Resultats de la cerca

En la seva organització hi exercí un paper decisiu Eufemià Fort i Cogul El primer colloqui, celebrat a Santes Creus 1966, fou convocat per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus amb l’objectiu d’afavorir l’elaboració del Monasticon Cataloniae Hi participaren nombrosos catedràtics i professors universitaris, com Eufemià Fort i Cogul, Josep M Casas i Homs, Miquel Coll i Alentorn, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Jaume Sobrequés i Callicó i Manuel Riu i Riu També hi prengueren part Antoni Pladevall, alguns investigadors vinculats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de…

Creat el 1962, nasqué per iniciativa de l’Institut d’Estudis Gironins i sota la protecció de la Diputació de Girona, l’àmbit territorial al qual s’ha circumscrit sempre En la seva fundació hi tingué un paper rellevant l’aleshores ponent de Cultura de la Diputació, Ramon Guardiola, i s’assumiren les conclusions de la I Asamblea de Instituciones Culturales de las Diputaciones Provinciales Saragossa 1962 El PFE aprovà els primers estatuts el 1963 i el reglament, el 1966 S’hi incorporaren en aquesta primera etapa el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, l…

Estudià arquitectura clàssica a Roma Dedicà especial atenció a l’arqueologia valenciana i estudià sobretot el teatre romà de Sagunt, tema central de la seva obra Viaje arquitectónico-anticuario de España 1807 Autor de Carta misiva del deán de Xátiba a don Vicente Pla y Cabrera 1807 –sobre la interpretació d’una làpida romana trobada a València aquest any–, després de la seva mort s’editaren el que han estat considerades les seves obres principals Compendio cronológico de la historia de España 1841-44, en nou volums, i Compendio histórico del Cisma Grande de Occidente 1849 Escriví…

Pel fet de ser monjo profés al convent de Sant Agustí de Barcelona aprofità les seves missions apostòliques per a visitar arxius i fer investigacions històriques Des del seu ingrés el 1737 en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona presentà diversos treballs històrics, filosòfics i religiosos, i també textos encomiàstics i poesies dedicades a la institució, moltes de les quals es conserven al seu arxiu El 1756 presentà davant els acadèmics una petita imatge, de bronze i molt ben treballada, que representava Mercuri, trobada prop de Torroella de Montgrí També es conserven…

Les seves anàlisis de les obres d’Arnau de Vilanova, realitzades els anys quaranta i cinquanta del s XX seguint el suggeriment del seu mestre Pedro Laín Entralgo inauguraren una nova època dins la historiografia del pensament arnaldià Gràcies als detallats estudis que elaborà sobre la tradició de manuscrits de les obres mèdiques de Vilanova, establí, per primer cop i amb una considerable justesa, la distinció entre els escrits genuïns i els apòcrifs A més, fou un dels editors d’ Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Una de les seves darreres contribucions a l’estudi històric ha estat l’…

Vida i obra Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg del…

Se’n feren dues edicions a Montpeller 1886, de 61 pàgines, i a París 1887, de 296 pàgines Al llarg de 16 capítols dissecciona l’Estat espanyol de la Restauració, tant des del punt de vista polític com des del vessant econòmic hi denuncia la venda de les riqueses del país al capital estranger, ataca la corrupció econòmica, blasma contra la manca d’infraestructures públiques que afavoriren la posada en marxa del país vers una trobada amb la resta de països europeus i afirma que el caràcter dels espanyols —mescla de la influència musulmana amb un esperit somiador i poc pràctic— accentua la…

Desenvolupament enciclopèdic Els primers contactes amb vista a la seva creació tingueren lloc els anys 1989 i 1990, i la idea quallà a l’abril del 1991, amb la celebració del Primer Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a Lleida En aquest curt període de temps, la Coordinadora ha viscut diverses fites en un afany de consolidar-se i d’esdevenir un referent Al juny del 1993, a l’assemblea de Valls, s’elegí la primera junta directiva, en substitució de la provisional que havia conduït el procés constituent, i s’escollí Mercè Renom com a presidenta També s’establiren dues…

Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…

El consell de redacció l’integren els membres titulars del departament Enrique Cruselles, José María Cruselles, Ramon Ferrer, Antoni Furió, Mercedes Gallent, Ferran Garcia-Oliver, Enric Guinot, Pedro López Elum, Rosa Muñoz, Rafael Narbona, Mateu Rodrigo i Manuel Ruzafa La llengua de la publicació fou la dels autors que hi escrivien, fonamentalment castellà i català, a més del francès i l’italià La revista nasqué per donar sortida a la societat a la proliferació de treballs i estudis fets els darrers anys Aquest, almenys, és un dels postulats enunciats a la presentació del primer número reduir…