Resultats de la cerca

El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I , que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I  Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un mateix autor, que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV 1162 fou escrit en…

De jove milità a la CNT i impulsà una organització obrera cenetista a Reus Formà part de grups anarquistes com Los Solidarios i Nosotros S’exilià a París arran d’un atemptat contra Martínez Anido i el seu empresonament a Burgos 1924 Tornà a Espanya el 1930 i fou empresonat fins a l’adveniment de la Segona República Identificat plenament amb la FAI, atacà els trentistes i fou partidari d’una revolució i d’una organització armada paramilitar capaç de garantir-la El 1936, s’oposà a la participació de la CNT en el govern de la Generalitat, tot i que posteriorment acceptà de ser…

Des del 1913 formà part del cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l’Estat Fou collaborador habitual de la premsa diària i de revistes especialitzades tant jurídiques com historiogràfiques Ocupà càrrecs diversos dins del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’Acadèmia de Jurisprudència i el Collegi de Doctors i Llicenciats, a Barcelona, i fou president de les dues darreres entitats Milità fugaçment a Esquerra Republicana de Catalunya durant el 1931 i, posteriorment, passà a presidir el nucli fundacional d’Unió Democràtica de Catalunya Restà a Catalunya durant la Guerra…

Actiu militant antifranquista a l’Assemblea de Catalunya, centrà bona part de la seva obra històrica en l’estudi de l’oposició contra la dictadura i en els principals episodis d’aquella lluita Publicà Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol 1982, La Caputxinada 1986 i La “manifestació” de capellans de 1966 1992 i recollí, en el volum La fi del cagaelàstics 1980, la poesia política anònima del període 1939-79, que posteriorment amplià en el llibre Si és boig, que el tanquin 1983, referit a l’etapa 1977-82 Sabé, però, estendre el seu camp d’estudi a altres etapes…

Depurat durant la dictadura franquista, fou empresonat 1939-41 i, posteriorment, desterrat És autor d’unes Narracions històriques de la vila de Montblanc , text mecanografiat de 730 pàgines, del qual existeix una còpia a l’Arxiu Comarcal de Montblanc i que fou utilitzat per Andreu Mayayo en el llibre La Conca de Barberà 1890-1939 De la crisi agrària a la guerra civil 1986

Estudià al seminari de Vic el 1865 i, posteriorment 1872, s’allistà a l’exèrcit carlista, en què assolí el grau de comandant El 1876 s’exilià a Cuba i retornà a Vic el 1879 el 1881 fou ordenat de sacerdot Intervingué en la fundació del Museu Episcopal de Vic i publicà diversos treballs El rector de Vallfogona i els seus escrits 1889, Història de Vallfogona 1898 i L’aljama dels jueus de Vic 1909, entre d’altres

Entre el 1896 i el 1901 ocupà al Seminari de València la càtedra de dret natural i ètica, i posteriorment fou professor i vicecanceller de la Universitat de València Elegit bisbe de Girona el 1925, regí aquesta diòcesi fins a la seva mort Publicà nombrosos articles en revistes i periòdics i fou autor d’una gran quantitat de treballs en llatí, castellà i català L’any 1896 publicà De ratione linguae latinae addiscendae i el 1924, el Manual de prelados , comentari al títol XI del llibre II del codi de dret canònic

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, i posteriorment en fou professor Impartí també la docència a la Universitat de Saragossa Les seves investigacions se centraren en temes relacionats amb la geografia i la història econòmica valencianes, i en destaquen els treballs sobre l’evolució dels conreus a les hortes del País Valencià i sobre la producció i comerç del safrà al mateix àmbit geogràfic Edità 1943 Conquista del Itza en la Nueva España edició original del 1714, d’Eduardo Sanz y Escartín, conde de Lizarraga, i el 1952 publicà La huerta de Gandía , una…

Llicenciat en lletres i en dret a Barcelona, es doctorà a Madrid el 1928 Fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, arribà a la secretaria general 1931-38 Exiliat primer a l’estat francès i després a Santo Domingo, el 1941 s’installà definitivament a Xile Fou professor d’història de l’art a la Universitat Catòlica, i, posteriorment, degà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat del Nord Antofagasta La seva línia de recerca se centrà en estudis sobre la història de l’Església i l’etnografia dels s XVII i XVIII al nord de Xile

Es formà al Seminari de Solsona i posteriorment cursà estudis d’arxivística, paleografia, diplomàtica i art paleocristià al Vaticà Des del 1977 ha tingut cura del Museu Diocesà de Solsona i, d’ençà del 1991, de l’Arxiu Diocesà Com a historiador, ha conreat la història local de les comarques de la Catalunya Central i de les terres de Lleida Entre la seva bibliografia destaquen les obres Bellpuig i la seva baronia al Pla d’Urgell 1971, Història d’Anglesola 1987, Collecció diplomàtica de Santa Maria de Solsona 1987, Història de Cardona 1992, Masies del Solsonès 1995 i La baronia de…