Resultats de la cerca

Nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull, estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839 Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1848, de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1852 Succeí Pau Milà i Fontanals en la càtedra de teoria i…

La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país 1966, una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’ Els altres catalans , de F Candel, i de Nosaltres els valencians , de J Fuster Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa , que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya La influència d’aquest intellectual i…

Fill d’una família rural acomodada, feu els primers estudis a Calaceit, i després estudià humanitats i dret a Saragossa, on es llicencià el 1881 Més endavant aconseguí el grau de doctor a la Universitat de Madrid De retorn a Calaceit, es feu càrrec de la hisenda familiar al mateix temps que exercia d’advocat Des de molt jove collaborà en revistes i periòdics com el Confín de Aragón en fou el fundador el 1884, Heraldo de Aragón , El Eco del Guadalope , La Zuda , de Tortosa, Tierra Baja , Linajes de Aragón , Revista de Derecho Privado i la Revista de Aragón El 1896, molt en la línia dels…

Organitzats pel Centre d’Estudis d’Història Local de la Diputació de València, amb la collaboració de la Universitat de València, han constituït una de les principals iniciatives del Centre i han contribuït a la difusió dels corrents historiogràfics europeus i americans més rellevants sobre història local El principal objectiu dels Colloquis ha estat proporcionar el suport teòric i metodològic necessari per al futur desenvolupament de les investigacions locals, tan en auge al País Valencià El primer 1988 es titulà “L’espai viscut”, i pretenia analitzar la qüestió dels problemes que planen…

S’arribaren a publicar un total de sis números, ja que desaparegué, com el Centre, poc després de les eleccions municipals del 1995, amb el nou govern provincial que en sorgí Dirigida per Manuel Cerdà, comptà amb un ampli consell assessor integrat per destacats historiadors espanyols i estrangers Taller d’Història pretenia, tal com quedà reflectit en l’editorial del primer número, «posar a l’abast de tothom, del professional de la història i de tots els interessats en la mateixa, algunes contribucions de la pràctica historiogràfica més recent que poden enriquir el bagatge teòric i metodològic…

La seva obra pròpiament historiogràfica fou molt notable, sobretot pel caràcter pioner en l’estudi del nacionalisme polític L’extensa Panoràmica del nacionalisme català 1975, en sis volums, és tot un clàssic i encara serveix com a llibre de referència vg historiografia del catalanisme posterior al 1936 Tanmateix, aquesta obra havia de ser el punt de partida d’un projecte més ampli, Catalanisme sense mites , que no acabà de realitzar Alguns dels seus plantejaments teòrics principals, però, els exposà en els llibres d’assaig polític apareguts durant la dècada de 1970-80 i 1980-90 Els punts més…

Vida i obra Fou un intellectual polifacètic que es comprometé amb la política Durant el Bienni Progressista s’implicà en el moviment revolucionari i presidí una societat secreta a Barcelona El 1860 s’enrolà voluntari a la guerra d’Àfrica Es coneix que des del 1863 era francmaçó i que participà en el moviment revolucionari del 1868, formant part de les juntes revolucionàries de Barcelona i Martorell Fou diputat provincial a la Diputació de Barcelona el 1871 Ocupà un escó al Congrés dels diputats per la demarcació d’Igualada 1872-73 i 1873-74, durant la Primera República, on portà a terme una…

A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…

Segons el diccionari de terminologia arxivística elaborat per l’International Council on Archives ICA, l’arxivística es defineix com l’estudi teòric i pràctic dels principis, procediments i problemes relatius a les funcions dels arxius Autors com E Casanova, W Leesch i TR Schellenberg, la consideren la ciència dels arxius, que estableix les normes per a la correcta ordenació, conservació i administració dels documents, i la finalitat de la qual és facilitar la consulta administrativa o històrica D’altres autors, com…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera Exiliat a Ferrara amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó el 1767, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de Ferrara i, més tard, havent rebutjat ofertes napoleòniques per a regir la Biblioteca Nacional de França i installat a Vic 1798, fou el primer…