Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Fèlix Duran i Cañameras
Historiografia catalana
Arxiver, historiador, jurista i polític.
Des del 1913 formà part del cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l’Estat Fou collaborador habitual de la premsa diària i de revistes especialitzades tant jurídiques com historiogràfiques Ocupà càrrecs diversos dins del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’Acadèmia de Jurisprudència i el Collegi de Doctors i Llicenciats, a Barcelona, i fou president de les dues darreres entitats Milità fugaçment a Esquerra Republicana de Catalunya durant el 1931 i, posteriorment, passà a presidir el nucli fundacional d’Unió Democràtica de Catalunya Restà a Catalunya durant la Guerra…
Josep Soler i Carnicer
Historiografia catalana
Escriptor i muntanyenc, divulgador del patrimoni valencià.
Ha realitzat, al llarg de bona part de la segona meitat del s XX, una intensa activitat literària al voltant del patrimoni natural i cultural del País Valencià és un capdavanter del gènere del llibre de viatges i excursions del País Valencià Fita fonamental en la seva trajectòria fou l’encàrrec que li feu, el 1956, Martí Domínguez i Barberà, director del diari valencià Las Provincias , d’escriure una sèrie d’articles amb la denominació genèrica de “ Rutas valencianas ” La sèrie es perllongà durant dotze anys i es publicaren prop de 120 rutes, bona part de les quals després foren recopilades…
Vicent Ignasi Franco i Tormo d’Olaris
Historiografia catalana
Historiador i assagista.
Després d’efectuar estudis eclesiàstics, militars i notarials sense enllestir-ne cap, acabà treballant d’escrivent per a un notari i, a partir de l’any 1785, com a síndic de l’ajuntament del seu poble Però, no fou fins l’any 1792 que, decidit a començar una nova vida a la ciutat de València, fou honrat per la Reial Societat Econòmica d’Amics del País amb el títol de “soci de mèrit en la classe d’agricultura” en recompensa per un treball que tractava sobre la necessitat de crear noves poblacions al Regne de València A partir d’aleshores, la seva vida quedà vinculada a la d’aquesta societat, i…
Marie-Claire Zimmermann
Historiografia catalana
Literatura catalana
Filòloga francesa.
Passà gran part de la seva infantesa a l’Alta Cerdanya, on aprengué el català Estudià lletres a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el 1961 l’Agrégation d’Espagnol En plena etapa estudiantil demostrà interès per la poesia catalana i castellana Del 1963 al 1970 exercí de docent a la Sorbona, on conegué l’historiador Michel Zimmermann, amb qui es casà el 1967 i en prengué el cognom Tots dos feren una estada a Barcelona 1971-74 com a collaboradors de la Casa de Velázquez Passà molt de temps a la Biblioteca de Catalunya, treballant intensament sobre la poesia d’Ausiàs Marc,…
, ,
J.N. Farines
Historiografia catalana
Erudit local.
Exercí de farmacèutic a Perpinyà durant la primera meitat del s XIX Destacà pels seus coneixements en botànica, entomologia, herpetologia, malacologia, paleontologia i geologia Tingué un paper destacat en la creació de la Societat Filomàtica de Perpinyà, de la qual fou el primer president desembre del 1833 El 1841, aquesta societat prengué el nom de Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícola i, finalment, el 1843 es transformà en l’encara vigent Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals SASL El primer butlletí de la societat…
Emilia Salvador Esteban
Historiografia catalana
Historiadora.
És catedràtica d’història moderna de la Universitat de València, des del 1979, i especialista en la València foral moderna Inicià els estudis d’història a la Universitat de Valladolid 1955-57 i els acabà a la UV 1957-60, on rebé les ensenyances d’Antonio López Gómez, Antonio Ubieto i Joan Reglà, i on ha desenvolupat la seva carrera docent des del 1960 És directora de la revista Estudis des de la seva fundació 1971, acadèmica corresponent de la Real Academia de la Historia des del 1994, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana des del 1998 i membre fundador de l’…
Robert Ignatius Burns
Historiografia catalana
Jesuïta i medievalista nord-americà especialitzat en el Regne de València del s XIII.
Vida i obra Després de cursar estudis de teologia i d’ordenar-se de sacerdot, es doctorà a la John Hopkins University de Baltimore 1958 i a la Universitat de Friburg Suïssa el 1961 Inicià la seva carrera d’historiador treballant sobre la colonització del nord-oest dels EUA durant el tercer quart del s XIX, especialment les guerres índies i el paper dels jesuïtes en els esmentats fets Aquesta etapa correspon a la fase predoctoral de la formació de Burns 1947-57, el fruit culminant de la qual fou l’obra The Jesuits and the Indian Wars of the Northwest 1966 Malgrat la definitiva…
Andreu de Bofarull i de Brocà
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i cronista.
Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró Reus 1777 – Barcelona 1859 i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i de Brocà Reus 1821 – Barcelona 1892 Començà estudis al seminari però els abandonà per llicenciar-se en dret a la Universitat de Cervera Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà la revista El Juglar 1843 i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada l’1 de novembre de 1844 De les quatre pàgines, dues les…
Arxiu Històric Comarcal de Manresa
Historiografia catalana
Dipòsit documental de la comarca del Bages format per fons de procedència diversa: administració de la Generalitat i administració local, fons notarial, judicial, eclesiàstic, d’institucions, d’empreses, d’associacions, i diferents fons patrimonials i personals. Les referències històriques més antigues sobre l’origen de l’arxiu provenen de la primera meitat del s. XIV, en què s’esmenta com els consellers de la universitat tenien el dret d’accedir amb una clau als segells, privilegis i altres documents, fet que coincideix amb un dels períodes de màxima esplendor econòmica de Manresa.
A la segona meitat del s XVII, ja hi havia un instrument descriptiu del contingut de l’arxiu, que fou elaborat pel cronista Magí Canyelles Amb el pas del temps, la documentació patí les malvestats de les tropes filipistes amb un incendi que l’afectà a l’agost del 1713 La invasió napoleònica també feu malbé el fons després del trasllat i la desorganització dels papers comesos pels soldats francesos No fou fins el 1832 i el 1834 —coincidint amb els canvis més generals del procés revolucionari liberal— que el notari Francesc Suaña ordenà l’arxiu Des d’aquell moment, un funcionari municipal s’…
Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (SDHLC)
Historiografia catalana
Servei de suport a la recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit al Departament d’Història Moderna i Contemporània i dirigit per Borja de Riquer.
Desenvolupament enciclopèdic Sorgí l’any 1987 amb el nom de Grup d’Història Local, com a eix aglutinador d’un conjunt d’activitats i serveis a la comunitat científica i universitària assessorament i informació sobre les fonts per a la investigació en història local, actualització i seguiment de les investigacions en curs, etc L’any 1995, la UAB n’aprovà el reconeixement com a servei de suport a la recerca i li atorgà la denominació oficial amb la qual se’l coneix actualment Des dels seus inicis, el principal objectiu fou centralitzar en una base de dades la informació bibliogràfica de…