característica del positivisme Generalment eren estudis monogràfics, basats en materials…

Fill illegítim d’un clergue, estudià dret a Osca i exercí com a advocat a Barcelona Es distingí com a agitador dins del corrent d’oposició a la monarquia de Felip III i, sobretot, de Felip IV i el comte duc d’Olivares, fornint arguments jurídics i ideològics en les crisis del jurament del virrei 1621-23 i de les Corts del 1626 Però, alhora, cobejà un càrrec de jutge a l’Audiència de Barcelona, que aconseguí el 1630 Des d’aquest moment es lliurà al servei de la monarquia, cosa que provocà una animadversió creixent entre els seus antics correligionaris, per la seva intervenció en les Corts del…

Vida i obra Estudiós del dret i les institucions medievals, signà alguns articles amb el pseudònim Guillem de Sa Vall Estudià dret a València i a Saragossa, on obtingué 1917 el premi extraordinari de llicenciatura Després, inicià el doctorat a Madrid, i tot i que no l’acabà, pogué establir contacte amb altres intellectuals castellonencs com Samuel Ventura o Lluís Revest Un cop aprovades les oposicions a notaria exercí a Nofuentes Burgos, 1922-23, Aliaga Terol, 1924-25, Llucena Alcalatén, 1925-26, Artana Plana Baixa, 1926-30, Santa Bàrbara Montsià, 1930-35 i, finalment, a Vic Osona, 1935-53 A…

Fou un exponent destacat de la historiografia renaixentista europea Era fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i Carles I, i d’Ana de Castro Rebé els ordes menors 1522 i, poc després, ingressà a la Universitat d’Alcalà, on adquirí una sòlida formació en llatí, però cap títol acadèmic El 1525 fou nomenat merino de Barbastre i Almudévar i, poc després, s’incorporà a la casa de Carles I, com a patge contino El 1537 es casà a Valladolid amb Juana García de Oliván, filla d’un secretari del Tribunal del Sant Ofici això propicià que el nomenessin secretari de la Inquisició El 1548…

Vida i obra Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, una escola que s’integrà, amb la Mancomunitat, a la Universitat Industrial de Catalunya 1914-24 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera…