Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du Bellay, amb l’…

Publica treballs d’investigació, de crítica i de creació literàries, preferentment sobre temes catalans Se centra bàsicament en l’època contemporània, tot i que inclou també estudis sobre temes de l’època moderna i fins de la medieval Dedicada amb preferència a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes, sovint publica traduccions al català de textos cabdals de la crítica i de la lingüística internacionals Dirigida pel mateix Molas fins el 1991, després passà a ser codirigida per  Jordi Castellanos i Josep Murgades , i aquest darrer assumí en solitari el càrrec a la mort de…

Vida i obra Home d’ensenyament, començà la carrera al Collegi de Perpinyà el 1841, i continuà a Bedarrius, Pau i Tolosa Fou nomenat catedràtic de retòrica al lycée de Montpeller el 1854 L’any 1859 fou nomenat catedràtic de literatura antiga a la Facultat de Lletres d’Estrasburg A partir del 1862, tornà a Montpeller, on ocupà, fins a la seva mort, la mateixa càtedra Fou pioner en els estudis sobre la llengua catalana a la Catalunya del Nord El seu Essai sur l’histoire de la littérature catalane , editat a París el 1857, fou un dels primers estudis filològics sobre literatura…

És l’adaptació del diccionari enciclopèdic Larousse, en llengua francesa, a l’àmbit català s’hi incorporen i aprofundeixen totes les matèries referides als països de parla catalana El director de l’obra és Josep Corredor-Matheos i el consell assessor d’història està format per Joaquim Molas i Batllori i Josep Termes i Ardèvol Els principals redactors i collaboradors de les veus d’història són Josep M Ainaud i de Lasarte, Jordi Casassas i Ymbert, Ernest Lluch i Martín, Josep M López i Piñero, Jesús Mestre i Campill, Miquel Porter i Moix, i Santiago Riera i Tuebols Les entrades de…

Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’…

El 1942 es formà una comissió gestora, integrada per Ramon Aramon, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, i s’iniciaren les activitats amb una conferència Durant els anys següents continuaren les activitats amb la intervenció de membres de l’IEC i de joves investigadors fins que el 1946 la Societat fou aprovada per l’IEC i se celebrà l’assemblea constituent R Aramon en fou elegit president i M Coll, secretari general S’organitzà en tres seccions Història, Llengua i Literatura, i Art i Arqueologia, cadascuna amb un vicepresident Ferran Soldevila, Pere Bohigas i Josep de C Serra i Ràfols Hi…

Vida i obra Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837 La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843 Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novelles i textos de caràcter liberal i…

Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià…

Fill d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, estudià a Perpinyà i a Illa A Montpeller obtingué la llicenciatura en lletres El 1905 anà a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero A Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament Fou professor a Garait, i posteriorment, catedràtic de llengua i literatura espanyoles de la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa 1935-53 El 1945 s’encarregà del discurs en l’acte d’investidura de Pompeu Fabra com a doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa També fou membre…

Consisteix en 53 volums en quart, que apleguen aproximadament 200000 documents o fragments de documents transcrits a mà per Alart i procedents principalment dels arxius dels antics comtats de Rosselló i Cerdanya A més d’algunes edicions molt parcials, però molt valuoses respecte al volum immens de documentació recollida Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et propriétés communales de Roussillon et Cerdagne XI-1660 1878 Cartulaire roussillonnais 1880, un bon nombre dels documents transcrits en el Cartulari foren aprofitats per Alart a l’hora d’endegar…