Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Rijksmuseum

Vista exterior del Rijksmuseum
© Turisme d’Holanda
Museu
Museu d’Amsterdam, creat per Lluís Napoleó Bonaparte el 1808.
Tingué la seva primera seu en una part del Dam, es traslladà, el 1814, al Trippenhuis, fins que fou inaugurat 1885 un edifici creat en estil neogòtic per PJH Cuypers, especialment pensat com a museu La primitiva collecció del Rijksmuseum es formà amb obres del municipi de la Haia i amb l’adquisició d’obres procedents de la collecció de G van der Pot, a més de l’aportació municipal d’Amsterdam, que a títol de préstec gratuït i indefinit donà la Ronda de nit i Els síndics de Drapers de Rembrandt adquisicions posteriors l’han ampliat notablement És importantíssima la collecció de…
Museu de Zoologia de Barcelona
Museologia
Zoologia
Museu
Museu municipal instituït com a entitat pròpia l’any 1920 a partir de la col·lecció zoològica del Museu Martorell de Geologia i l’aportació científica dels laboratoris de recerca de la Junta de Ciències Naturals.
És installat a l’edifici modernista anomenat el Castell dels Tres Dragons Destaquen les colleccions d’entomologia, de malacologia i de vertebrats les installacions de fonoteca zoològica, biblioteca i vertebrats les activitats pedagògiques i el servei de publicacions que, anualment, edita Miscellània zoològica i Treballs i, periòdicament, la sèrie Colleccions del Museu catàlegs de les exposicions Darrerament, a més del departament de recerca entomològica, funcionen els de documentació de les colleccions, bioacústica i valoració didàctica de les colleccions L’espai d’exposició pública i de…
Museu d’Arqueologia de Catalunya

Sala Phónike, dels homes vermells, del Museu d'Arqueologia de Catalunya
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu
Historiografia catalana
Arqueologia
Institució creada el 1990, amb la qual hom uneix en una sola entitat el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de Girona, els museus d’Empúries, Ullastret i Olèrdola amb els seus corresponents jaciments arqueològics, i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del coll del Moro , del Molí d’Espígol, del Castellet de Banyoles, de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i…
,
El monestir de Sant Cugat del Vallès
Art gòtic
Façana principal de l’església monàstica, una de les façanes monumentals més reeixides del gòtic català ECSA - GSerra Els monestirs benedictins van ser uns dels grans protagonistes de les innovacions arquitectòniques que es van produir a Catalunya entre els segles X i XII En arribar al segle XIII, però, la seva empenta ja era molt esmorteïda perquè, entre altres coses, ja havien completat la majoria dels seus programes constructius A partir d’aquesta centúria, foren els monestirs dels nous ordes –el Cister o els ordes mendicants– els que protagonitzaren l’avantguarda arquitectònica Juntament…
El monestir de Sant Feliu de Guíxols
Art gòtic
El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, avui parròquia de la vila, és més conegut per l’anomenada Porta Ferrada, exemple singular a Catalunya d’un cos d’edifici noble d’abans del romànic –potser el mur de la galilea o nàrtex del primitiu temple conventual del segle X, la hipòtesi més versemblant, o tal vegada la façana de l’antic palau abacial–, que no pas per l’església actual, un temple gòtic per al qual el 15 de maig de 1338 el bisbe de Girona Arnau Mont-rodon va atorgar indulgències a tothom qui collaborés econòmicament o amb treball personal i aportació de materials en la seva…
El convent de Sant Domènec de Girona
Art gòtic
La catedral i les altres esglésies de la ciutat de Lleida Lleida el 1563, segons un dibuix del pintor flamenc Antoon van den Wijngaerde Hi podem reconèixer la xarxa d’esglésies i convents de l’època del gòtic La Seu Vella, al capdamunt del turó de la Suda, amb l’imponent campanar, presideix la ciutat A l’esquerra de la catedral s’alça l’església parroquial de Sant Andreu En un segon nivell, els campanars permeten localitzar els temples parroquials de Sant Llorenç, Sant Martí, Sant Joan –a la falda del turó, prop del pont– i Santa Maria Magdalena A l’esquerra d’aquesta darrera parròquia s’…
L’arquitectura gòtica catalana en el context europeu
Art gòtic
Sala capitular del convent de Sant Domènec de Girona Aquesta sala és una de les sorpreses que atresora l’antic convent dominicà de Girona, que l’exèrcit va convertir en caserna al segle XIX La recent restauració del conjunt, ara esdevingut seu de la Universitat de Girona, ha permès recuperar aquesta magnífica sala, una construcció de la segona meitat del segle XIII en què ja s’adopta el llenguatge arquitectònic del gòtic L’orde dels dominicans va ser una de les portes d’entrada del nou estil, i els seus edificis són uns dels més notables del gòtic català AjG - JMO Arcades del claustre del…
La il·lustració de manuscrits en temps de Bernat Martorell
Art gòtic
Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores , atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell ©AHCB, ms A-398, foli 15v – PParer En el transcurs del segle XV el llibre illustrat a Catalunya va anar perdent la importància de què havia gaudit en etapes anteriors L’escola valenciana es mantingué molt activa, i encara forní un nombre considerable d’obres de qualitat vinculades al taller dels Crespí El rei Alfons el Magnànim, com havia fet Martí l’Humà en temps anteriors, es refià dels miniaturistes de València i els encarregà la…
L’orfebreria
Art gòtic
Crucificat de la creu dels Esmalts Aquesta obra mestra, feta a Girona vers 1350-60, acredita l’ús de models italians de Siena BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras L’art de l’orfebreria de l’època gòtica ocupa, dins del conjunt de les arts de l’objecte, un lloc complex perquè, en les seves manifestacions més àlgides, inclou expressions de caràcter arquitectònic, escultòric i pictòric dins un mateix conjunt El gran valor sumptuari i pecuniari de la seva matèria primera l’or, l’argent i altres matèries preuades incorporades, les finalitats litúrgiques i de cerimonial cortesà o,…
L’esgotament i la regeneració dels italianismes
Art gòtic
Del 1380 a l’inici del 1400, coincidint amb la fi del regnat de Pere el Cerimoniós, amb el de Joan I i amb els primers anys del de Martí l’Humà, la pintura catalana s’incorporà al corrent internacional europeu Els pintors de formació italiana s’acomodaren, amb certa facilitat i sense estridència, a aquest singular capítol del gòtic Els millors representants de l’etapa final de l’italianisme trescentista van conviure amb els tallers dels fundadors o introductors de l’estil modern, i molt sovint foren aquests vells tallers els que donaren entrada a joves collaboradors que, sobre la base d’un…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina